Aquest dimecres 17 de desembre arrenca a Madrid, a l’Audiència Nacional espanyola, el judici contra Hamza Waris, l’home de 28 anys i de nacionalitat pakistanesa que el Dimecres Sant de l’any 2024 va atacar un restaurant de McDonald’s del centre comercial Màgic de Badalona com a represàlia —va assegurar quan va ser arrestat— per les accions d’Israel a la Franja de Gaza. La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana quatre anys i sis mesos de presó per un delicte de danys amb finalitat terrorista per l’atac, així com el pagament d’una indemnització de 7.602 euros pels desperfectes causats a la cadena de menjar ràpid. Els fets es remunten al 27 de març de 2024, quan l’home, ja sota el radar dels Mossos d’Esquadra per la seva radicalització, va irrompre armat amb una destral a l’establiment i va començar a colpejar els vidres del local, provocant pànic entre desenes de clients, molts d’ells famílies amb nens, que van fugir espantats davant la violència de l’atac.
La investigació policial va permetre acreditar que Waris havia intensificat el seu procés de radicalització jihadista arran de la guerra a Gaza, després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 i la posterior resposta d’Israel. Els investigadors apunten que l’acusat va assumir la causa palestina des d’una visió extremista i violenta, amb voluntat de cometre una acció terrorista a Occident. En el marc de la investigació, els Mossos van constatar que el jove s’havia autoadoctrinat mitjançant internet, amb consultes reiterades sobre organitzacions terroristes, el maneig d’armes de guerra, com fusells de franctirador o kalàixnikovs, i continguts relacionats amb el martiri, la mort i el paradís. Tot i que inicialment havia contemplat desplaçar-se a Palestina per sumar-se a Hamàs, en veure que no li era possible va optar per executar una acció violenta a Catalunya, escollint com a objectiu un establiment d’una marca nord-americana.
Vídeo de comiat a la seva família
Poc abans de l’atac, Waris va gravar i enviar un vídeo de comiat al seu germà, en què anunciava explícitament la seva intenció de destruir un McDonald’s a Espanya i assumia la possibilitat de morir. El familiar, lluny de frenar-lo, li va suggerir que actués en grup per tenir més impacte mediàtic, un missatge que no va evitar que el jove actués en solitari. Amb un mocador palestí lligat al coll i una destral que portava de casa, comprada en un basar, es va dirigir al local i va iniciar l’atac violent contra els vidres, generant una situació de terror col·lectiu dins del centre comercial, on també s'estava celebrant una festa infantil.
L’atac va ser interromput gràcies a la intervenció d’un ciutadà que va aconseguir immobilitzar-lo, amb el suport posterior d’un agent dels Mossos d’Esquadra fora de servei, fins a l’arribada de més patrulles de la policia catalana i dels vigilants de seguretat. L’home va ser detingut in situ i posteriorment ingressat a presó provisional el 29 de març de 2024, després de l’escorcoll del seu domicili. Ja sota custòdia policial, va reconèixer els motius de l’atac davant d’un agent: va assegurar que havia vist a les xarxes socials imatges de nens palestins morts i que havia atacat el McDonald’s perquè el considerava un símbol nord-americà, país aliat d’Israel. La investigació dels Mossos, coordinada amb l’Audiència Nacional, considera acreditat el component terrorista de l’acció, tant per la motivació ideològica com per la voluntat de generar por indiscriminada entre la població civil.
Altres operacions antiterroristes a Catalunya
A més de la investigació exprés per a la detenció d’aquest terrorista a Badalona, els Mossos, durant el 2024 i el primer semestre de 2025, han fet altres operacions a Catalunya, sovint de manera coordinada amb els serveis d’Informació de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. El 16 de gener de 2024 es va explotar el cas «Epístola», amb un dispositiu simultani a Sant Pere de Ribes, Sant Esteve de Sesrovires i Mèrida, que es va saldar amb tres persones detingudes i nou més d’investigades. Els implicats eren de nacionalitat txetxena, espanyola, marroquina, bielorussa i russa, i la investigació —dirigida pel Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional— es va desenvolupar de manera conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil. Mesos després, el 10 de juny de 2024, els Mossos van dur a terme l’operació «Figuera» a Palafrugell, amb quatre detinguts i tres investigats, tots ells de nacionalitat espanyola o marroquina. En aquest cas, la investigació va ser assumida en exclusiva per la policia catalana sota la direcció del Jutjat Central de Menors de l’Audiència Nacional.
Ja a finals de 2024, el 3 de desembre, es va activar el cas «Abdi», amb la detenció d’un home de nacionalitat marroquina a Terrassa. L’operació, coordinada amb el Cos Nacional de Policia, va quedar sota la tutela del Jutjat Central número 6 de l’Audiència Nacional. Durant el primer semestre de 2025, els Mossos han continuat participant en actuacions antiterroristes. El 27 de març es va explotar el cas «Bustani», també a Terrassa, amb la detenció d’un altre home de nacionalitat marroquina, en una investigació conjunta amb la Policia Nacional dirigida pel Jutjat Central número 2 de l’Audiència Nacional. Més recentment, el 17 de juny de 2025, a Valls, es va desenvolupar l’operació «Taqyya», que va acabar amb una persona detinguda i una altra d’investigada, ambdues de nacionalitat espanyola, en una causa dirigida pel Jutjat Central número 1 de l’Audiència Nacional.