El telescopi James Webb ens sorprèn; però si tot surt bé, en unes dècades existirà un altre telescopi de més capacitat que ens sorprendrà encara més i que convertirà el James Webb en poc més que una relíquia que semblarà, gairebé, una ullera de llarga vista de joguina. El futur rei dels telescopis té fins i tot nom: Telescopi de Gravetat de Stanford.
Increïblement potent
La seva potència ens permetrà veure, per primera vegada en la història de l'astronomia, planetes d'un altre sistema solar en detall. Podrem, fins i tot, observar oceans, núvols i volcans en actiu i, amb una mica de sort, fins el moviment de l'atmosfera de cada planeta que es localitzi mentre aquest gira entorn de la seva estrella. El projecte ha passat a la fase 3 de finançament de l'Institut de Conceptes Avançats de la NASA i seus inventors han publicat un estudi al diari científic The Astrophysical Journal. En ell, ofereixen tota mena de detalls sobre el funcionament del dispositiu en el que treballen.
Com funciona?
El nou telescopi no utilitzarà lents convencionals i, per funcionar, utilitzarà el fenomen denominat Anell d'Einstein, un cas especial de desviació gravitacional de la llum, causat per l'alineació exacta de la font de llum, la lent i l'observador i que implica, en el nostre cas, al Sol, la nostra font de llum natural. Utilitzant un algoritme, aquest anell es pot tornar a recompondre, transformant una imatge deformada en una imatge normal. El James Webb, l'Hubble i molts observatoris terrestres ja utilitzen aquest efecte amb galàxies, revelant altres galàxies tan llunyanes que no podríem veure amb l'ús directe dels miralls i sensors actuals. Per poder aprofitar-se de l'Anell d'Einstein que pot generar el nostre sol, el telescopi ha d'estar a una distància mínima d'entre 550 i 1.000 unitats astronòmiques (AU) i, així, la missió vinculada al Telescopi Astronòmic de Stanford buscarà posar l'instrument a 14 vegades la distància del Sol a Plutó. I això, en ser una distància molt més llunyana que qualsevol de les cobertes fins ara per una nau espacial desenvolupada per la nostra civilització, planteja notables desafiaments que no es podran solucionar fins a d'aquí a cinquanta anys. Així que, al James Webb, encara li queda una bona temporada per jubilar-se.