Ja està aprovada: la Llei europea que aspira a delimitar el marc de desenvolupament de l'IA en els 27 estats membres de la UE s'ha validat aquest 13 de març amb 523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions. La norma, expliquen els seus promotors, advoca per "l'adopció d'una IA centrada en l'ésser humà, digna de confiança i capaç de garantir un alt nivell de protecció de la salut, la seguretat, els drets fonamentals i la protecció del medi ambient". Hauran d'acatar-la totes les empreses que desenvolupin negocis a la UE i contempla sancions de fins a 35 milions d'euros per a qui no respecti els límits que fixa.
Què no es pot fer?
Entre les limitacions més destacades figuren les que afecten l'ús de sistemes d'identificació biomètrica o de puntuació social. L'IA, detalla la norma, tampoc no es podrà utilitzar "per explotar vulnerabilitats dels usuaris". Els consumidors tindran dret a reclamar si consideren que alguna de les empreses amb les quals es relacionen fa servir l'IA amb finalitats espúries i, alhora, es prohibeixen explícitament pràctiques com la creació de bases de dades amb imatges facials obtingudes d'Internet o càmeres de seguretat, l'activació de sistemes de scoring que puguin servir per vetar l'accés a serveis o productes concrets i, també, qualsevol ús que s'encamini "a manipular el comportament humà". L'educació i la formació, la gestió de fronteres, la justícia, la banca, la sanitat i l'administració han estat qualificats com àmbits d'"alt risc" que seran objecte d'especial vigilància.
Què succeirà?
Encara que la norma, a més de restriccions, inclou mesures de suport a la innovació, el cert és que l'esperit restrictiu de la norma té matisos proteccionistes que poden tenir efectes perversos, ja que, en un món interconnectat, les big tech preferiran desenvolupar els seus productes en territoris amb legislacions més laxes. Marc Vidal, analista econòmic, és clar: la legislació busca, en teoria, "garantir que els sistemes d'IA existents i utilitzats a la UE siguin segurs i respectin els drets fonamentals i els valors de tots els europeus"; però, considera, s'oblida que l'IA és el motor que propulsarà "la revolució econòmica i social més important que viurem els qui estem vius actualment". Per a Vidal, "la seva dimensió serà similar al que ha suposat Internet però multiplicat per 1.000". Aquí arribats, apunta l'analista en el seu espai radiofònic de Cope Salida de Emergencia, Europa s'enfronta a un risc cert: "si quan es va inventar Internet la UE hagués regulat immediatament què es podia fer i què no sense saber què anava a ser Internet vint anys després, Europa hauria perdut el tren del futur". Europa, acaba, només aporta "regulació" mentre Xina i USA es competeixen per liderar aquest nou àmbit de desenvolupament. Europa, amb aquesta norma, es revela com "un continent carca i poruc", detalla Vidal.
Amb tot, a la norma encara li queda recorregut: el text final haver de ser adoptat formalment pel Consell Europeu i publicat al Diari Oficial de la UE.