La Universitat Alfons X el Savi (UAX), a través del seu Observatori de l'Impacte de la Tecnologia en les Professions, va publicar l'informe 'Com la tecnologia continua transformant les professions. La perspectiva del món laboral i acadèmic'. Un estudi elaborat en col·laboració amb MIT Technology Review en espanyol que analitza els profunds canvis que està provocant la tecnologia al mercat laboral per anticipar com serà el futur laboral i com hauran d'evolucionar els plans de formació per respondre a aquesta nova configuració, convertint-se a més en una palanca per a l'ocupabilitat.
Dins del mix de professions que anticipa l'estudi cobren especial força perfils vinculats a la implementació de la IA, com a Entrenador d'IA, director d'implementació d'IA, Auditor d'algoritmes o Formadors especialitzats en IA. Juntament amb aquests perfils, es troben també els de Data scientist i Especialista en ciberseguretat, dos àmbits de la tecnologia que tenen ja un gran pes en el desenvolupament de les economies nacionals i la criticitat de la qual augmentarà amb l'arribada de tecnologies com la computació quàntica.
A més de les professions més tecnològiques, l'informe apunta l'arribada de nous perfils dins d'altres àmbits concebuts com més tradicionals. És el cas del dret, on serà necessari comptar amb Juristes especialitzats en noves tecnologies; les energies, que necessitaran Investigadores en energies renovables; o la sanitat on cada vegada serà més necessari incorporar Enginyers en robòtica o Biotecnòlegs, per explotar tot el potencial de camps com la genòmica.
També en aquest grup de professions reinventades trobem a Lingüistes, per al processament del llenguatge natural, i els Eticistas, professionals de la filosofia, l'ètica, els recursos humans o la sociologia que ajudaran a assegurar que l'adopció tecnològica es fa des d'una perspectiva humanista.
L'informe assegura que la disrupció tecnològica comporta una transformació de les competències que necessiten els professionals que a vegades abasta a gairebé tots els sectors. Igualment, assenyala que un dels grans riscos d'aquesta profunda i accelerada transformació és l'aparició de desigualtats en els ritmes d'adopció i implantació de la tecnologia, que poden repercutir negativament en col·lectius com els treballadors més sèniors. I recorda que tant el talent jove, que ofereix afinitat digital, com els perfils sèniors, que aporten experiència, són imprescindibles en el procés d'adopció tecnològica.
Per afrontar aquest nou paradigma, les empreses aposten per la capacitació i formació del talent que ja tenen, a més de buscar nous perfils professionals. En aquest sentit, estratègies d'upskilling' i 'reskilling' es combinen amb metodologies learning by doing per guanyar agilitat.
Així, la col·laboració amb empreses ajuda a alinear la formació que reben els futurs professionals a la universitat i les capacitats que necessitaran. No obstant això, les institucions educatives tenen reptes per afrontar per respondre a aquest nou context laboral. En concret, l'informe assenyala entre els seus desafiaments l'asimetria en l'adopció tecnològica entre professors i alumnes. Un fet que ja va poder constatar el primer informe de l'Observatori de l'Impacte de la Tecnologia en les professions sobre IA, que confirmava que el 75% dels estudiants universitaris utilitzaven aquesta tecnologia davant el 36% dels professors. Tanmateix, l'informe també alerta que hi ha riscos que es vinculen a la tecnologia, com copiar, que en realitat s'han d'orientar al desenvolupament ètic de l'alumne.
En l'elaboració d'aquesta anàlisi ha participat un panell d'experts format per representants de sectors que estan liderant el canvi: Isabel Fernández, directora de Data & AI de Babel i exrectora d'UAX; Ignasi Belda, director general de l'Agència Espanyola de Supervisió de la intel·ligència artificial (AESIA); Antonio Herrero, director d'IA i Big Data Analytics de Quirónsalud; Guillermo Lorbada, Head of New Ways of Working en Repsol, i Carles Aldeguer, director de Process Engineering de CaixaBank. La seva visió conjunta permet dibuixar un mapa multisectorial, actualitzat i realista de les necessitats i expectatives de les empreses quant a la captació de talent, els reptes que porta la digitalització i quines respostes es poden oferir des de diferents indústries.
A mesura que apareixen noves tecnologies, és necessari comptar amb professionals formats per integrar-les de la forma més adequada en les empreses. Alhora, aquests professionals impulsaran noves aplicacions que mouran la roda de la innovació per provocar l'arribada d'altres tecnologies més avançades.
Aquest canvi constant assegut al mercat laboral es mou en l'actualitat de la mà de tecnologies disruptives com la IA, i en manté com fonamentals d'altres que potser no són una novetat, però que troben noves aplicacions que accentuen els canvis en els entorns de treball. És el cas de tecnologies com el Cloud o Eines de workflow per a l'automatització de processos. Al costat d'elles, l'informe posa l'ull en la Computació Quàntica pel seu potencial disruptiu a mesura que es vagi integrant a les empreses.
Assenyala a més aquest estudi que hi ha habilitats tècniques, com a programació en l'àmbit usuari o prompting, que són essencials per als futurs professionals i identifica les habilitats a escala de relacions interpersonals, motivació, actitud o comportament (soft skills) que necessiten per a la seva entrada al mercat laboral. Entre elles hi ha el pensament crític, el compromís, la curiositat, l'adaptabilitat o la intel·ligència emocional.
Durant l'esdeveniment, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha visitat el Campus UAX Madrid Chamberí, un hub d'innovació en el qual conviuen empreses, empreses emergents i estudiants.