Carregant...

Els equips científics de la NASA mantenen una vigilància exhaustiva sobre l'accelerat desenvolupament d'un episodi del Niño excepcionalment intens durant aquest any 2026, un fenomen oceànic i atmosfèric l'evolució del qual amenaça de superar la magnitud de l'històric episodi registrat entre 1997 i 1998. Gràcies a un arxiu d'observació satel·litari ininterromput que ja abasta 35 anys, els investigadors poden acarar en temps real la dinàmica actual de l'oceà Pacífic amb els registres més extrems mai documentats, identificant tant paral·lelismes preocupants com diferències determinants per a la previsió climàtica a escala global.

El Niño constitueix un patró climàtic recurrent que emergeix en intervals d'entre dos i set anys, quan les temperatures superficials del Pacífic equatorial superen de manera sostinguda els seus valors mitjans, alterant els patrons de circulació atmosfèrica a tot el planeta. En condicions meteorològiques normals, els vents alisis empenyen les aigües càlides cap al sector occidental del Pacífic; tanmateix, quan aquests corrents aeris s'afebleixen o inverteixen el seu rumb, aquesta enorme massa tèrmica es desplaça cap a l'est.

Altimetria satel·litària i paral·lelismes amb l'episodi de 1997

Atès que l'aigua augmenta de volum en escalfar-se, aquest trasllat provoca una elevació mesurable del nivell del mar al Pacífic central i oriental. En el passat, cicles de gran virulència com els de 1997-1998 i 2015-2016 van desencadenar sequeres greus al sud de l'Àfrica, greus incendis forestals a Indonèsia i l'Amazònia, així com intenses inundacions costaneres al sud de Califòrnia. Per avaluar amb precisió l'abast del fenomen de 2026, els especialistes del Laboratori de Propulsió a Chorro (JPL) de la NASA recorren a l'altimetria satel·litària, una tecnologia capaç de detectar variacions mil·limètriques en la topografia de la superfície oceànica.

En comparar les mesures recollides l'octubre de 1997 per la missió TOPEX/Poseidon amb els registres obtinguts l'octubre de 2026 pel satèl·lit Sentinel-6 Michael Freilich, els científics van constatar una configuració física pràcticament idèntica: un descens acusat del nivell del mar al Pacífic occidental davant una elevació notable en el sector oriental, amb llengües d'aigua càlida estenent-se al llarg de l'equador fins a assolir les costes de Sud-amèrica.

Mapes d'observació d'octubre de 2026 i octubre de 1997 de la NASA sobre El Niño

Segons explica Josh Willis, científic del projecte al JPL, tot i que l'episodi actual es va intensificar de forma molt més abrupta que el de finals dels anys noranta, la seva trajectòria present suggereix que podria assolir dimensions fins i tot superiors. No obstant això, els climatòlegs adverteixen que cada cicle posseeix dinàmiques particulars: l'episodi de 2015-2016, malgrat presentar temperatures equatorials molt elevades, no va impactar amb la mateixa contundència al litoral sud-americà i va concentrar les seves precipitacions a Centreamèrica, Mèxic i el sud-est estatunidenc.

Per la seva banda, l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) estima una probabilitat del 83 % que persisteixin condicions del Niño entre fortes i molt fortes durant el primer trimestre de 2027. No obstant això, atès que la teleconnexió atmosfèrica es torna més complexa a mesura que s'allunya del Pacífic tropical, els experts subratllen que intervenen múltiples variables regionals que impedeixen assegurar que el pròxim hivern hagi de replicar exactament els estralls registrats fa gairebé tres dècades.