La presó Model amb més de 100 anys d'història va voler ser un centre penitenciari modern i precursor. El seu disseny arquitectònic amb una sala central de control i les diferents galeries on es classificaven els presos segons l'edat o el delicte que havien comès, no va acabar sent model de res. Per la Model hi han passat milers de presos i, alguns pocs, l'han pogut visitar. Ara la Model, a les portes del seu tancament definitiu, s'obre a totes les mirades.

La galeria 6 ja és completament buida. És la galeria de presos perillosos. Amb dos pisos de cel·les i una part d'aïllament.

Els presos segueixen rutines. Després d'esmorzar i a la tarda, si no fan tallers o treballen, s'estan al pati. Aquí és on poden fer les trucades permeses. I on als anys vuitanta els queia la droga pels murs exteriors. El pati de la palmera, ara ja sense palmera, és el més emblemàtic dels cinc patis que té la Model. 

Quan la càmera entra a la galeria 3, fa només 48 hores que encara hi havia els reclusos. La vida a les cel·les encara es nota i es fa evident.

A la planta superior les cel·les són per a tres reclusos. Cinc metres quadrats a repartir entre tres.

La presó Model segueix el sistema cel·lular, radial i panòptic dissenyat per garantir el control visual de tot el complex des d'un sol punt central, habitualment una torre de vigilància. Aquí el panòptic és a peu pla i té visió plena sobre cada accés.

Un altre Model de vida
presons Un altre Model de vida Gemma Liñán