Un equip internacional d'astrofísics ha detectat un fenomen inèdit que qüestiona les teories vigents sobre l'evolució dels sistemes binaris. Utilitzant el Very Large Telescope (VLT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO), els investigadors han localitzat una potent ona de xoc de proa (bow shock) envoltant la nana blanca RXJ0528+2838, una estructura la persistència de la qual desafia els models teòrics de la física estel·lar.
Situat a uns 730 anys llum de la Terra, el sistema consta d'una nana blanca, el nucli dens resultant d'un astre similar al Sol després d'esgotar el seu combustible nuclear, que orbita en companyia d'una estrella activa. En desplaçar-se per la Via Làctia, el parell interactua amb el gas i la pols del medi interestel·lar, generant un front de xoc comparable a l'onada que produeix la proa d'un vaixell en solcar l'aigua.
Absència de disc d'acreció i l'enigma del "motor intern"
Habitualment, aquestes ones de xoc estan impulsades per densos vents estel·lars. En els sistemes binaris on una nana blanca engoleix massa de la seva companya, la matèria forma un disc d'acreció al seu voltant que alimenta el romanent i actua com a motor tèrmic per expulsar dolls de gas cap a l'espai intergalàctic.
No obstant això, els mesuraments espectroscòpics de l'instrument MUSE van revelar una anomalia desconcertant: RXJ0528+2838 manca completament de disc d'acreció. Malgrat no disposar d'aquest mecanisme indispensable per a la transferència d'energia, la nana blanca ha expulsat un flux de matèria tan constant que ha mantingut l'ona de xoc activa durant almenys un mil·lenni.
Simone Scaringi, professor de la Universitat de Durham i coautor del treball publicat a Nature Astronomy, ha qualificat la troballa d'"inèdita". Encara que l'equip va confirmar que la nana blanca posseeix un intens camp magnètic capaç de canalitzar el gas directament a la seva superfície sense formar un disc, aquest factor resulta insuficient: els càlculs demostren que la força magnètica només explicaria un front de xoc sustentat durant un parell de segles.
Aquesta discrepància apunta a l'existència d'un mecanisme d'expulsió ocult que continua alimentant el sistema, un enigma que els astrònoms confien a resoldre amb l'entrada en servei de l'Extremely Large Telescope (ELT). La troballa al voltant de RXJ0528+2838 demostra l'existència de processos de transferència d'energia no catalogats en nanes subjectes a camps magnètics intensos, obligant a revisar les dinàmiques d'interacció entre romanents estel·lars i el medi interestel·lar.