L'agència espacial nord-americana compta amb una sèrie de projectes que no només estan dissenyats per estudiar l'espai exterior. Si no que a més compta amb protocols que busquen protegir els astronautes cada vegada que aquests realitzen un viatge a l'espai.

Per poder establir aquest tipus de protocols de seguretat, la NASA fa estudis com el que s'ha donat a conèixer els últims dies, en el que enviessin maniquins a la Lluna per verificar els nivells de radiació als quals s'exposen els astronautes.

La radiació espacial i els astronautes

La NASA està desenvolupant un projecte en el qual s'enviarien uns maniquins que simulen el cos d'una dona per poder estudiar la radiació espacial a la qual es veuen sotmesos els astronautes quan realitzen un viatge a l'espai.

Els maniquins que enviaran
Els maniquins que enviaran

L'objectiu d'això és comprendre millor els nivells de radiació i com aquesta afecta al cos humà. En aquesta ocasió aconsegueix la forma del cos d'una dona, a causa que la quantitat de dones astronautes segueix en augment en l'agència espacial.

Els cossos artificials de dones porten per nom Helga i Zohar, estaran sotmeses a la radiació de la Lluna per comprovar el que és capaç de suportar el cos d'una dona exposada a aquesta radiació.

D'aquesta manera es poden establir els protocols de seguretat necessària per exposar a les dones astronautes el menor possible, és a dir, no posar en risc la vida d'elles.

El disseny i fabricació d'aquestes és amb materials que imiten molt bé als teixits del cos humà com els ossos i òrgans d'una dona adulta. D'aquesta manera les dades obtingudes són les més properes a la realitat.

Maniquies de la NASA
Maniquies de la NASA

Addicional a això s'incorporarà al viatge un tercer maniquí, del qual es pretén estudiar els efectes al cos del procés de les acceleracions i vibracions del vol.

Tot aquest estudi és part de la missió Artemis 1 i el viatge consisteix a enviar una càpsula Orió sense tripulació a la Lluna en un viatge d'anada i tornada.

Un estudi que ha estat dissenyat pel Centre Aeroespacial Alemany, al qual l'han posat MARE i el que pensen posar en marxa molt aviat.