La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha lamentat la "politització" i la "manca de lideratge polític" de la candidatura dels Pirineus per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern el 2030. El president de l'entitat, Gerard Esteve, ha afirmat que seria de "ximple" no aprofitar la inversió que comportaria l'esdeveniment i les millores associades. Ha fet aquestes declaracions en relació amb el "compromís" del Comitè Olímpic Internacional (COI) d'aportar 900 MEUR, que se sumarien a 300 més que es podrien aconseguir amb la venda d'entrades i patrocinadors privats. Per contra, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la Plataforma Stop JJOO rebaten aquests arguments.
Pel que fa al debat sobre la conveniència de presentar la candidatura Barcelona-Pirineus 2030, Esteve creu que no s'han posat sobre la taula arguments "objectius" que s'hagin pogut rebatre. Alhora, destaca que es parla amb "prejudicis" i "idees genèriques". També es mostra estupefacte perquè creu que tot plegat es podria estar fent "amb més diàleg i comunicació" per buscar un consens més ampli. "Falta lideratge en el si de la candidatura política", ha assenyalat. I subratlla que la candidatura "va més enllà de les fronteres" i demana als polítics que cedeixin en les decisions de caràcter tècnic.
Acords amb altres països o regions
Gerard Esteve, màxim dirigent de la UFEC, es mostra convençut del fet que no s'hauran de construir infraestructures que després quedaran en desús. Al contrari, defensa que el plantejament és fer servir les instal·lacions ja existents i recórrer a convenis amb altres països per aquelles de les que no es disposa. Posa l'exemple de Sarajevo per les modalitats 'skeleton' o de Suïssa o Itàlia per la categoria de salts. També destaca la possibilitat d'establir acords amb l'Aragó per algunes categories. En aquesta línia, ha remarcat que el COI aposta per compartir, raó per la qual aprecia els valors concordants de la candidatura catalana i la seva "modernitat". Respecte a la possibilitat que Barcelona també sigui seu olímpica, apunta que hi ha altres disciplines, com ara els jocs de gel, que sí que tenen tradició a la capital catalana, tot i que no concreta quin rol podria tenir la ciutat.
Tanmateix, Esteve admet que l'objectiu de la candidatura és "obrir-se a la muntanya", igual que Barcleona'92 va ser una obertura al mar. Aquesta obertura a la muntanya ha de ser, a parer seu, una oportunitat per al territori "més desfavorit, més pobre i amb menys capacitats per poder-se'n sortir des d'una perspectiva econòmica i social". Entre els beneficis dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030, el dirigent de la UFEC ressalta la promoció del Pirineu com a destinació d'esports de muntanya, la inversió per part del COI sense necessitat que les administracions catalanes facin pràcticament cap inversió dels 1.200 MEUR projectats, la millora de les infraestructures i fer-les més sostenibles. A més, segons ell, es podrà desenvolupar tecnologia i+D vinculada a la indústria de l'esport i crear llocs de treball de qualitat.
Amb tot, creu que, a hores d'ara, la candidatura es troba en una fase inicial i que si es fa un exercici de transparència explicant la proposta s'aconseguirà el suport popular. En una direcció similar s'expressa la presidenta de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH), Mòncia Bosch, qui creu que s'està donant suport i "molta veu" a la gent contrària al projecte. Ho atribueix a la manca d'informació i creu que quan es comenci a fer pedagogia al respecte molta gent potser canvia d'opinió. Amb tot, defensa que s'estan tenint en compte les reivindicacions i ha considerat que si no s'obté el suport popular de la gent dels als Pirineus "no tindria sentit".
Entitats en contra
Contràriament, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà alerta del fet que res assegura que el 2030 hi hagi neu al Pirineu. El president de l'entitat, Ferran Canudas, afirma que uns JJOO refermarien el model turístic de masses al que s'oposen. Canudas defensa que el Berguedà ha d'expressar el seu punt de vista perquè, per exemple, es planteja desdoblar la C-16, fet que els afecta. En canvi, per a Canudas, el que necessita la comarca és una connexió ferroviària. Per acabar-ho de reblar, Canudas posa èmfasi en el fet que els Jocs d'Olímpics d'Hivern comportarien més contaminació ambiental i atmosfèrica, una sobrecàrrega dels ecosistemes i afectacions econòmiques i socials per l'aposta d'un model de treball precari basat en el turisme.
Des de la Plataforma Stop JJOO, Pau Lozano, insisteix en les conseqüències negatives per al medi ambient que tindrien dels jocs. I adverteix que els Pirineus es poden acabar convertint en una mena de "parc temàtic". Alhora, des de la plataforma contrària als jocs, subratllen que poden causar un increment del preu dels habitatges i la destrucció de la indústria local, entre altres. I conclou que el projecte s'està fent d'esquena als Pirineus i amb el suport de grups d'interès del turisme i de la construcció i les elits de Barcelona.