Visitem Àngel Colom, director de la Fundació Nous Catalans, poques hores abans de les últimes detencions a Catalunya de presumptes captadors de combatents gihadistes. Ens rep a la seu de l'entitat, situada al centre de Santa Coloma de Gramenet.

'La Razón' ha posat en portada “Els Nous Catalans de Mas i Junqueras viatgen a Síria per unir-se a ISIS”. Li consta que algú relacionat amb la fundació que vostè dirigeix estigui combatent a Síria? Rotundament no. Ni combatent a Síria ni tant sols simpatitzant del gihadisme.

A 'La Razón' també afirmen que, segons fonts antiterroristes, a Síria hi ha 10 o 12 combatents procedents de Catalunya sortits de l’entorn de Nous Catalans i de la sectorial d’immigració d’ERC. Vostè pot posar la mà al foc que això no és així? Fa temps he après a no posar la mà al foc per res ni per ningú, però del que jo sé i del treball que estem fent amb la comunitat musulmana, puc afirmar que tot això és un muntatge d’aquest pamflet espanyolista. És mentida.

Potser l'origen de la informació és la seva estreta relació amb la comunitat musulmana... Una cosa és la religió musulmana, tan respectable com qualsevol altra, i una cosa diferent és la ideologia islamista. Si a Catalunya hi ha una entitat que treballa per combatre ideològicament l’islamisme radical i estar al costat dels demòcrates de tot Europa i de tot el món, som nosaltres. I això La Razón no sé si ho sap, però el ministeri de l’Interior i els Cossos de Seguretat de l’Estat ho saben.

AngelColom_01

Per què creu que ha aparegut aquesta informació? Pretenen vincular independentisme amb gihadisme. És una de les dèries que arrosseguen des de fa anys.

Qui hi ha darrere? El Govern del PP, el CNI i diversos mitjans de comunicació de Madrid.

Hi ha la possibilitat que algú que hagi tingut relació amb la seva fundació en algun moment puntual s’hagi radicalitzat posteriorment? Si ho fos seria una excepció molt minoritària, però no em consta i ho dubto molt. La gent que ve aquí sap que treballa en un projecte que té uns valors diametralment oposats al feixisme del gihadisme. Per tant, estic molt tranquil.

El gihadisme és feixista.

A Catalunya hi ha gihadistes? Existeix una petita minoria radical, com hi és a tot Europa. Però aquí és on cal diferenciar musulmans d’islamistes. Abans li deia que no poso la mà al foc per ningú, però sí que ho faig per la immensa majoria de catalans musulmans que no tenen res a veure amb el gihadisme. Escolti, aquí també tenim una minoria de catalans feixistes d’origen catòlic que es manifesten el 12 d’octubre a Montjuïc. I no per això estigmatitzem la religió catòlica.

A Catalunya hi ha imams radicals? Uns quants.

Saben qui són? Sí, i alguna vegada els hem denunciat.

Per exemple? Abdelwahab Houzi, un imam de Lleida que predica des de fa anys un islam intolerant, medieval i sectari. L’ajuntament li va fer en el passat la gara-gara unes quantes vegades. Ara està més controlat, però continua predicant. Un altre cas és un imam de Reus que va i ve d’Holanda i a Torredembarra hi fan unes trobades per Setmana Santa on hi reuneixen 3.000 fidels que reben prèdiques fetes per imams que vénen de Kuwait i l'Aràbia Saudita. I la policia espanyola i la Guàrdia Civil ho saben.

No entenc per què el Govern espanyol no expulsa els imams radicals

I no fan res? No. I jo em pregunto per què, sabent el que saben i tenint-los identificats, no els detenen i els expulsen? A França i a Itàlia ho fan.

I vostè què es respon a aquesta pregunta retòrica? Miri, l’actual president de la Comisión Islámica de España, el senyor Mounir Benjelloun Andaloussi Azhari, és una persona ideològicament pròxima a Justícia i Caritat, un moviment que està prohibit al Marroc.

Prohibit? El consideren il·legal i terrorista.

Per què? Defensa derrocar el Rei del Marroc i instaurar un califat. I no cal que li recordi que això és exactament el mateix que defensa Estat Islàmic. I resulta que un senyor que és simpatitzant d’aquest moviment, amb el vist-i-plau del CNI i del Gobierno del PP, és l’interlocutor dels musulmans a Espanya.

Vostè això ho ha denunciat? N’he parlat amb experts europeus en gihadisme i no entenen res. Ens trobem que l'Estat, que no actua a favor de la seguretat de tots, ens acusa a nosaltres, que lluitem contra l’islamisme radical, de connivència amb l’integrisme.

Quan hi ha fets com els de París, part de la societat catalana reclama un rebuig públic més contundent de la comunitat musulmana contra la violència dels radicals. Vostè també ho troba a faltar? Fa anys jo pensava el mateix i que s’havia de resoldre. Ara, a base de dialogar molt, les comunitats musulmanes han evolucionat en aquest sentit. Després dels atemptats de París hi ha hagut concentracions de condemna amb representació de més de 80 comunitats musulmanes de tot el país per denunciar aquells que diuen actuar en nom d’ells. És cert que no s’ha fet cap concentració de milers de persones, però si algun dia calgués, que espero que no calgui, es farà. No ho dubto.

Quin estat de salut té la integració dels musulmans al nostre país? Fa més d’un any treballem en un Pla Nacional per aconseguir un pacte de país que resolgui l’encaix dels musulmans a Catalunya. Si el fem bé, servirà per aïllar encara més la ultra minoria que són els islamistes radicals.

No acceptaria una mesquita pagada per Qatar o Aràbia Saudita

Una manera que els musulmans se sentin encara més a casa seva passa per construir la famosa gran mesquita de Barcelona? Des de fa anys defenso que Barcelona no pot ser la capital de la Mediterrània si no té una gran mesquita que, a més, sigui una joia arquitectònica.

Entén les recances que una part de la societat mostra quan sent gran mesquita i Barcelona? A banda que aquest és un tema molt llaminer políticament parlant... Aquest tema caurà pel seu propi pes. En molts pocs anys hem de poder posar la primera pedra d’una mesquita de la qual me’n vull sentir tan orgullós, com a català catòlic que sóc, com me’n sento de la Sagrada Família o de Santa Maria del Mar.

Què fem amb els prejudicis? Cal deixar-los enrere. Igual que les pors i el políticament correcte.

Com s'ha de dur a terme la construcció d'aquesta gran mesquita? L’Ajuntament de la ciutat ha d’encarar, juntament amb els partits polítics, la creació d'un consorci amb participació dels països d’origen de la majoria dels musulmans catalans.

Està parlant del Marroc? Amb el Marroc i amb el seu Rei és fàcil dialogar perquè practiquen un islam malaquita, molt compatible amb els valors europeus i catalans. Però també penso en el Senegal, Pakistan, Mali o Bangladesh. Tots aquests països podrien participar en el Consoci que finançaria la construcció de la gran mesquita. El Marroc, per exemple, té un pla específic que ja ha servit per establir diverses mesquites en ciutats europees.

Evitaríem que vulguin pagar aquest centre de culte i marcar-li la ideologia a partir d’un islam contrari als valors europeus.

I amb això què aconseguiríem? Evitaríem la temptació que l’Aràbia Saudita, Qatar o els Emirats vulguin pagar aquest gran centre de culte i marcar-li la ideologia a partir d’un islam wahabita i salafista que és contrari als valors europeus.

I si fossin ells qui paguessin la mesquita, què? De la mateixa manera que manifesto amb contundència que cal una gran mesquita a Barcelona, dic que hi estic totalment en contra si la financen Qatar, Aràbia Saudita o els Emirats.

Per què? Ens vehicularien la praxis d’un Islam que és l’origen del radicalisme actual. La nostra aposta ha de ser una mesquita amb valors moderns de pau i concòrdia i amb una escola de formació dels imams que després ensenyaran l’Alcorà a les mesquites catalanes. I davant d’això no hi ha d’haver por.

AngelColom_02

Què espera, doncs, de l’Ajuntament de Barcelona? Una alcaldessa valenta que agafi el toro per les banyes i uns partits polítics que expliquin bé això a la ciutadania.

I, què n'espera dels països que citava anteriorment? N’he parlat amb molts i ja hi estan d’acord. El tema està molt madur i ara convé que algú mogui la primera peça i que es posi tot en marxa. Si ho aconseguim, el radicalisme que pugui existir anirà minvant fins a convertir-se en una anècdota.

 

Fotos: Sergi Alcàzar