Deia la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que procediria a sol·licitar l'eliminació de les actes les paraules "feixista" i "colpista". Perquè li preocupa que d'aquí a cent anys puguin adonar-se de com n'eren de tanoques els nostres representants polítics l'any 2018.
No hi ha res com intentar reescriure la història per seguir enganyant els que han de venir. És com maquillar-se en diferit.
No és el primer cop que passa això. De fet, és bastant habitual que a la seu parlamentària es tractin d'ometre manifestacions que resultin "indecoroses", per evitar que algú en el futur pugui escandalitzar-se.
Suposo que aquesta manera de procedir està emparada pels reglaments i prové d'aquells temps en què no hi havia una altra manera de saber què deien ses senyories, que no fos consultant les actes i el butlletí oficial de les Corts. Però ara que tot està gravat, que hi ha dotze càmeres de televisió que estan contínuament gravant el que succeeix a l'hemicicle, així com les que registren el que passa a les diferents comissions, és força absurda la mesura d'intentar ocultar el que tots coneixem. És peculiar voler descontextualitzar tota una realitat que existeix entre els nostres diputats i diputades, entre els nostres ministres, els nostres presidents i, fins i tot, els qui acudeixen com a públic a contemplar aquesta "fauna" que es trenca la cara en nom nostre.
Aquesta setmana ha estat el més comentat: l'expulsió del diputat Gabriel Rufián de l'hemicicle.
Alguns s'han atrevit a dir que ha estat la primera vegada que això passa. D'altres han dit que ha estat la segona vegada. Però no és cert. Ha passat ja en reiterades ocasions que des de la presidència del Congrés s'hagi silenciat diferents persones, bé siguin diputats o assistents com a públic. I això, per molt que es vulgui maquillar la realitat i deixar d'explicar el que realment ha succeït, ha quedat ja gravat perquè ningú pugui esborrar-ho.
És comprensible que s'hagin de mantenir unes pautes mínimes de respecte perquè els debats puguin produir-se. El que no s'entén és que, en alguns casos, precisament el que hem vist és que s'ha expulsat els qui volien plantejar debats perquè "no tocava" parlar del tema, o perquè no es feia en l'idioma permès. No obstant això, jo em pregunto si les expulsions es produeixen de manera objectiva i atenent últimament a les normes, o si, per contra, solen realitzar-se contra uns diputats i col·lectius en concret mentre a d'altres se'ls permet el que sigui.