La síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha instat els operadors jurídics que “és urgent la seva implicació perquè s'apliquin més braçalets de control telemàtics a agressors i víctimes de violència masclista” per fer front a aquesta xacra social, que suma més de 1.240 dones assassinades en la darrera dècada a l’Estat espanyol i que aquest any a Catalunya ja s’eleven a 7 les víctimes mortals (tres d’elles fills menors), segons dades dels Mossos d’Esquadra. La síndica afirma que l’objectiu de la seva nova resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, “és buscar la fórmula de donar millor protecció a les víctimes” i, per això, proposa recomanacions als responsables policials, a l’advocacia, a la Fiscalia i als jutges i tribunals; i especialment perquè s’aprovin més polseres GPS perquè “està acreditat el seu efecte dissuasiu i la tranquil·litat que dona” a les dones.
La Direcció General de la Policia catalana ha respost a la síndica que “s’alinea a les conclusions del seu informe i especialment amb el fet que s’apliquin més mesures de control telemàtic en agressors de violència de gènere per part de la judicatura”. Per contra, la resposta de la judicatura ha estat protocol·lària i sense compromís. La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat de respondre a la sindica de Greuges que “es dona per assabentada de les seves recomanacions realitzades”, però -hi afegeix- “sense adoptar cap mesura ja que entren en l'àmbit de la funció jurisdiccional”, segons consta en els acords del 19 de març passat. És a dir, que l’aprovació d’una polsera de control telemàtic és competència exclusiva dels jutges, els quals estan obligats a complir la llei, però no directrius d’administracions, malgrat que -segons la síndica- hi ha un “consens institucional” per fomentar aquesta eina de protecció a les víctimes i als seus fills.
Garantir la seguretat de la víctima
En la resolució, la sindicatura de Greuges exposa xifres i valoracions de diferents institucions competents i expertes, i davant el constant increment de víctimes de violència de gènere; que els seus agressors trenquen les ordres d’allunyament (un 15%), i que cap víctima amb polsera GPS ha estat agredida, conclou que és necessari implantar més braçalets de control telemàtic. Els objectius? “Fer efectiu el dret de la víctima a la seva seguretat i contribuir a la seva recuperació; documentar el possible trencament de la mesura o pena de prohibició d'aproximació imposada, i dissuadir a l'inculpat o condemnat”, manifesta la sindicatura. La polsera o braçalet de control telemàtic només es pot imposar a través d’una resolució judicial com a mesura cautelar a un investigat d’un delicte, per garantir l’ordre d’allunyament de la víctima; o després, un cop condemnat. La persona investigada també té avantatges: pot evitar l’ingrés a presó o complir el final de la condemna en tercer grau i al seu domicili.
A Catalunya, 101 controls telemàtics
La síndica de Greuges insisteix, en la resolució, que “es fa poc ús” de les polseres telemàtiques en proporció al nombre de víctimes de violència masclista. Hi afegeix que segons dades de la Delegació del Govern espanyol contra la Violència de Gènere (DGVG) disponibles fins al juny de 2022 , el nombre de dispositius electrònics de seguiment instal·lats a agressors de violència masclista fins al primer semestre del 2022 a Catalunya era de 400, dels quals 342 s'havien desinstal·lat i 85 estaven actius. Per la seva part, la direcció general de la Policia informa a la síndica -i ha detallat a ElNacional.cat- que actualment fa un seguiment d'un total de 101 dispositius de control telemàtic de protecció a víctimes de violència de gènere i de violència sexual.
A l’Estat espanyol, la síndica precisa que el nombre de dones amb protecció policial (casos actius amb nivell de risc apreciat) a 31 d'octubre de 2023 és de 50.590, que representa un augment de l'1,9% respecte a setembre de 2023 (49.634) i un increment del 16,8% respecte a l'octubre de 2022 (43.333). El major percentatge de casos actius es troba entre les dones compreses entre els 31 i els 45 anys d'edat.
En aquest sentit, recentment el Ministeri de l’Interior ha donat la directriu a la policia que es sol·liciti aquest sistema de protecció als jutges quan es vegi un risc alt per a les víctimes. Per la seva part, la policia catalana ja ha actualitzat les seves diligències per tal de demanar als jutges un dispositiu de control telemàtic per a víctimes que tinguin un risc molt alt i alt i també un risc mitjà, tot i que encara no tenen xifres de sol·licitud i resposta judicial ja que s'ha implantat a tot Catalunya a finals de març passat, segons ha informat a aquest diari.
La única pega exposada per la policia catalana és que “són mecanismes millorables tècnicament, pel que fa a al gestió dels avisos i alarmes, ja que poden produir situacions de revictimització i malestar”, segons recull la resposta signada pel seu director gerenal, Pere Ferrer, a la síndica.
A la cua de proteccions
En l’informe, es recorda el funcionament del sistema telemàtic. La resolució judicial que acorda la mesura, com el cessament, es comunica a les forces i cossos de seguretat i al centre de control. Aquest dona d'alta en el sistema les dades de la víctima i de l'inculpat, així com del cos policial responsable de la protecció de la víctima i la vigència de la mesura. A continuació, el centre contacta amb la víctima per acordar el moment i el lloc d'instal·lació del dispositiu. La instal·lació a l'inculpat es realitza en seu judicial, un cop li hagi estat notificada i en el termini acordat per l'autoritat judicial. El braçalet s'activa automàticament quan l'inculpat incompleix la distància mínima imposada.
Tot i que el jutge té la darrera paraula en acordar mesures de seguretat, aquests es basen en els informes que fan els cossos policials sobre la valoració del risc de les víctimes, i en el cas de Catalunya és el cos dels Mossos d’Esquadra, que presenta els informes als jutges. Algunes entitats feministes han denunciat que els Mossos qualifiquen pocs casos de víctimes en risc alt i que per això no s’acorden mesures. Davant les crítiques, la policia catalana va anunciar que revisaria el seu sistema de classificació, que ha estat valiat per experts. Precisament, Giménez-Salinas recull el recordatori que fa la Fiscalia de Violència de Gènere als seus companys segons el qual, “si bé la valoració de risc policial que es duu a terme en el sistema VIOGEN resultat de gran valor, no sempre és suficient”.
Sigui com sigui, Catalunya es manté líder en els darrers anys, juntament amb Madrid, en ser la comunitat on es concedeixen menys ordres de protecció a víctimes de violència de gènere. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial del quart trimestre de 2023, els jutges a Catalunya van denegar un total de 780 peticions de protecció, que representen el 53%, del total i van aprovar-ne 683, un 46%. La mitjana de l’Estat espanyol és que s’aprovin un 70% de peticions de protecció. En el debat a l’ICAB de dilluns, la diputada d’ERC Ana Balsera exposava que s’havia demanat al president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, analitzar aquestes dades i que s’hi va negar, adduint que s’interferiria directament en les actuacions dels jutges, que requereixen independència per resoldre. Hi ha juristes, però, que reclamen que s'han dep oder analitzar aquests dispars resultats. És la mateixa resposta donada ara pel TSJC a la síndica de Greuges.
Sistema telefònic
Paral·lelament, s’indica que a nivell estatal es disposa del Servei Telefònic d'Atenció i Protecció per a víctimes de la violència masclista (ATENPRO), que permet que les usuàries puguin entrar en contacte en qualsevol moment i de forma immediata amb un centre atès per personal específicament preparat per donar una resposta adequada a la seva situació, les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i sigui quin sigui el lloc on es trobin. Segons fonts de la delegació del govern espanyol contra la Violència de Gènere, el nombre d'usuàries del servei ATENPRO ha anat augmentant des del 2010 fins a situar-se en 2.888 el primer semestre del 2022. En aquest sentit, una de les queixes expressades pels Mossos a la síndica que els serveis socials i Creu Roja, que gestionen aquest servei, no els faciliten les dades de les usuàries, fet que -sostenen- seria necessari per coordinar-se millor, i que només saben d’aquestes usuàries quan truquen a la policia per a una emergència.
Recomanacions a jutges, fiscals i policies
En les conclusions, Giménez-Salinas recomana a la Fiscalia que sol·liciti la implementació dels dispositius telemàtics de detecció de la proximitat. I és que si el representant del ministeri fiscal no sol·licita una mesura cautelar, com ara la presó provisional, el jutge, si no hi ha cap altra acusació, no ho acorda. En l’àmbit judicial, a més, la síndica de Greuges sosté que “cal ampliar aquest sistema de protecció a totes les víctimes de violència masclista en situació de risc o en els quals hi hagi un agressor potencialment letal, sense limitar-les a les produïdes en l'àmbit de la parella o exparella”.
Pel que fa a la policia, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) ha respost a la síndica de Greuges que, a través de l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), ja compleix la seva recomanació i ofereix formació als membres del cos de Mossos d’Esquadra i de les policies locals de Catalunya en els diferents àmbits d’actuació en què aquests poden actuar i d’acord amb les competències que la legislació els ha encomanat. I, per exemple, en el cas dels agents que recullen denúncies per violència de gènere a la comissaria, reben formació des d’una perspectiva de prevenció de la victimització secundària i de suport i atenció a l’estat emocional i afectiu de la víctima amb perspectiva de gènere.
En l’informe també es recorda que la Fiscalia assenyala que potenciar l’ús dels mecanismes de control és un dels acords al qual es va arribar el Consell General del Poder Judicial, la Ministra de Justícia i el Fiscal General de l'Estat, el desembre passat a banda de potenciar l'especialització i la comarcalització dels òrgans judicials en violència de gènere.
En definitiva, la síndica de Greuges recorda que "la protecció s'alça com un dret de la víctima, però també com un compromís de totes les institucions per garantir la seva seguretat des del moment de la denúncia o quan es té coneixement de la situació de risc que existeix, utilitzant a tal fi tots els instruments que l'ordenament jurídic contempla". I conclou que la protecció de les dones contra tota forma de violència, constitueix igualment el primer objectiu que el Conveni del Consell d'Europa sobre Prevenció i Lluita contra la Violència signat a Istanbul l'any 2011 i ratificat per Espanya l'any 2014.