El sector del transport és un dels que més CO₂ emet al món. L'aviació, concretament, representa aproximadament entre el 2 i 3% del total anual, el que equival a prop de 1.000 milions de tones de CO₂ a l'any. Si bé el percentatge és inferior respecte al de la producció d'energia (40%) o transport terrestre (12-15%), el seu efecte climàtic és més gran a causa de les línies de condensació, òxids de nitrogen i altres gasos que, a gran altitud, tenen un efecte d'escalfament addicional.

L'aviació, a més, és un dels sectors de transport que més ràpid creix, per la qual cosa s'estima que les seves emissions globals podrien triplicar-se per a l'any 2050 si no es prenen mesures per regular la situació. És per això que s'estan buscant maneres de fer que l'aviació sigui més sostenible.

Estan en marxa diversos projectes de desenvolupament d'avions més sostenibles. Actualment, hi ha avions elèctrics funcionals que poden realitzar vols curts, però són més aviat prototips. Un dels projectes més interessants per fer l'aviació sostenible és el ZEROe de Airbus, amb plans de presentar un avió d'hidrogen comercialment viable per a finals de la dècada de 2030. I és que el futur sembla que passa per l'hidrogen.

El futur de l'aviació sostenible està cada vegada més a prop amb aquest innovador sistema

L'hidrogen es presenta com el futur de l'aviació perquè produeix zero emissions de CO₂. Quan s'utilitza en una cel·la de combustible o es crema directament, només genera vapor d'aigua com a residu. A més, té una densitat energètica per pes tres vegades més gran que el querosè convencional per als avions, la qual cosa pot ser una altra clau per millorar els vols llargs.

Però un dels detalls més interessants de l'hidrogen és que es pot produir de forma totalment sostenible mitjançant energies renovables, la qual cosa permetria executar vols climàticament neutres sense emissions contaminants que impactin en l'escalfament global. Si no s'utilitza ja l'hidrogen com a combustible per a avions, és perquè l'«hidrogen verd» encara és car de produir i els aeroports no estan dissenyats per gestionar-lo de manera eficient, la qual cosa provoca que el querosè continuï sent el combustible habitual.

Tanmateix, un grup d'investigadors de la Facultat d'Enginyeria FAMU-FSU ha dissenyat un sistema d'emmagatzematge i subministrament d'hidrogen líquid que solucionaria alguns dels problemes del seu ús en avions. "Aquest disseny estableix les bases per als sistemes d'aviació d'hidrogen del món real", va assegurar Wei Guo, professor del Departament d'Enginyeria Mecànica i autor corresponent de l'estudi.

El nostre objectiu era crear un sistema únic que manegés|manipulés múltiples tasques crítiques: emmagatzemament de combustible, refrigeració i control de lliurament

El sistema s'ha desenvolupat per a una nau híbrida-elèctrica conceptual amb capacitat per a 100 passatgers. S'alimenta tant de piles de combustible d'hidrogen com de generadors superconductors accionats per turbines. La clau del disseny és que unifica els sistemes d'emmagatzematge, refredament i subministrament de combustible, en lloc de mantenir-los per separat.

Per evitar problemes, l'equip va dissenyar un sistema sense bombes que utilitza la pressió del tanc per regular el flux d'hidrogen. La pressió es gestiona mitjançant la injecció o ventilació de gas, guiada per sensors que responen a les demandes de potència de l'aeronau. Les simulacions han demostrat que pot subministrar la quantitat suficient d'hidrogen per segon per satisfer la demanda durant l'enlairament o situacions d'emergència.