Les diferents administracions, i en especial les de la Unió Europea, estan instal·lant sistemes de reconeixement facial a les fronteres que recopilen dades biomètriques. En el cas de les fronteres exteriors del territori de la UE, les dades que es recopilen són les pròpies de persones que accedeixen a algun país comunitari des de territoris situats fora de l'espai Schengen. És això legal?
Fins ara, només empremtes dactilars
Fins ara, l'únic que es recopilava eren les empremtes dactilars de les persones amb una finalitat concreta: acarar-les amb les de persones buscades per les autoritats. Ara, la intenció de la Unió Europea és analitzar també dades facials i, amb ells armar una base de dades a què podran accedir tots els Estats Membres de la UE. La teoria esque el reconeixement facial és tan fiable o més que les empremtes dactilars i que, a més, recopilar dades és més senzill, ja que el subjecte no ha de col·laborar: n'hi ha prou amb fer una foto i no se li ha de demanar que ens deixi prendre les seves empremtes. El sistema analitzarà per identificar les persones els trets que no varien amb l'edat.
Possibilitat de criminalització
El sistema, a priori, genera dubtes: hi ha persones molt semblants entre si i es corre el risc d'encausar innocents, una cosa que no passa amb les empremtes dactilars, que són úniques i diferents en cada subjecte. Diferents ONG han indicat també les seves reserves, ja que consideren que es pot criminalitzar i discriminar determinats col·lectius. El 2021, i com programa pilot, es va instal·lar a la frontera de la Línia de la Concepció un sistema d'aquest tipus i el Ministeri de l'Interior diu que el balanç és positiu. Implementar aquest sistema a totes les fronteres exteriors de la UE costaria uns 20 milions d'euros.