L'abast de les notícies falses propagades a través de la xarxa social Facebook continua creixent i, des de començament d'any, la desinformació ja ha arribat a més gent que en la campanya del 2016, segons un informe publicat aquest dimecres.

Entre gener i octubre, les 100 publicacions demostrablement falses (així ho han determinat verificadors independents) més populars que van circular a Facebook van ser vistes 159 milions de vegades en total, ha indicat l'estudi de l'ONG Avaaz.

Al seu torn, aquestes 100 històries van ser publicades en 2,3 milions d'ocasions i van aconseguir 8,9 milions d'interaccions, és a dir, "m'agrada", comentaris o "compartir" per part dels internautes.

Segons Avaaz, quan encara falta un any per a les eleccions presidencials dels EUA, aquestes informacions falses —majoritàriament d'àmbit polític i amb protagonistes vinculats directament o indirectament als comicis— ja han aconseguit més abast que les més virals publicades quatre, cinc i sis mesos abans de l'elecció del 2016.

En aquesta ocasió, la desinformació a través d'internet ha passat a ocupar un paper central en el debat públic, en saber-se que pirates informàtics russos havien dut a terme campanyes de promoció de notícies falses per influir en el resultat electoral.

"Si no es prenen accions amb caràcter immediat, anticipem que les eleccions del 2020 als EUA es veuran, de nou, fortament impactades per la desinformació", han indicat des d'Avaaz.

Per posar en context els 159 milions de visites que van rebre aquestes publicacions falses, es pot apuntar que als EUA hi ha entorn de 153 milions de votants registrats i que, per exemple, les pàgines oficials del Partit Demòcrata i del Republicà "només" van ser vistes 59 milions de vegades en aquell mateix període.

La notícia falsa sobre Trump

La notícia falsa que més abast ha aconseguit a través de Facebook durant els últims mesos als EUA i que va ser vista en 29 milions d'ocasions va ser una que assegurava que l'avi del president del país, Donald Trump, va ser proxeneta i evasor fiscal, i que el seu pare pertanyia al Ku Klux Klan.

La segona i tercera notícies falses més propagades van correspondre a polítics del Partit Demòcrata. La primera assegurava que la portaveu de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, estava desviant fons de la seguretat social per pagar el judici polític contra Trump.

La tercera, per la seva banda, deia que la mediàtica representant novaiorquesa Alexandria Ocasio-Cortez havia proposat de prohibir les motocicletes.

Encara que la desinformació que ha circulat per Facebook en els passats deu mesos als EUA anava dirigida tant contra els demòcrates com contra els republicans (dins d'aquests, molt especialment, contra Trump), els progressistes van rebre, en conjunt, més atacs que els conservadors.

"Facebook necessita canviar el rumb de la desinformació, no només reorganitzar les cadires del jardí: ha de corregir el registre de les notícies", ha dit a Efe el portaveu d'Avaaz, Óscar Soria.

"Sabem que poden fer-ho, perquè ja ho fan amb les notícies falses sobre si mateixos. Tot mitjà de comunicació respectable fa això, és un vell principi periodístic que els experts en tecnologia ens diuen que és totalment possible que sigui implementat pels gegants tecnològics", ha subratllat.

Després de l'experiència del 2016 —i altres que el van seguir en altres països—, el conseller delegat i cofundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va assegurar davant del Congrés dels EUA que la seva companyia estava en "guerra" contra les notícies falses i que començaria a prendre mesures.

Una de les més sonades va ser la creació d'una war room o sala de guerra a la seva seu de Menlo Park (Califòrnia, EUA), una petita habitació des de la qual es coordina empleats de l'empresa a tot el món i es decideixen a temps real alguns dels casos més rellevants de presumpta desinformació que s'estan produint a la xarxa social.