Tres platges barcelonines, les de Llevant, Nova Icària i Sant Sebastià, són les que tenen més microplàstics de tot Catalunya, segons es desprèn d’un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) i l’ONG Surfrider Foundation Europe, que ha detectat una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes que, en alguns punts i durant moments concrets de l’any, superen les mitjanes registrades a la Mediterrània i a la resta del món. La recerca ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des d’octubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya, des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar.

L’estudi ha incidit en un aspecte on la recerca oceanogràfica té dificultats per accedir a les zones de bany a pocs metres de la costa. De fet, està prou documentada la presència de microplàstics als oceans, però les dificultats d’accés dels vaixells científics a les zones de platja feia que aquesta part no fos tan ben estudiada. Ara, membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana.

La recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor. Els resultats, publicats a la revista d’accés obert Environmental Research Letters, revelen que a les zones de bany hi ha una gran quantitat de microplàstics, la presència dels quals està sotmesa a una gran variabilitat tant espacial com temporal. “Les concentracions mitjanes que hem trobat a prop de la costa són superiors a les trobades anteriorment fora de les zones de bany”, ha assenyalat la professora i investigadora de la UB Anna Sanchez-Vidal.  

Així, s’ha pogut detectar que a les platges hi ha “concentracions màximes molt més elevades —de més de sis plàstics per metre quadrat— i més freqüents en el temps” que fora de les zones de bany. “A més, en alguns punts i moments de l’any, superen en un ordre de magnitud les mitjanes trobades a la Mediterrània i a escala mundial”, ha afegit. D’altra banda, segons la mateixa professora, el projecte també ha servit per demostrar que “la ciència ciutadana és una eina molt útil i potent per investigar la contaminació marina, alhora que empodera els ciutadans amb coneixement científic”.

Més plàstics a les zones urbanes molt poblades

Aquestes quantitats de microplàstics tan elevades indiquen, segons els autors, que “hi ha d’haver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa”. A l’article se’n suggereixen algunes explicacions, com ara les variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques; una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa; la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional, o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports. “Platges com, per exemple, la de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més resguardades del vent i l’onatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat”, explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article. En aquest sentit, els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a la capital catalana.

A més, els investigadors també van identificar una possible estacionalitat. “Hem observat que en zones com ara a Llançà o Castelldefels es veu una tendència a la baixa entre el gener i el febrer, probablement per la influència dels corrents superficials i vents que redueixen els microplàstics flotants, i una tendència a l’alça just abans i després dels mesos d’estiu”, subratlla l’investigador. L’estudi no només ha determinat l’abundància de microplàstics, sinó que també ha aportat una caracterització detallada de la mida, el color, la forma i la composició, que pot ajudar a determinar la font dels microplàstics, la qual cosa és fonamental per proposar solucions a la creixent presència de plàstic en el medi marí. 

Així, els resultats mostren que escumes i filaments -procedents, per exemple, d’envasos d’aliments i de l’activitat pesquera- constitueixen gairebé l’11 % dels plàstics recollits. No obstant això, la gran majoria dels plàstics s’identifiquen com a fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grans. “Hem pogut identificar fragments i làmines de polietilè, provinents de la fragmentació de bosses; fragments de polietilè i polipropilè, resultants de la fragmentació d’envasos o ampolles; fragments de poliestirè expandit, utilitzats en envasos d’aliments; filaments d’arts d’activitats pesqueres, fragments de gespa artificial”, detalla Anna Sanchez-Vidal. 

Des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar

La recerca ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des d’octubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de catorze entitats de tot Catalunya. Des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar, aquests voluntaris han estat coordinats per Surfrider Foundation Europe. “Hi ha hagut molta participació, i això ens ha confirmat que la ciència ciutadana és una eina amb un gran potencial per fer el seguiment i l’estudi de l’impacte que tenen els plàstics sobre el medi marí”, explica Maria Ballesteros, responsable de voluntariat a Surfrider Espanya.  

Amb una freqüència setmanal o quinzenal, els voluntaris sortien a navegar durant aproximadament una hora amb taules de surf, caiacs o altres embarcacions de rem. Enganxada al darrere, les embarcacions duien una xarxa dissenyada pels investigadors per arreplegar els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres. Les coordenades dels trajectes es van enregistrar mitjançant un dispositiu mòbil i l’aplicació Wikiloc per tal de documentar la latitud, la longitud, el temps i la distància d’arrossegament. A continuació els plàstics recollits s’enviaven al laboratori de la UB per analitzar-los. “Ens ha sorprès el gran volum de dades d’alta qualitat i de gran rellevància científica que s’han pogut obtenir en un temps i amb un pressupost relativament inferiors respecte d’altres projectes científics similars”, destaca Anna Sanchez-Vidal.