L'auge de la intel·ligència artificial i la seva insaciable demanda elèctrica han empès les grans tecnològiques a explorar solucions fora de la Terra, tot i que no totes les veus dins del propi sector comparteixen aquest entusiasme. Amanda Peterson Corio, directora global d'energia de Google, ha llançat una severa advertència en assenyalar que el desplegament de centres de dades espacials podria resultar fins a cent vegades més costós que les infraestructures terrestres tradicionals.
Durant una cimera especialitzada organitzada per The Information, la directiva va advocar per esgotar totes les alternatives energètiques al nostre planeta abans de plantejar la viabilitat de la computació en òrbita. Les seves declaracions contrasten de forma directa amb els assajos impulsats recentment per la seva pròpia companyia. A principis de mes, Google va posar en marxa el prototip del Projecte Suncatcher en col·laboració amb l'operadora de satèl·lits Planet, una missió llançada a bord del coet Transporter-18 de SpaceX per avaluar el processament de dades des de l'espai.
Límits físics, desfasament financer i brossa espacial
En el marc d'aquestes proves, la firma californiana va aconseguir una fita simbòlica en executar el model d'intel·ligència artificial Gemma 4 mitjançant una unitat de processament tensorial (TPU) instal·lada al satèl·lit, generant i transmetent un poema curt cap al núvol mentre sobrevolava Noruega. No obstant això, les lleis físiques imposen severes restriccions operatives: encara que la nau transporta quatre TPU, amb prou feines genera un quilowatt d'energia solar, la qual cosa només permet alimentar un únic xip durant breus finestres de vint minuts. En comparació, un campus terrestre dedicat a la intel·ligència artificial amb una capacitat d'un gigawatt requereix prop d'un milió de vegades més potència.
Des de la perspectiva econòmica, els analistes de Wall Street adverteixen que aixecar capacitat de processament en òrbita podria disparar la inversió fins als cinc bilions de dòlars per gigawatt. Davant els centres de dades convencionals, que amortitzen el seu capital amb rapidesa, la infraestructura espacial llança terminis de retorn de la inversió que oscil·larien entre una dècada i gairebé un segle. A aquest abisme pressupostari se sumen complexos obstacles logístics i normatius.
La consolidació d'aquests sistemes exigirà superar estrictes processos d'autorització governamental, mitigar possibles interferències en l'espectre radioelèctric i gestionar de manera responsable el creixent problema de les escombraries espacials en l'òrbita terrestre baixa. Les declaracions de Peterson Corio retornen el debat energètic al terreny pràctic, evidenciant que, malgrat els avenços tècnics en computació orbital, la viabilitat econòmica i operativa de la intel·ligència artificial continua depenent de la capacitat de generació elèctrica a la Terra.