La cirurgia del futur ja fa temps que no és una promesa, sinó una realitat. A l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ho saben bé. Han passat setze anys des que un robot quirúrgic va entrar per primera vegada als quiròfans de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Va ser per operar una nena amb un tumor d’ovari. Aquella intervenció es convertiria en la primera cirurgia robòtica efectuada per un servei de Cirurgia Pediàtrica a Europa i marcaria l’inici d’una etapa en la cirurgia mínimament invasiva infantil. Però sempre hi ha lloc per avançar en el camí de la innovació, que avança a velocitat de vertigen. El centre hospitalari ha tornat a aconseguir una fita cap hospital d’Europa havia fet fins ara: la primera operació pediàtrica amb un robot quirúrgic capaç d'intervenir un pacient a través d'una única incisió de només 2,5 centímetres. El protagonista d'aquesta fita és Shurui Single Port (SP), un sistema desenvolupat per l'empresa xinesa Surgerii Robotics, que converteix una petita obertura a la pell en una porta d'entrada per a tota una intervenció quirúrgica. I aquest divendres han presentat el primer cas i al protagonista, el primer pacient del Shurui xinès de l’hospital català: es tracta de l'Ilyas, un nen de 12 anys que patia una greu infecció renal provocada per l'acumulació de múltiples càlculs, alguns de la mida d'una cirera. El ronyó havia deixat de funcionar i els metges van decidir extirpar-li tant l'òrgan com l'urèter en una operació coneguda com a ureteronefrectomia. La intervenció no només ha estat un èxit clínic. També marca un abans i un després en la cirurgia pediàtrica europea.
Com els tentacles d’un pop microscòpic
Els robots quirúrgics fa anys que formen part dels quiròfans més avançats. Però la majoria funcionen amb diversos braços robòtics i necessiten entre tres i cinc petites incisions per introduir la càmera i els instruments. El Shurui trenca aquesta lògica. Només necessita una única entrada al cos. A través d'aquesta petita incisió s'introdueixen tant la càmera amb visió de 360 graus com els instruments quirúrgics de curvatura continua, que es despleguen a l'interior del pacient com si fossin els tentacles d'un pop microscòpic. Un cop dins, es mouen de manera independent i poden arribar a zones anatòmiques molt reduïdes amb una precisió extraordinària. La seva flexibilitat permet mantenir els avantatges dels sistemes multiport, simplificant l’abordatge quirúrgic i facilitant maniobres d’una precisió difícil d’assolir amb la mà humana. "Permet reduir l'àrea de treball al mínim i arribar a espais que serien molt més difícils amb altres sistemes", explica el doctor Marino Asensio, cap de la secció d'Urologia Pediàtrica i Trasplantament Renal de Vall d'Hebron. El sistema robòtic Shurui SP ja s'utilitza als serveis de Cirurgia Pediàtrica, Urologia i Cirurgia General de l'hospital.
Menys cicatrius, menys dolor i recuperacions més ràpides
L'avantatge principal és evident: com menys agressiva és una operació, millor acostuma a ser la recuperació. La reducció de les incisions implica menys dany als teixits, menys dolor postoperatori i una estada hospitalària més curta. És un aspecte especialment important en pacients pediàtrics, on cada centímetre compta. El doctor gerent de Vall d'Hebron, Albert Salazar, destaca que el sistema aporta "molta més seguretat i menys complicacions" i permetrà augmentar l'activitat quirúrgica del centre. L'hospital ja efectua unes 1.000 operacions robòtiques anuals amb els tres robots de què disposava fins ara. Amb la incorporació del Shurui, calcula que podrà fer entre 250 i 300 intervencions addicionals cada any.
El cirurgià continua sent qui opera
Malgrat la sofisticació de la tecnologia i la seva aparença futurista, els especialistes insisteixen en una idea: el robot no opera so ni de manera autònoma. No hi ha cap mena d'intel·ligència artificial prenent decisions dins del quiròfan. Qui dirigeix tota la intervenció és el cirurgià, assegut davant d'una consola situada fora del camp estèril. Des d'allà controla els moviments dels instruments i observa una imatge tridimensional de l'interior del pacient ampliada fins a deu vegades. Aquesta visió permet realitzar maniobres d'una precisió mil·limètrica que serien molt difícils amb la mà humana. El control continua estant completament en mans del cirurgià, que dirigeix la intervenció des d'una consola situada fora del camp estèril. Des d'allà observa una imatge tridimensional ampliada fins a deu vegades i manipula els instruments amb una precisió mil·limètrica.
Per què Vall d'Hebron?
La companyia xinesa Surgerii Robotics ha escollit Vall d'Hebron com a porta d'entrada d'aquesta tecnologia a Europa. No és casualitat. L'hospital és un dels centres de referència del continent en cirurgia pediàtrica, urologia i trasplantaments. El robot ja s'ha utilitzat en quatre intervencions pediàtriques i el centre té previst ampliar-ne l'ús a la cirurgia general i digestiva, que serà l'especialitat que més profit en traurà. A més, el projecte incorpora una altra innovació: els anomenats "bessons digitals", rèpliques virtuals dels pacients que permeten planificar les operacions abans d'entrar al quiròfan. “La instal·lació obre noves oportunitats de col·laboració clínica, formació i intercanvi de coneixement entre Vall d’Hebron i Surgerii Robotics, mentre avancem en l’adopció de la cirurgia robòtica monoport a Europa”, afirma el Dr. Albert Salazar. Per al professor Kai Xu, CEO de la companyia del projecte Surgerii Robotics, “és un honor col·laborar amb Vall d’Hebron i continuar donant suport als cirurgians en l’exploració de les aplicacions clíniques de la cirurgia robòtica monoport en diverses especialitats, incloent-hi els procediments pediàtrics”.
Un nen que només pensa a tornar a jugar a futbol
L'Ilyas ha estat present en la roda de premsa que ha realitzat l'equip d'Urologia Pediàtrica i Trasplantament Renal de la Vall d'Hebron que ha realitzat la primera cirurgia pediàtrica d'Europa amb el Shirui. A aquest nen de 12 anys, pacient de la doctora Glòria Arroyo se li ha realitzat una ureteronefrectomia a principis de juny. Se li va extirpar el ronyó després que va deixar de funcionar a causa de les múltiples pedres, algunes de més de 3 centímetres. “Aquest sistema quirúrgic monoport ens ha facilitat l’extracció del ronyó i l’urèter complet amb una sola incisió, gràcies a la mobilitat del sistema”, assenyala Arroyo. Mentre metges i enginyers celebren la fita tecnològica, l'Ilyas té objectius molt més terrenals. Després de l'operació, explica que es troba bé i que ja compta els dies per recuperar la normalitat. El nen ha explicat que es troba bé, amb ganes d'anar recuperant-se del tot per fer "vida normal". En una conversa distesa amb periodistes, ha dit que està seguint atentament els partits del Mundial de futbol masculí, i que té ganes de tornar a jugar amb el seu equip, l'Alzamora de Nou Barris. Per a ell, el robot xinès que ha fet història a Europa és només una anècdota. Per a la medicina, en canvi, pot ser l'inici d'una nova generació de cirurgies cada vegada menys invasives i més precises.