La jutgessa Carmen Rodríguez Medel ha declarat en una interlocutòria aquest matí que queda esgotada la instrucció i envia l'afer a la sala segona del TS. És el camí a seguir per poder continuar amb la via judicial, ja que Pablo Casado és una persona aforada.

Avui vencia el termini perquè la Guàrdia Civil presentés davant de la jutgessa l'informe que ella els havia encarregat, on s'haurien d'aportar totes les proves existents respecte de les possibles vinculacions entre alguns dels companys de Casado que també haurien obtingut el títol en el màster de manera suposadament irregular.

És important recordar algunes dades que poden servir-nos per entendre aquesta qüestió:

  • El màster famós és el mateix que se suposa que va cursar Cristina Cifuentes i pel qual ha resultat imputada per suborn i falsificació documental.
  • D'entre les persones investigades ja s'ha imputat a algunes, com María Mateo, que va ser assessora de la Secretaria d'Estat d'Ocupació durant el govern del Partit Popular, i que a més és filla de la mà dreta de Cristina Cifuentes, qui al seu torn va ser coneguda per pressionar ―presumptament― la professora del màster de l'expresidenta de Madrid, a fi d'aconseguir que firmés els documents falsos. María, a més, viatjava en el temps, ja que li van validar una assignatura abans de sol·licitar-ho.
  • També hi ha Alida Consuelo Mas Taberner: sotssecretària de Cultura en el govern del Partit Popular del País Valencià. La casualitat ha volgut que les tres companyes tinguin les mateixes notes que Pablo.
  • María Dolores Cancio Álvarez: professora de la Rey Juan Carlos, que ha publicat llibres juntament amb Enrique Álvarez Conde, director de l'Institut de Dret Públic, imputat pel màster de Cifuentes.
  • Concretament, Enrique Álvarez és la persona a qui Casado s'ha referit a l'hora de fer arribar els treballs, així com qualsevol altra qüestió relacionada amb el màster. En aquest sentit, la mateixa Dolores Cancio ha assenyalat que va ser Enrique Álvarez qui els va permetre no anar a classe ni fer treballs. El 13 d'abril va ser suspès en funcions per irregularitats greus i per l'incompliment de responsabilitats que tenia com a director de l'Institut de Dret Públic. I és que actualment també se l'investiga per haver fet una transferència des del compte de l'Institut als dels seus fills, per un import de 20.000 euros, a més, va pagar 9.000 euros a la seva filla per una presumpta col·laboració.

Fins al moment, Pablo Casado ha dit que ell ha posat a disposició de tothom documentació que ni tan sols la Universitat ha estat capaç de facilitar. Pablo es refereix als quatre treballs que diu haver presentat per aprovar les quatre assignatures per les quals li donaven el títol del màster. Títol, que sigui dit de passada, Pablo no ha recollit encara en el dia d'avui de la secretaria de la facultat.

El que és curiós és el fet que Casado ens vulgui fer creure que posant quatre papers sobre la taula ja pot aclarir el que ha passat. Aquests quatre papers enquadernats no signifiquen absolutament res. El que realment interessa és la prova documental d'haver-los lliurat en temps i forma a qui corresponia. I això no passa. És més, el passat 20 de juliol, mitjançant providència, la mateixa Universitat RJC va assegurar que no li consta cap document consistent en aquests treballs, així com tampoc no hi ha cap rastre documental que evidenciï la seva aportació en el curs acadèmic 2008-2009 ni correu electrònic, ni correu postal ni res semblant.

Per tant, Pablo reconeix no haver trepitjat la facultat, malgrat haver-se matriculat en un màster presencial. No ha hagut de fer cap tipus d'examen. De les 22 assignatures que tenia el màster, n'hi van validar 18 i encara no ens hem posat a parlar seriosament de les convalidacions; i de les altres quatre que no li van poder validar, no hi ha rastre ni prova d'haver presentat els treballs que ara passeja. Companyes seves, tant del partit com del màster, han reconegut no haver fet absolutament res per obtenir el títol.

Pablo intenta justificar no haver fet treball de final de màster emparant-se en un reial decret del 2005; tanmateix, és molt probable que ni tan sols no pugui apel·lar-lo, ja que el del 2007 el deroga.

I per acabar-ho d'adobar, ja es va fer públic que l'Institut de Dret Públic oferia beques a través d'una organització intermèdia, per les quals els membres de les formacions juvenils de partits polítics com el Popular (noves generacions) o el PSOE (joventuts socialistes) obtenien rebaixes de fins al 50% en el preu oficial.

Però no eren els únics. La Rey Juan Carlos també va voler ajudar aquells inspectors i comissaris de policia que no tenien titulació i que havien d'obtenir-la per complir amb la llei, si volien accedir a determinats llocs. La Universitat donava per bons els cursos que els policies havien realitzat (suposadament), validant-los i donant-los la titulació necessària només participant en un curs online.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat