Era qüestió de temps: més tard o més aviat, algun mitjà de comunicació tindria la pelegrina idea de delegar en un sistema d'intel·ligència artificial la redacció d'articles sobre qualsevol particular. Ha estat, en concret CNET, un digital nord-americà d'informació tecnològica que té, Déu n'hi do, 1,7 milions de seguidors a Twitter. El resultat, pel que sembla, ha estat pèssim, però més per l'enrenou i la notorietat negativa generada que no pels textos, que tampoc no eren tan criminals.
Notícies econòmiques
La matèria escollida per procedir als assajos va ser la informació econòmica i experts com Paul Farhi, redactor financer de The Washington Post, han qualificat el resultat com a "desastre periodístic". De fet, CNET s'ha vist obligada fins i tot a donar explicacions sobre inexactituds i errors inclosos en els textos que engiponava el sistema d'IA. Fins a un dels sindicats de periodistes nord-americans (La Society of Professional Journalists) ha entrat en el debat.
Articles elementals
Els articles generats pel sistema d'IA versaven sobre qüestions elementals, eren de caràcter divulgatiu i es firmaven amb les paraules CNET Money Staff. En clicar sobre la mateixa, s'informava de la veritable identitat del redactor i, per tranquil·litzar al lector, s'assenyalava també que un editor de l'equip de CNET hi havia verficado "minuciosament" el contingut abans de la seva publicació. En total, els articles així publicats van ser 70.
Errors absurds
En els textos, i d'allà la polèmica, es van incloure errors absurds vinculats, per exemple, a una cosa tan senzilla com calcular el guany generat per un dipòsit de 10.000 dòlars si l'interès anual ofert pel banc era del 3%. Així, el sistema va indicar que el guany era de 10.300 dòlars i no de 300. Com aquesta error, n'hi va haver molts d'altres i l'assumpte va esdevenir motiu de debat gairebé nacional. CNET va intentar arreglar-lo amb un article en el que informava del que definia com|com a "experiments amb un assistent d'IA". Veurem en què queda tot això però, l'indubtable és que més d'un i dos d'entrevistats serien feliços si, en lloc a d'a un periodista, s'enfrontessin a un aplicador d'IA. Al poder –i això inclou els polítics i els empresaris- el periodisme mai no li ha agradat en excés, així que, cuidat, perquè l'IA avançarà i, quan no cometi errors, igual ens resulta impossible recuperar per als humans els espais que l'hem deixat ocupar. Una cosa és experimentar i una altra de molt diferent, fer-se l'harakiri abans de temps com han fet els caps de secció de CNET. Si s'assabenta Yukio Mishima, que d'escriure alguna cosa sí que sabia i només es va decidir pel seppuku quan ja no hi havia més remei, els posa a tots a redactar horòscops.
