Quan el telescopi James Webb va començar a enviar dades, els astrònoms esperaven trobar objectes còsmics nounats en les albors del cosmos. Al seu lloc, han trobat sis objectes gegants prematurs . Estem parlant de sis galàxies massives , tan desenvolupades com la Via Láctea, que existien tot just 500 milions d'anys després del Big Bang.

Les galàxies "trenca-universos" que desafien al propi cosmos

Aquesta troballa, segons l'article publicat a la revista Nature, posa en perill el que sabíem sobre la formació galàctica. Joel Leja, astrofísic de la Universitat Penn State, ha assegurat en el comunicat publicat per l'esmentada institució, que "aquest és el nostre primer cop d'ull al passat fins ara, per la qual cosa és important que mantinguem una ment oberta sobre el que estem veient".

Mirant 13.500 milions d'anys enrere en el temps, gràcies a la tecnologia del telescopi James Webb, els investigadors van observar estructures galàctiques ja madures, amb una massa estel·lar similar, o fins i tot superior, a la de la Via Làctia. El mateix Joel Leja declara que "la massa coneguda a les estrelles en aquest període del nostre univers és fins a 100 vegades més gran del que havíem pensat anteriorment.

Els astrònoms ja han anomenat a aquestes entitats còsmiques com "trenca-universos, a causa que parteixen per la meitat els models cosmològics actuals. I és que perquè aquestes galàxies existeixin tan aviat després del Big Bang, hi hauria dues opcions: o bé l'univers va produir massa estel·lar a més velocitat del que es pensava o bé els models sobre l'evolució galàctica estan equivocats.

Aquestes són les candidates a galàxies massives vistes 500 milions d'anys després del Big Bang
Aquestes són les candidates a galàxies massives vistes 500 milions d'anys després del Big Bang

Ara per ara, l'única manera de confirmar si aquestes estructures són galàxies realment massives i antigues és analitzar el seu espectre. Aquesta imatge permetria conèixer la seva distància real i la seva composició, aclarint qualsevol mena de dubte. Els investigadors ja treballen en aquest aspecte, encara que no paren de parlar del seu desconcert.

Joel Leja assegura que "quan vam obtenir les dades, tots van començar a submergir-se i aquestes coses enormes van aparèixer molt ràpidament". I és aquí on van aparèixer els dubtes: "el meu primer pensament va ser que havíem comès un error i que, simplement, ho trobaríem i continuaríem amb les nostres vides. Però encara no ho hem trobat, malgrat gaires intents."

Estem davant d'una troballa tant inesperada com accidental, que podria ser l'inici d'una nova era en la comprensió de l'univers més primerenc. Com estàs comprovant, estem en una època en què la ciència no només respon a preguntes, sinó que també es planteja incògnites que mai no penso formular.