Una de cada cinc dones pateix abusos a Internet a Espanya, segons les dades d’un estudi publicat aquest dimarts per la ONG Amnistia Internacional a partir d’una enquesta, encarregada a Ipsos MORI, en què s’analitza l’impacte que tenen en els dones l’assetjament a la xarxa.
La violencia y el acoso online contra las mujeres viola su derecho a la libertad de expresión y a la privacidad https://t.co/AxUOHbSR47 ¡Paremos la #VdGonline! pic.twitter.com/LlFONCu120
— Amnistía España (@amnistiaespana) 20 de noviembre de 2017
Aquest any l’enquesta l’han realitzat 4.000 dones d’entre 18 i 55 anys provinents de vuit països, de les quals 500 a Espanya. Entre el total d’enquestades a l’Estat espanyol, el 19% (94 dones) han afirmat haver experimentat abusos o assetjament a Internet almenys una vegada. D’aquestes 94 persones, 68 va patir els abusos a les xarxes socials.
Els Estats Units, el país amb més assetjament del món
En l’estudi han participat dones d’Espanya, Dinamarca, Itàlia, el Regne Unit, Polònia, Suècia, els Estats Units i Nova Zelanda. Gairebé la quarta part (un total de 911, el 23%) de les dones enquestades en aquests països ha admès que havia patit abusos a Internet almenys una vegada, fluctuant entre el 19% a Espanya, el 16% a Itàlia i el 33% als Estats Units, tal com informa Amnistia Internacional.
Segons l’enquesta, el 41% de les dones que havien experimentat assetjament a Internet ha dir que en una ocasió aquestes experiències havien fet que sentissin la seva integritat física amenaçada.
Internet, “un lloc temible i tòxic per a les dones”
La investigadora de Tecnologia i Drets Humans a Amnistia Internacional, Azmina Dhrodia, ha declarat que Internet “pot ser un lloc temible i tòxic per a les dones” i ha subratllat que “no és cap secret que la misogínia i els abusos prosperen a les plataformes de xarxes socials”. Segons Dhrodia, “el perill especial dels abusos a Internet és la rapidesa amb la qual poden proliferar: un tuit insultant pot convertir-se en minuts en un al·luvió d’odi focalitzat”. A més, la investigadora ha defensat que “les empreses de xarxes socials han de començar a prendre’s de debò realment aquest problema”.
Missatges sexistes
L’enquesta de la ONG ha revelat que en tots els països participants, una mica menys de la meitat, concretament el 46% (el 49% a Espanya) de les enquestades que havien patit assetjament a la xarxa han manifestat que els abusos eren de naturalesa misògina o sexista, i entre una cinquena part (el 19% a Itàlia i el 27% a Espanya) i una quarta part de les dones que havien patit abusos han assegurat que aquests havien inclòs amenaces d’agressió física o sexual.
Així mateix, el 58% (el 64% a Espanya) de les participants totals que havien estat víctimes d’assetjament han assenyalat que aquests havien inclòs racisme, sexisme, homofòbia o transfòbia.
L’estudi també indica que el 26% de les dones víctimes d’abusos en tots els països enquestats han indicat haver difós a la xarxa dades personals o que les identificaven i més de la meitat, el 59%, han assenyalat que els abusos procedien de persones completament desconegudes.
Conseqüències dels abusos
Amnistia Internacional destaca en el seu estudi l’impacte psicològic dels abusos a Internet, i en aquest sentit, ha indicat que en tots els països el 61% de les dones (el 52% de les espanyoles) afectades per assetjament a la xarxa han dit que com a conseqüència tenen l’autoestima més baixa o han perdut confiança en sí mateixes. També més de la meitat (el 55%, el 51% a Espanya) ha destacat que han experimentat estrès, ansietat o atacs de pànic arran dels abusos.
L’ONG defensa que les empreses de xarxes socials “han de garantir” que les persones encarregades de moderar les comunitats tinguin la formació suficient per identificar les amenaces i els abusos relacionats amb el gènere i altres aspectes de la identitat que es produeixin a les seves plataformes. L’entitat, a més, reclama als governs que garanteixin l’existència de “lleis, polítiques, pràctiques i formació” adequades per prevenir la violència i els abusos contra les dones a Internet, però puntualitza que “no s’imposin restriccions o penalitzacions indegudes a l’exercici legítim de la llibertat d’expressió”, perquè, segons apunta, “abordar la violència i els abusos a Internet no s’ha d’utilitzar com a excusa per reduir el gaudi de la llibertat d’expressió”.