T’has plantejat mai si els homes transgènere —és a dir, persones que neixen amb genitals femenins, però s’identifiquen com a homes— poden quedar-se embarassats? Fins ara, els trans que estaven sota teràpies hormonals per fer el trànsit tenien molts problemes de fertilitat pels tractaments hormonals, però ara un equip d’una universitat belga ha descobert que la tècnica coneguda com la “dels tres pares” podria funcionar en aquests casos.
La investigadora Antonia Christodoulaki ha explicat als mitjans que podria ser ideal pels homes transgènere que volen tenir nadons fent servir els seus propis òvuls. Aquest mètode consisteix a extirpar un ovari de l’home trans i extreure’n parts d’òvuls al laboratori. Aquests es barregen amb altres parts d’un òvul d’una altra dona cisgènere i, finalment, es fertilitzen amb esperma per crear un embrió. D’aquesta manera hi haurà part genètica de la persona transgènere a l’embrió sense haver de passar per tractaments durs i costosos de fertilitat que poden influir en el trànsit i en la identitat.
L’estudi de la tècnica dels tres pares
Aquesta pràctica ja s’ha provat amb èxit. L’equip de la Universitat de Gant ho estudiar amb ovaris donats per 14 homes transgènere d'entre 18 i 24 anys que s'havien sotmès a teràpia de testosterona durant uns dos anys o que prenien pastilles per evitar la menstruació. Just quan quedava poc perquè els òvuls fossin alliberats de l’ovari, els científics van extreure’ls. Van fer el mateix amb altres d’immadurs donats per dones cisgènere i els van unir durant dos dies al laboratori. Després, quan estaven llestos, els van fertilitzar amb esperma d'un altre donant.
En total es van fecundar 29 embrions dels quals en van sobreviure sis. Malgrat que pugui semblar que l’índex no és gaire alt, es tracta d’un 20% i cal recordar que la taxa d'èxit observada als embrions generats amb òvuls de dones cisgènere és del 25%. De moment, no es pot fer servir per ús clínic i falta veure com evolucionaran aquests nadons a llarg termini. Tot i això, els investigadors van valorar positivament els resultats, ja que obren la porta a seguir investigant i millorant.
Un mètode per als supervivents de càncer
De fet, aquest mètode ja s’havia fet servir en persones que han sobreviscut a un càncer, ja que els tractaments que se solen utilitzar per vèncer la malaltia solen afectar la fertilitat. En aquests casos s’ha demostrat que la tècnica ha funcionat i que han nascut nadons sans. En alguns països, com els Estats Units, aquesta pràctica ja no es considera experimental i es desenvolupa en alguns hospitals.