El passat dia 8 d'abril es complien 18 anys de l'assassinat del reporter José Couso. Les tropes nord-americanes van disparar des d'un tanc a l'Hotel Palestina a l'Iraq en el qual es trobaven allotjats els periodistes internacionals que estaven cobrint l'actualitat del conflicte. Un atac premeditat en el qual van morir dues persones: un periodista ucraïnès i José Couso.

Des d'aquell moment, la família no ha desistit ni un minut en lluitar perquè es faci justícia. Han intentat que les persones responsables d'aquests assassinats fossin jutjades i s'han trobat amb una resposta incomprensible i inadmissible en un Estat Democràtic i de Dret. És moment de mantenir viva la lluita per la defensa de la justícia, una cosa que aquesta família no ha aconseguit després de gairebé vint anys.

Fins a l'any 2014 existia el que es denominava "justícia universal", la qual cosa suposava que els jutges espanyols tenien la capacitat per perseguir i investigar crims contra la humanitat comesos fora del territori nacional. Aquest any, es va eliminar aquest concepte de la legislació espanyola, quedant així sense empara els casos que estaven sent investigats i perseguits com el de Couso, però també com el del genocidi del Tibet o les tortures a Guantánamo que van ser arxivades.

Segons l'advocat de la família, la modificació legislativa de l'any 2014 es va produir per la influència nord-americana. I és que, precisament, gràcies a la informació revelada per wikileaks, es va saber que des de l'ambaixada nord-americana a Madrid s'haurien estat produint possibles pressions sobre diferents actors polítics i de l'àmbit de la judicatura per procedir a l'arxivament d'aquesta causa.

Una causa en la qual el jutge Santiago Pedraz va intentar per tots els mitjans arribar fins al final, sol·licitant en diverses ocasions la recerca i detenció dels responsables de l'assassinat d'aquests periodistes.

El gener del 2020, l'Audiència Nacional va reconèixer que no es va dur a terme cap mena de gestió per part de l'Administració General de l'Estat. Concretament es determina que l'Estat hauria d'haver exercit la protecció diplomàtica en favor dels familiars del Sr. Couso, subratllant "l'actitud passiva de les successives Administracions" que haurien d'haver acompanyat a la família davant de la seva legítima denúncia davant un tercer Estat. En el dia d'avui la família de José Couso espera obtenir una resposta per part del Tribunal Europeu de Dret Humans.

Exigeixen a l'actual govern que compleixi la seva promesa de recuperar la justícia universal com a element fonamental del sistema jurídic, alguna cosa que en el dia d'avui encara no s'ha posat en marxa.

Crida l'atenció com en un món cada vegada més globalitzat, els Estats es tanquen en si mateixos davant d'allò que els pugui deixar en evidència. Precisament, la intervenció en l'Iraq, que amb el temps es va demostrar estar fonamentada en "rumors" i no en fets certs, posa de manifest una vegada més com per a alguns el final justifica els mitjans. I en aquest cas, als mitjans de comunicació se'ls va provar d'atacar possiblement perquè no alertessin la població del que després es va demostrar ser una gran mentida.

És responsabilitat de tots lluitar perquè es faci justícia. Per Couso, per la llibertat d'informació, i perquè es deixin de justificar intervencions a tercers països a base de mentides.