El 6 de maig de 2025, Ucraïna va presentar de forma oficial el seu nou dron d'atac a llarga distància FP-1 enmig de les commemoracions del Dia de la Infanteria. Aquesta plataforma, mostrada per primera vegada al públic, ha estat dissenyada per atacar objectius estratègics d'alt valor situats a gran distància de primera línia del front. Està clar que és una eina per colpejar l'enemic al seu propi territori, on és més feble i sensible als atacs.

Segons dades tècniques revelades durant el desenvolupament de l'esdeveniment i confirmades després per analistes de defensa, l'FP-1 pot volar fins a 1.600 quilòmetres i transportar una càrrega explosiva de fins a 120 quilograms. Aquesta capacitat és ajustable: el pes de l'armament pot modificar-se en funció de l'abast desitjat, cosa que permet optimitzar el seu ús per a missions específiques i especialitzades. Els drons cada vegada incorporen una innovació major i això està canviant el paradigma militar.

La viceministra d'Indústries Estratègiques, Anna Hvozdiar, va confirmar que l'FP-1 ja es troba en producció en sèrie i "ha despertat un alt interès entre els socis internacionals d'Ucraïna", per la qual cosa suposem que els aliats occidentals de Kíev com són els països europeus estan interessats a adquirir-lo. Això s'alinea amb la directiva presidencial de fabricar almenys 30.000 drons de llarg abast aquest mateix any 2025, una iniciativa clau per al govern de Zelensky.

El nou dron ucraïnès FP-1 pot atacar l'interior de Rússia amb summa facilitat

El desenvolupament de l'FP-1 respon directament a la necessitat d'Ucraïna d'atacar posicions russes ubicades en zones anteriorment considerades fora de l'abast, com Crimea, el Donbás ocupat i punts logístics dins del propi territori rus. La seva aparició marca un canvi estratègic, ja que permet a les forces ucraïneses atacar infraestructura crítica més enllà de l'assequible per artilleria convencional o drons de menor abast, els quals s'utilitzen de forma tàctica per colpejar posicions fortificades en el camp de batalla.

La indústria ucraïnesa ha evolucionat amb rapidesa gràcies al suport occidental, integrant tecnologies com a navegació amb seguiment de terreny, resistència a interferències GNSS i telemetria xifrada, la qual cosa millora la capacitat de l'FP-1 per evadir defenses aèries russes, inclosos els sistemes S-300/400 i la guerra electrònica que cada vegada té més presència en el desplegament defensiu dels exèrcits.

Això no és tot, perquè, a més, l'FP-1 es destaca per la seva modularitat i ús de components comercials, el que facilita la seva producció a baix cost i la seva adaptació a diferents tipus de missions. La seva implementació enforteix la doctrina de "guerra distribuïda amb drons" que Ucraïna ha adoptat des de 2022, i que ara és part essencial de la seva política de defensa industrial i de les operacions militars.

Per acabar, unitats com el Regiment 14 d'UAS (per les seves sigles en anglès) i el suport del Ministeri de Transformació Digital, Ucraïna ha professionalitzat l'ús de drons. Exemples recents, com els atacs reeixits a Tatarstan, demostren que l'FP-1 no és només un altre dron més, sinó una eina clau de dissuasió estratègica i de resistència nacional. Ara bé, caldrà esperar si Rússia i els seus aliats implementen contramesures contra aquests aparells. A cada arma ofensiva li surt una altra defensiva, és una constant en la història de la guerra.