Un total de 575 tractors han circulat avui pels carrers de Barcelona en l'última jornada de les marxes per la pagesia a Catalunya, que reivindiquen la "dignitat" del sector, i han lliurat un manifest a l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, qui ha assegurat que Barcelona "els necessita". Segons fonts municipals, en la marxa pels carrers de la ciutat hi han participat 575 tractors, unes 3.000 persones i 30 autocars, sense que s'hagin produït incidències més enllà de les afectacions viàries previstes segons el recorregut de la marxa.
Convocats pel sindicat Unió de Pagesos (UP), la marxa de tractors ha culminat amb un acte final a l'Avinguda Maria Cristina, on l'activista i històric dirigent del sindicat Pep Riera ha llegit un manifest al costat de l'alcaldessa Colau, que ha donat la "benvinguda" als assistents amb el primer tinent d'alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello. "Benvinguda Marxa pagesa! Barcelona us necessita per garantir la sobirania alimentària. Volem producte de proximitat, visca la pagesia!", ha assegurat Colau.
Benvinguda #marxapagesa! Barcelona us necessita per garantir la sobirania alimentària. Volem producte de proximitat, visca la pagesia! pic.twitter.com/JenTShoa0R
— Ada Colau (@AdaColau) 28 de enero de 2017
El coordinador nacional d'UP, Joan Caball, ha assegurat per la seva banda que "és necessari gestionar urgentment la fauna salvatge", perquè la societat ha de decidir què vol per al seu territori", i l'Administració ha de "fer quadrar la gran distribució". Unió de Pagesos ha mobilitzat els pagesos catalans perquè la població reconegui l'activitat agrària com a pilar de la societat del benestar i per "renovar el contracte de l'agricultura i la ramaderia amb la societat", a més per "democratitzar" el sector i reivindicar més ajudes públiques.
El "detonant" de la protesta de tres dies per tot Catalunya ha estat la reducció, per part del Govern, de les ajudes de suport a l'activitat agrària en zones desafavorides d'alta muntanya, a més de la introducció d'espècies com els voltors o els óssos prop de les explotacions de les quals viuen aquests pagesos i ramaders.
Amb aquesta mobilització, Unió de Pagesos vol reivindicar la dignitat del camp català i el reconeixement de l'activitat agrària, a la vegada que considera que ha de servir per renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi social i polític actual. El sindicat defensa que el nou model de país encara ha d'incardinar la Catalunya pagesa i recorda a la pagesia que qüestions com la representativitat, els instruments de suport, les mesures compensatòries i l'equiparació dels recursos socials de la pagesia als de la resta de la ciutadania, han vingut de la mà de l'esforç conscient per reclamar-les i la lluita per aconseguir-les.
Video: arribada #marxapagesa pic.twitter.com/4ltxvsGXia
— Unió de Pagesos (@uniopagesos) 28 de enero de 2017
Els objectius de la Marxa
Un dels objectius de la marxa és enviar un missatge al Govern perquè reforci quatre prioritats per al sector: facilitar la incorporació de joves perquè hi hagi relleu generacional, apostar per la modernització de les explotacions, les mesures agroambientals i, finalment, donar suport a l'activitat a les comarques de muntanya.
Segons el coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, la societat ha d'entendre el paper de la pagesia i valorar la seva feina. "Estimem la natura com els que més", ha afirmat Caball, que lamenta que, en alguns pobles, la implantació de qualsevol tipus d'explotació desperti immediatament suspicàcies. "No pot ser que es creï la plataforma del no quan encara ni tan sols saben què es vol fer", ha criticat.
En aquest sentit, recorda que la pagesia és un sector vital per garantir l'abastiment d'aliments per a la societat i critica que, mentre el conjunt de la ciutadania cada cop paga més per la cistella de la compra, el marge de guanys per als pagesos es redueix per culpa dels intermediaris. "Per això és important que la gent conegui i respecti el producte", exposa.
Un altre dels problemes que destaquen els pagesos és l'augment de la població de fauna salvatge (com senglar o cabirols) que fa malbé els cultius. Joan Caball insta el Govern a abordar l'emergència cinegètica amb altres mesures perquè sosté que els caçadors aficionats no poden donar una resposta efectiva perquè "cada cop hi ha més animals".