El CatalanGate avança i anem observant els girs en el discurs del govern d'Espanya sobre això: concretament, dels seus membres del PSOE. En un primer moment van negar-ho traient-li importància a la denúncia; posteriorment, van començar a reconèixer que farien tot el possible per conèixer què havia passat; i després, apareix la informació que l'espionatge s'hauria realitzat per ordre judicial. Però la porta segueix oberta perquè no queda clar qui hauria estat el responsable de tot això.

Però, és possible que existeixi una ordre judicial que estableixi l'ús d'un programa d'espionatge com Pegasus? Es pot utilitzar amb tothom i de qualsevol manera? Els experts juristes consideren que no, que un jutge no pot autoritzar que ningú no es fiqui al teu telèfon mòbil de manera general. Es pot ordenar, partint d'una investigació per possible comissió d'acció criminal, l'escolta de les teves converses, per exemple. Però no l'accés al teu suport podent veure les teves fotos personals, els teus continguts, ubicacions... tot. Això, segons els advocats, no s'autoritza de forma àmplia. Per això, experts com Cuevillas o Boye afirmen que ens trobem davant d'una il·legalitat evident.

Però no només per això, sinó perquè a més cal tenir en compte a qui s'ha espiat: entre els més de seixanta noms coneguts, hi ha responsables polítics que tenen immunitat (especial protecció), que són aforats, tant per ser diputats parlamentaris, presidents de la Generalitat o eurodiputats en actiu. En aquests casos, aquestes persones gaudeixen d'una protecció més gran precisament per garantir que l'exercici dels seus càrrecs de representació no es veu forçat, ni violentat de cap manera.

A més, també hi ha al llistat noms d'advocats, per la qual cosa especialment en els seus casos, s'haurien vulnerat els drets establerts per a una defensa efectiva. Les comunicacions entre els advocats i els seus clients són de caràcter confidencial. Espiar-les suposa un atemptat directe contra les garanties de la seva defensa. També són confidencials les converses dels periodistes amb les seves fonts. Un altre dels punts que caldria tenir en compte.

I és que, a més, si es donés per cert que l'origen de l'espionatge hagués vingut des d'algú (deixem-lo obert) a Espanya, la qüestió transcendeix de les fronteres. Perquè com explica Boye, el contingut dels telèfons espiats és bolcat a l'empresa que dispensa Pegasus, una empresa d'Israel. En aquest sentit, la legalitat transcendeix de les nostres fronteres, sobrevola les europees i posa aquest assumpte en una dimensió internacional innegable.

Coincideixen els experts en lleis que no hi ha dubte en què l'espionatge de Pegasus és il·legal es miri per on es miri. El que queda encara per saber és qui ha estat darrere del mateix i, si escau, les responsabilitats que puguin derivar-se, sent penals i/o polítiques. Perquè, efectivament, quan es comet una il·legalitat cal perseguir-la i, en aquest cas, sembla evident que així ha estat.