Larry Tesler, pioner en l'enginyeria informàtica, ha mort recentment a l'edat de 74 anys. Va ser l'inventor de les funcions de tallar, copiar i enganxar, i va treballar per a Apple durant 17 anys, entre 1980 i 1997.

Va ser vicepresident d'Apple Net i Apple's Advanced Technology Group. I durant els anys en què va estar treballant a la companyia de la poma mossegada va formar un paper molt important en el desenvolupament de productes molt variats com Lisa o Newton MessagePad.

Però això és només una petita mostra del molt que Larry Tesler va contribuir al món de la informàtica...

Et pot interessar | És bon moment per comprar-se un iPhone o millor esperar que es presenti l’iPhone 9?

La figura de Larry Tesler en el món de la informàtica

Larry va ser un personatge molt important en la història de la informàtica. Va ajudar en gran part a crear Apple com a companyia. Va néixer a New York, el 1945, va estudiar enginyeria informàtica a la Universitat de Stanford.

Després, va estar treballant al Laboratori d'Intel·ligència Artificial de Stanford. Poc més tard, en els anys 60, Larry Tesler va participar en demostracions antimilitars i va fer classes a la Universitat de San Francisco. Curiosament, una de les seves classes es titulava "Com acabar amb el monopoli d'IBM".

El 1970, Larry Tesler va ajudar a fundar una comuna hippie a Oregon, abans d'aconseguir un lloc a les instal·lacions de Xerox PARC. La persona que el va contractar, Alan Kay, també va treballar per a Apple.

Però, sens cap mena de dubte, una de les coses per les quals sempre recordarem Larry Tesler és per haver inventat una de les funcions més utilitzades en ordinadors d'escriptori, portàtils, tauletes i telèfons intel·ligents: la funció de copiar, tallar i enganxar.

Larry Tesler i Steve Jobs

Larry Tesler va ser un dels pocs empleats de Xerox PARC que va tenir l'oportunitat de conèixer Steve Jobs quan des d'Apple van anar a les instal·lacions a finals de 1979. Aquella visita va introduir Steve Jobs en el món de la interfície gràfica d'usuari. Una cosa que a poc a poc va anar arribant als productes d'Apple, començant amb Lisa i el Macintosh.

Així parlava Larry Tesler sobre Steve Jobs:

"Podies veure com les idees anaven fluint realment ràpid al cervell de Steve. Podia fer connexions a una velocitat increïblement alta."

A Larry Tesler l'impressionava molt Steve Jobs. Estava particularment fascinat pel seu domini en pràcticament cada aspecte de la indústria de la computació.

"Érem tecnològics amb ments molt lògiques. Però Steve també sabia de màrqueting, distribució i finances. Qualsevol aspecte del negoci en què poguessis pensar."

Després de la conferència d'Apple a Xerox, Larry Tesler va deixar de treballar-hi i va decidir unir-se a Apple, malgrat que aleshores només era una nova startup.

"És divertit perquè Apple va ser el detonant que em va fer voler deixar Xerox, però mai l'hauria considerada seriosament per a una opció en la meva carrera. Encara que vaig estar bastant impressionat per les persones de les ponències a PARC, encara els veig com si fossin una companyia amb la computació com a hobbie."

Larry Tesler afirmava que no és que estigués en contra de treballar per a Apple en aquells moments, sinó que no va sortir de la conferència pensant "he de treballar per a Apple".

Va començar a treballar per a Apple el dia 15 de juliol de 1980. En aquella època, Apple era una companyia present únicament en un parell d'edificis. El seu primer projecte va ser l'ordinador Lisa.

Després de treballar en el projecte de Lisa, Larry Tesler va estar participant en diferents projectes d'Apple. Potser el més notable d'ells va ser el Newton MessagePad. Igual que va succeir amb Lisa, aquest producte va ser un sonor fracàs.

En Larry va deixar Apple el 1997. Durant un temps va estar treballant a Amazon com a vicepresident d'Experiència de Compres. Després, es va unir a Yahoo! per treballar com a vicepresident d'Experiència d'Usuari i Grup de Disseny. Finalment, durant aquesta passada dècada ha estat treballant com a consultor de tecnologia autònom.

Larry Tesler va morir el passat dia 17 de febrer. Era un home apassionat per la tecnologia i, tal com expliquen els seus coneguts, una excel·lent persona. En homenatge a l'home que va inventar les funcions de tallar, copiar i enganxar: descansi en pau, descansi en pau, descansi en pau.