El món es divideix entre els qui prefereixen (i de vegades, fins i tot s'assemblen en el caràcter) als gats i els qui elegeixen (també, sovint, perquè s'assemblen) als gossos. Uns són més lleials i llançats però els altres, se suposa, són més intel·ligents i murris i, per descomptat, tot és conseqüència de la seva naturalesa. Ara, un estudi confirma el que molts porten temps donant per cert: els gats, com els gossos, ens entenen quan ens dirigim a ells, però no reaccionen de la mateixa manera: de vegades prefereixen ignorar-nos. I ho fan de forma conscient.

Gat Maduixes
 

Universitat de Nanterre

La dada la confirma un estudi elaborat a la Universitat París X Nanterre segons el qual, si bé els felins distingeixen el to de veu dels seus amos fins i tot si aquests parlen d'aquesta manera estúpida com acostumem a parlar a les nostres mascotes. Els felins, així, són capaços d'entendre quan un humà s'adreça a ells de manera específica i diferenciar aquest tipus d'expressions de les quals s'adrecen a altres persones o animals. En això, són com els gossos: entenen que se'ls està parlant, saben interpretar modulacions de la veu i diferencien la veu del seu amo de la d'un estrany. Les seves reaccions són menys explícites que les d'un gos, per descomptat.

També ens estimen

L'estudi, expliquen els seus promotors, evidència que existeix afecció entre gats i humans i que, els qui mantenen que l'únic que un felí busca en el seu amo és menjada i refugi, van errats. Per descomptat, allò principal que busquen és això, però en igualtat de condicions, escolliran sempre el menjar i el refugi que els presta algú conegut al que entenen, reconeixen i, a la seva manera, estimen, que el que els brinda un altre humà. Sí, el teu gat et vol encara que ho mostri menys que el gos del teu veí. I és així perquè, abans que res, és un gat i vol d'aquesta manera especial com només els gats saben voler i que consisteix en estar sense que sembli que estiguis però fent saber qui ho ha de saber que continues estant.