Catalunya llançarà un nanosatèl·lit a l'espai a la tardor, és que s'han pres molt seriosament la lluita contra el canvi climàtic. Aquest no és el primer que es llança, ja que el març del 2021 el govern n'havia llançat un ja.

Ara després d'un any anuncien que en posaran un altre en òrbita, la idea és obtenir dades que serveixin per poder lluitar contra el canvi climàtic. Projecte en el que s'han destinat uns 1, 7 milions d'euros.

En què consisteix aquest nou projecte de llançar un altre nanosatèl·lit a l'espai?

El primer satèl·lit llançat a l'òrbita es diu Enxaneta, amb el qual han recopilat dades de gran utilitat per a cultius vinícoles. Per allò que ha sorgit la idea de llançar un segon que prengui dades útils per a l'estudi del canvi climàtic.

Nanosatèl·lit Enxaneta

Nanosatèl·lit Enxaneta

En aquest cas el nou nanosatèl·lit serà llançat des del cosmòdrom de Baykonur al Kazakhstan i tindrà el doble de mida del seu predecessor.

La idea és que s'utilitzi per monitorar paràmetres importants, que serveixin per lluitar contra el canvi climàtic. Sobretot, en situacions com les sequeres en rius o les altes temperatures que s'han vingut presentant en els últims anys.

Fins i tot amb aquest nou satèl·lit indiquen que hi ha la possibilitat d'observar fenòmens com el temporal Glòria i amb base en aquesta informació prendre decisions més oportunes.

Aquest és un projecte que s'ha emportat amb molta emoció, ja que s'han inserit en la cursa espacial dels nanosatèl·lits o satèl·lits llançats en òrbites terrestres baixes.

Enxaneta està preparat

Enxaneta està preparat

Projectes en els quals es consideraven només estats grans o agències especials de les grans, cosa que s'ha demostrat ja no és així.

Quants nanosatèl·lits llançarà Catalunya?

Segons la informació que s'ha donat a conèixer el govern està treballant des del 2020 en el projecte NewSpace. Que té entre altres implicacions, l'objectiu de posar en òrbita fins a uns 6 nanosatèl·lits.

Dissenyats entre tantes coses, perquè pesin menys de 10 kg, comptin amb tecnologia 5G i aquella coneguda com la internet de les coses, la qual cosa ha permès que els costos de fabricació no siguin tan elevats.