Si estàs pensant a comprar un televisor i has donat un cop d'ull a què hi ha avui dia al mercat, segurament t'has trobat amb termes com 4K i Ultra HD. Ambdues poden semblar referir-se al mateix o que ofereixen qualitats molt similars. Tanmateix, convé tenir clar que hi ha darrere del 4K, perquè pagar o no una mica més per un dispositiu que porti aquesta definició pot ser important per a la teva experiència d'usuari.
Resolució
En general, 4K i UHD es refereixen a una resolució superior a 1080p o Full HD. Una pantalla 4K UHD té aproximadament quatre vegades els píxels de la generació anterior, i això crea una imatge més neta i detallada. Un televisor d'alta definició de 1080p no pot aprofitar al màxim una imatge 4K UHD. Per comprovar els seus beneficis, cal assegurar-se que les imatges que consumeixen en la prova estiguin en 4K UHD.
Afortunadament, 4K UHD està avui dia a tot arreu, des de pel·lícules i programes de televisió fins als últims videojocs. També és possible comprar un monitor UHD 4K per a l'ordinador per aconseguir una gran quantitat d'espai a la pantalla i una excel·lent qualitat d'imatge. Fins i tot ara molts smartphones graven en 4K.
Diferències entre 4K i UHD
Malgrat que els fabricants, els comerços i els consumidors els utilitzen indistintament, 4K i Ultra HDR (UHD) no són el mateix. Si bé 4K és un estàndard de producció segons el definit per Digital Cinema Initiatives (DCI), UHD és només una resolució de pantalla. Les pel·lícules es produeixen en DCI 4K, mentre que la majoria dels televisors tenen una resolució UHD.
L'estàndard de producció 4K especifica una resolució de 4096 x 2160 píxels, el doble d'ample i llarg que l'estàndard anterior, el de 2K, que són de 2048 x 1080. Com a part d'aquest estàndard de producció, 4K també especifica el tipus de compressió que s'ha d'utilitzar (JPEG2000), la taxa de bits màxima (fins a 250 Mbits per segon) i les especificacions de profunditat de color (12 bits, 4: 4: 4).
Ultra HD té una resolució de pantalla de 3840 x 2160 píxels i s'utilitza en la gran majoria dels televisors moderns, fins i tot en els que s'anuncien com a compatibles amb 4K. A més del nombre de píxels en pantalla, no hi ha especificacions addicionals. Les diferències reals entre els dos formats són l'ample de les imatges i les relacions d'aspecte.
Una pel·lícula produïda en 4K pot utilitzar una relació d'aspecte de fins a 1.9: 1, encara que la majoria dels cineastes en prefereixen 1.85: 1 o 2.39: 1. Els videojocs renderitzats per a pantalles de nivell de consumidor utilitzen la relació d'aspecte UHD d'1,78: 1 per omplir la pantalla.
Per això, es veuen unes barres negres a la part superior i inferior de la pantalla quan gaudeixen de pel·lícules en un televisor UHD. Però la cosa no queda allà, Ultra HD també s'utilitza per a l'anomenat contingut 8K. Etiquetat com 8K UHD, això es refereix a un contingut amb una resolució de 7680 x 4320 píxels. Aquest salt de qualitat és enorme en termes de nombre total de píxels. Tanmateix, passarà un temps abans que veiem contingut generalitzat produït per a aquest format.
Aspectes a considerar en passar a 4K
Ara és un bon moment per passar-se a un televisor UHD amb capacitat de reproducció 4K, ja que la tecnologia ha madurat considerablement en els últims cinc anys. Les pantalles UHD no només són ara molt més barates, sinó que també venen amb més funcions.
Perquè aquest salt valgui la pena, s'ha de considerar com de gran es vol la pantalla i quina distància ens asseiem d'ella. L'actualització no val la pena si t'asseus a més de dos metres d'una pantalla de 50 polzades. Al cap i a la fi no és possible veure els píxels des d'aquesta distància, per la qual cosa no et beneficiaràs de l'augment de la resolució.