A 600 metres sota l'oceà Pacífic, davant la costa de Long Beach, una esfera de formigó de 400 tones es prepara per fer història. No parlem ni d'una escultura, ni d'un artefacte militar abandonat, no. En realitat, aquesta és una bateria gegant, que forma part del projecte StEnSea i que ha estat desenvolupat per l'Institut Fraunhofer IEE, la start-up Sperra i la companyia Pleuger Industries. El seu objectiu? Emmagatzemar energia renovable mitjançant un sistema de bombatge, que trasllada a les profunditats marines el principi de les centrals hidroelèctriques.
La nova aposta en energia renovable té forma d'esfera en el fons de l'oceà
Tenim una esfera, formigó i un nou tipus de bateria gegant. Però, com funciona exactament aquest projecte? Segons el comunicat publicat en la pàgina web de l'Institut Fraunhofer IEE, quan existeix un excedent d'energia, una bomba expulsa l'aigua de l'esfera al mar, carregant-la. Al contrari, quan es necessita electricitat, s'obre una vàlvula en l'esfera i l'aigua entra per pressió natural, activant una turbina que genera energia.
L'esfera, que actualment té 9 metres de diàmetre, té una potència de 0,5 megawatts i una capacitat de 0,4 megawatts hora. En el futur, el model complet s'estima que tingui un diàmetre de 30 metres. Bernhard Ernst, responsable del projecte, ha assegurat que "les centrals elèctriques de bombatge són especialment adequades per emmagatzemar electricitat durant diverses hores o fins i tot dies. Tanmateix, el seu potencial d'expansió és molt limitat a escala mundial".
És per això que el projecte trasllada el seu principi funcional al fons marí, "on les restriccions naturals i ecològiques són molt menors". A més, el mateix Bernhard Ernst afirma que "és probable que l'acceptació ciutadana sigui significativament més gran". La instal·lació sembla que podria ser operativa el 2026, en un projecte finançat tant pel Ministeri d'Economia i Acció Climàtica d'Alemanya, com pel Departament d'Energia dels Estats Units.
Els càlculs previs tenen emocionats a propis i estranys. Segons els responsables del projecte, existeix el potencial d'assolir 166.000 gigawatts hora d'emmagatzemament, en esferes que poden durar fins a 60 anys i que tindrien un cost de manteniment d'uns 4,6 cèntims per kWh. És per això que podríem ser davant d'una font d'energia viable, escalable i de llarg recorregut.
Bernhard Ernst finalitza el comunicat assenyalant que "amb la prova realitzada a la costa dels Estats Units, estem fent un gran pas cap a l'ampliació i comercialització d'aquest concepte d'emmagatzemament". I és que el nostre planeta necessita avançar en projectes que ens guiïn cap a la descarbonització. En aquest cas, una esfera oculta a l'oceà podria ser la peça clau per afegir l'equació de la transició energètica.