Steve Jobs seguia una estricta dieta pescetariana, què és el que menjava?

Steve Jobs era una persona molt especial amb uns hàbits molt poc ordinaris. Caminava d'una forma una mica peculiar inclinant el seu cos i flexionant molt els seus genolls, vestia sempre amb la mateixa roba i, a més, seguia una dieta molt estricta acompanyada per llargs períodes de dejuni i molta fruita.

Pel que sembla, el cofundador d'Apple podia passar perfectament tot el dia amb un únic àpat. De fet, hi va haver etapes de la seva vida en què Steve Jobs únicament menjava pomes. És per això que molts creuen que el logotip d'Apple té alguna cosa a veure amb això.

Però, principalment, Steve Jobs era pescetarià. Què significa això? Què menjava el gran visionari d'Apple? Segueix llegint per descobrir-ho.

Què és la dieta pescetariana?

La dieta pescetariana, també coneguda com a dieta pescatariana, consisteix en una alimentació la única font de proteïna animal de la qual és el peix i el marisc. No obstant això, aquesta dieta també està conformada per aliments d'origen vegetal.

És a dir, ser pescetarià és com ser vegetarià però incloent peix i crustacis. Poden menjar llenguado, salmó, truita, gambes, cranc...

Pomes, pastanagues... i peix

Steve Jobs va passar un temps coquetejant amb el fruiterianisme. Era capaç d'estar menjant pomes o pastanagues durant setmanes. No necessitava més. Però amb el pas del temps va comprendre que el seu cos sí que necessitava una font de proteïna i carbohidrats.

És per això que Steve Jobs va decidir fer-se pescetarià i incloure marisc i peix en la seva dieta. La seva proteïna va contribuir que el seu cos tingués més energia i suport estructural.

Sense greixos i proteïnes animals, pots trobar-te amb problemes a la pell, sensació de fred i fallades als teus òrgans, que són molt més vulnerables davant dels problemes de salut i malalties.

També es diu que Steve Jobs passava llargs períodes de dejuni per crear sensació d'èxtasi i eufòria. Però això pot resultar molt nociu. La cetosi és un estat metabòlic natural en què el cos utilitza les reserves de greixos en lloc de carbohidrats per obtenir energia. Durant aquests períodes de dejuni, el cos produeix cetones, unes molècules que s'usen com a combustible per al cos i el cervell. Un substitut de la glucosa.

Això pot portar a una condició molt perillosa i incrementar la pèrdua de sodi i aigua en el cos. La qual cosa pot acabar produint nàusees, fatiga i debilitat.