Fa uns dies tothom parlava d’un estudi que va revelar quines eren les platges amb més microplàstics de Catalunya i alertava de les conseqüències que té per als animals i per als humans. Els microplàstics són petites partícules inferiors a cinc mil·límetres de diàmetre que es desprenen dels envasos i que acaben al clavegueram, al mar i als oceans. Al final, això no només repercuteix en el medi ambient, sinó també en nosaltres, que n’acabem ingerit. Segons un estudi Universitat Mèdica de Viena, cada persona consumeix gairebé 90.000 partícules de plàstic cada any, amb les conseqüències que això pot tenir per la nostra salut. 

 

Els microplàstics es classifiquen segons la procedència. N’hi ha de primaris, que provenen de l’ús directe de productes i aplicacions industrials (com ara additius en cosmètica, pintura o pèl·lets de la indústria plàstica), i n’hi ha de secundaris, que es formen per la fragmentació d’objectes plàstics més grans que van a parar al mar i, per tant, als animals que consumim. Vinguin d’on vinguin, acabem ingerint les toxines i acaben a la nostra panxa, un fet que ens pot provocar grans problemes de salut a llarg termini. 

El consum de plàstic és força perjudicial: pot desenvolupar des de càncers, a malalties cròniques en el sistema digestiu, a canvis gastrointestinals o problemes respiratoris. Si bé és cert que els governs i les empreses han fet petits passos cap a la producció d’embalatges menys perjudicials i cap a l'eliminació dels plàstics, els esforços són ínfims en comparació a la gravetat del problema. És per això que grans entitats ecologistes exigeixen mesures urgents.

Les platges amb més mircoplàstics

Pel que fa a les platges amb més miroplàstics del nostre país, les de Barcelona són les que encapçalen la llista. Segons es desprèn d’un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) i l’ONG Surfrider Foundation Europe, hi ha una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes que, en alguns punts i durant moments concrets de l’any, superen les mitjanes registrades a la Mediterrània i a la resta del món. La recerca ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des d’octubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya, des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar. Aquestes quantitats de microplàstics tan elevades indiquen, segons els autors, que “hi ha d’haver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa”. A l’article se’n suggereixen algunes explicacions, com ara les variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques; una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa; la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional, o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports.