Quan en llengua parlem del règim verbal, algú podria pensar que aquest concepte és un tecnicisme marcià i complicadíssim, però la idea que té al darrere és molt senzilla: tots els verbs tenen unes necessitats. És a dir, cada verb, pel seu significat, necessita que el segueixi certa informació. Amb un exemple es veu molt clar: el verb donar ha d’anar acompanyat de la informació què donem i a qui li donem (més específicament, complement directe i complement indirecte), i si no ho volem dir explícitament, entren en joc els nostres estimats pronoms. A més de tot això, el règim del verb també ens marca si després del verb hi ha d’haver una preposició en concret o una altra. Ara bé, en aquesta funció de seleccionador de preposicions, el verb és estricte, però tot té un límit i aquest límit té un nom: canvi o caiguda de preposicions. La regla diu que, especialment en textos formals, davant d’infinitiu les preposicions canvien a a o de, i també que les preposicions desapareixen quan són davant d’una conjunció que.

Posa't a prova!

 

📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat