Si res no canvia —i, estant en precampanya electoral, sembla que res no canviarà—, aquest dimecres, 28 d'octubre, començarà a Catalunya una vaga indefinida de metges. Originalment, la vaga s'havia convocat a escala estatal com a resposta a la reforma de l'Estatut marc que volia tirar endavant la ministra de Sanitat, Mónica García. Entre altres qüestions, els sindicats mèdics reclamen un estatut propi i no pas un de compartit amb la resta de professionals del Sistema Nacional de Salut, com és el cas de l'actual (signat el 2003) i del que plantejava la ministra. L'avançament electoral del 29N va deixar els metges sense interlocutor, motiu pel qual la protesta a escala estatal es va posposar. Tanmateix, els facultatius catalans van decidir mantenir la vaga, argumentant que el gruix de les seves demandes són per al Departament de Salut, amb qui sí que podrien seure a parlar. Però el departament sembla reticent a seure-hi, o almenys així va ser la setmana passada, quan va plantar el sindicat majoritari del sector, Metges de Catalunya, amb l'argument que les reivindicacions que fan no són de la seva competència. Xavier Lleonart (1966), secretari general de Metges de Catalunya, ha visitat el plató d'ElNacional.cat per parlar de la vaga, i s'ha mostrat especialment crític amb el Govern actual, on considera que "hi ha o molta mala fe o molta incompetència".
La vaga a escala estatal d'aquest 28 d'octubre es va ajornar per l'avançament electoral, però han decidit mantenir-la perquè defensen que tenen reivindicacions pròpies. Ara han passat la pilota al Departament de Salut, però els van plantar la setmana passada. Han parlat des d'aleshores?
No tenia cap mena de sentit portar els companys i companys a escala estatal a una vaga quan resulta que qui ha de seure [el Ministeri de Sanitat] és en una banqueta provisional i, per tant, no decidirà absolutament res. Llavors, a escala estatal, el que s'ha fet és posposar-la. Pel que fa a escala autonòmica, es posa de manifest el que hem dit en tot aquest darrer any de protestes: que, si bé l'Estatut marc és una norma que ens lesiona i que l'avantprojecte era un nyap que calia aturar i corregir, a escala autonòmica les transferències en salut estan completes i que, per tant, la regulació de les condicions en les quals els metges i els facultatius d'aquest país treballen, fan guàrdies de 24 hores o tenen agendes infumables depenen estrictament de Salut. Aleshores, està en la mà del departament poder-ho corregir. Hi hem tingut algun contacte, però en cap cas hem tingut cap reunió de negociació formal per mirar d'aturar el conflicte.
Així doncs, el 28 d'octubre hi haurà vaga indefinida.
D'entrada, sí. Però repeteixo: està a les mans de Salut aturar-la. Nosaltres no podem fer res més. Fa un any que fem aturades i intentem fer entendre que és responsabilitat del departament. Fins ara, han fet com si sentissin ploure. Queda molt evident que ara la vaga és contra el Departament de Salut.
El millor que pot fer la consellera Pané és marxar
Per plantar-los, el departament va argumentar que les reclamacions que fan no són de la seva competència. Jornades de treball, organització de l'atenció continuada, formació i reciclatge, agendes assistencials de l'atenció primària… Res d'això no és competència de Salut?
Lamentant-ho molt, arribo a la conclusió que hi ha o molta mala fe o molta incompetència. A altres comunitats han arribat a acords amb els sindicats mèdics i han pogut aturar les vagues. Per tant, si el departament no ho pot fer, o és perquè és incapaç o perquè no ho vol fer. No hi ha cap problema: que ho digui clarament i que la ciutadania sàpiga que té un Govern que no vol seure a negociar i vol deixar que es deteriori la sanitat pública.
Què en pensa, de la consellera de Salut, Olga Pané?
Que el millor que pot fer és marxar.
Hi ha algun conseller que li hagi agradat?
En porto uns quants, vaig començar en aquest món a l'època del conseller Boi Ruiz. Sense que cap conseller hagi arribat al fons de la qüestió i hagi solucionat la necessitat que tenen els metges i facultatius d'aquest país de poder treballar en unes condicions dignes, el conseller que em va demostrar més empatia i més capacitat d'escolta va ser el conseller Manel Balcells.
I del president de la Generalitat, Salvador Illa, què en pensa?
Penso que si no destitueix la consellera, pot marxar amb ella.
Necessitem tornar a recuperar el plaer de fer de metge
En una tribuna recent, vostè parlava d'acabar amb el que anomena "model dels anys 80", centrant-se sobretot en les guàrdies de 24 hores. Exactament, quines són les seves reivindicacions davant del Departament de Salut?
El que necessitem és tornar a recuperar el plaer de fer de metge. Estem en una organització del sistema sanitari molt burocratitzada, però no perquè s'hagin de fer molts papers, que se n'han hagut de fer sempre. El problema és que hi ha tota una sèrie de decisions sobre la salut de la persona que s'han desvinculat de la decisió clínica del metge i que fan que el metge sigui tan presoner com el pacient. Un exemple molt il·lustratiu: si ara fos metge de primària, no podria decidir dedicar un quart d'hora a un pacient que sé que necessita el meu temps, i no pas una recepta o una e-consulta, perquè la meva agenda no la controlaria jo. Això és el que fa ensorrar el sistema de salut.
Aleshores, no parlen de sous?
No només… Per molt que el Govern digui que estem al nivell dels sous d'Europa, tots rebem ofertes [internacionals] absolutament al·lucinants en comparació amb el que cobrem, i no cal anar pas gaire lluny. Per exemple, a França hi ha ofertes de feina amb sous que fins i tot dupliquen les nostres retribucions actuals. Però [els diners] no són la base de la nostra lluita. La base de la nostra lluita és recuperar el poder fer de metge, tenir la sensació que estàs atenent les persones amb els mitjans i les condicions que tu creus per donar una assistència de qualitat.
Quan van convocar la vaga, va dir en una entrevista que cap de les taules de negociació amb Salut són les seves taules. A què es referia?
Hem entrat en una dinàmica perversa, que està absolutament teledirigida. Les condicions laborals i, de retruc, les condicions en les quals els metges i facultatius prestem la nostra assistència estan condicionades pels designis d'alguns sindicats com CCOO i UGT, que se sap que són els braços armats de determinats partits polítics i que en aquest moment condicionen que el Govern no segui a parlar.
Té sentit fer aquesta vaga ara, quan la vaga ajornada era originalment contra l'Estatut marc?
Ha coincidit en el temps. Són dues vagues diferents, és una de les coses que fa un any que intentem explicar. Coincideixen el malestar, els neguits i les queixes dels companys, però hi ha dues vies per solucionar-ho. Poso un exemple: tens un tauler de joc en el qual tens unes regles, i intentes jugar segons aquestes regles, però si som dos participants i acordem que en farem servir unes altres, ho podem fer. El tauler i les regles són l'Estatut marc, i l'acord és amb la Generalitat.
Si una infermera fa un màxim 12 hores, perquè un metge és diferent?
Creu que la ciutadania entendrà la vaga? Especialment, la gent que tenia cites programades i que ara haurà de tornar a esperar.
Ens esforcem per explicar-ho i perquè així sigui. Puc entendre l'enuig de la persona a la qual se li podrà posposar una cita, però diré el que sempre dic: aquesta gent a la qual se li posposarà la cita, voldria que pensés en l'anterior cita. Se li va donar amb més agilitat que la que li havien donat ara? La resposta serà que sí, de manera que estaran copsant la precarització del servei que es presta a la ciutadania. Hem d'entendre que aquesta vaga és per intentar fer un punt final, per intentar lluitar perquè la ciutadania deixi de tenir una atenció precària.
I altres professionals del seu àmbit, com infermeres o tècnics? Sembla que no van gaire de bracet.
El que passa és que els metges s'han sentit especialment lesionats pels sindicats que comentava fa un moment, que ens volen tenir a tots sota la mateixa norma. Vegeu l'Estatut marc o els convenis sectorials. Però, curiosament, tots som iguals fins que es parla, per exemple, de les guàrdies de 24 hores. Per què un portalliteres no fa guàrdies de 24 hores? És que no som iguals? No estem a la mateixa norma? El metge és una mena de Superman que aguanta 24 hores, 36 o les que calguin? No, és de la mateixa pasta. El que diem és que, si resulta que som iguals per estar en la mateixa mesa de negociació, si us plau, no facin diferències. Si resulta acceptable per un infermer o infermera fer com a màxim 12 hores al dia, per què un metge ha de ser diferent? Si la jornada laboral per a tots els professionals sanitaris és de 35 hores, per què el metge n'ha de fer 48? Som d'una altra pasta o com va això? Llavors, en el moment que nosaltres alcem la veu per dir prou, els altres col·lectius ens diuen que callem perquè, si nosaltres millorem, n'hi haurà menys pels altres. Per tant, no busquem una confrontació, ens la busquen.
En certa manera, això és el que diuen que ha passat amb l'Estatut marc, que han estat exclosos de la negociació.
Hi havia un representant mèdic, però hem estat totalment ignorats. Un únic representant entre tots els que hi ha ja pot cantar missa, que no li faran ni punyeter cas.
El nou Estatut marc ha decaigut amb la convocatòria d'eleccions a l'Estat. Se n'alegren?
Sí que ens n'hem alegrat, que aquest projecte de llei que era un nyap decaigués. Malauradament, això només és la meitat de la feina, perquè continuem sota l'Estatut marc de l'any 2003, que ens ha portat a la precarietat que tenim avui. Per tant, estem contents només parcialment.
M'agradaria pensar que un nou govern tindra una altra sensibilitat
Igual que li preguntava per la consellera, li pregunto per la ministra de Sanitat, Mónica García. Què en pensa?
Que pot anar del bracet de la consellera.
La majoria de les enquestes preveuen un canvi en les majories del Congrés i en la composició del govern espanyol. Com afectarà això a l'Estatut marc?
Podem enllaunar aquesta pregunta i me la fas quan hi hagi un nou govern. Fins que no vegi quina n'és la composició, no et sabré contestar. M'agradaria pensar que un nou govern tindrà una altra sensibilitat i s'avindrà a negociar un estatut mèdic.
Al final, una de les protestes més sonades a l'Estat ha estat la dels professionals sanitaris contra el govern d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid.
Sí. És per això que cal veure com es compon [el nou govern], quines majories hi ha, quins departaments, quines assignació tenen cadascun dels ministeris…
Han reclamat saber quina és la posició de cada partit sobre l'Estatut marc de cara a les pròximes eleccions. Algú els ha dit alguna cosa?
Sí, Esquerra Republicana. Demanàvem si ens podíem reunir abans de les eleccions per poder interaccionar de primera mà i conèixer el posicionament dels partits, i que ens fessin saber si en el programa electoral encabirien la reivindicació d'un estatut mèdic. Fa uns dies, des d'ERC ens van respondre que ens emplacen un cop constituït el nou Parlament. Els he respost que entesos, però que els falta explicar-nos si posaran la reivindicació de l'estatut mèdic en el seu programa.
Ens quedarem sense sistema sanitari en molt poc temps
Com valora la unió que han fet amb altres sindicats de l'Estat, la Unió Mèdica i Facultativa (UMYF)?
Aquesta unió es va establir l'any passat, quan va esclatar el conflicte. Hi havia tota una sèrie de sindicats que no estàvem adscrits a la confederació estatal de sindicats mèdics perquè tenim diferents opinions. Tot i que sempre hem volgut arribar a tots els consensos possibles, vam arribar a la conclusió que calia tenir una eina per poder tenir una veu pròpia que no depengués d'aquesta confederació, però que sempre tendís a buscar acords. Des de la igualtat, no des de la supeditació. Per això vam crear l'UMYF.
Per acabar, una pregunta que no pot faltar: com s'estan fent les coses amb el català a la sanitat?
S'està fent com amb la resta del sistema, molt malament. El fet de precaritzar les condicions assistencials en les quals presten atenció els metges i facultatius fa que cada cop més metges marxin a la privada o a l'estranger i que, per tant, hi hagi una fuga de talent de la sanitat pública. Davant d'això, un governant què hauria de fer? Anar al racó de pensar, i pensar per què aquell talent que hem format aquí marxa. Però en lloc de fer això, el que fan és decidir que se'n van a Sud-amèrica a buscar metges que sovint no tenen totes les titulacions homologades, sobretot les de metge especialista. A més, els desarrelen de països en els quals costa molt més que aquí formar facultatius, i els descapitalitzen d'aquest talent. Els porten aquí i se'ls refum si saben parlar català, fins i tot si tenen l'especialitat. Si aquesta és la solució del nostre Govern, l'últim que tanqui la porta, perquè ens quedarem sense sistema sanitari en molt poc temps.