La societat catalana i espanyola dona suport al crim organitzat? Andrea Giménez-Salinas, professora de Criminologia de la Universitat Pontifícia Comillas i presidenta de la Fundación para la Investigación Aplicada en Delincuencia y Seguridad (FIADyS), respon que actualment "es veu el suport social al narcotràfic enfront de l’Estat, com els enfrontaments amb la policia", que evidencien signes preocupants. "El crim organitzat s’instal·la on hi ha atur juvenil; ofereix alternatives a la població on no arriba l’Estat, o qualsevol administració. Penetra a la població més vulnerable, com als immigrants", sosté Giménez-Salinas, i afegeix que després aquestes ajudes es converteixen en extorsió. La criminòloga exposa que el crim organitzat intenta penetrar en tres àmbits: l’econòmic, on també té la "connivència" d’empreses legals o professionals com a advocats i economistes; la política i la social. Busca qui li és útil per guanyar diners, molts diners i poder, assegura, a més d’insistir: "Arribem tard i s’ha d’entendre quina és l’amenaça".
Andrea Giménez-Salinas va exposar aquestes alertes en la jornada Criminalitat organitzada i corrupció pública, organitzada per l'Oficina Antifrau de Catalunya, amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), aquest dimecres, amb la participació d'experts de Catalunya, l’Estat espanyol, Malta i Itàlia per analitzar els riscos que representa la infiltració del crim organitzat en les institucions públiques i compartir estratègies per prevenir-la i combatre-la.
"Estem davant la captura de l’Estat? No ho sé. Ni en quin grau. Aquestes organitzacions van esgarrapant i entrant a la societat, l’economia; no tinc instruments de mesura", reflexiona la criminòloga. Afegeix que ara hi ha més nivells de violència, com tirotejos de dia, que abans no passava. Amb tot, assegura que l’exposició de la violència no interessa a aquestes organitzacions. En la conferència, Giménez-Salinas va ser ben clara: "Hi ha zones de l’Estat que està guanyant el crim organitzat perquè la societat no està disposada a assumir el mal i la violència o la sang que pot generar. Cal que hi hagi una alarma social i lluitar per l’Estat de dret i la democràcia".
Un exemple a Catalunya
En la jornada, el cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra, Ramon Chacón, va exemplificar amb un cas el fenomen explicat per l’acadèmica. En un barri, que no va voler citar tot i que tothom va ubicar en dir que hi havia delinqüència i clans familiars, va explicar el cas d’un veí que va acceptar guanyar uns diners si tenia plantes de marihuana a casa seva. Tot anava bé fins que un dia va patir un robatori del material; li van reclamar 30.000 euros anuals o el pis. Va perdre el pis. En aquesta extorsió van trobar disset casos.
Chacón també va admetre que fins ara el cos de la policia catalana no té tants agents captats per organitzacions criminals com la Guàrdia Civil. Amb humor va afirmar que no és perquè els Mossos siguin "éssers de llum", sinó perquè la Guàrdia Civil controla els ports, que és per on entra la majoria de les drogues, on Catalunya i l’Estat espanyol lideren el rànquing de confiscacions. Ara, amb la marihuana, el cap dels Mossos va admetre que són més vulnerables, i de 20 organitzacions desmantellades van descobrir dos mossos que els ajudaven.
El comissari també va recordar que hi ha hagut quatre homicidis a Barcelona en ple dia, de forma excepcional aquest any, i relacionats amb els grups criminals. La fiscal de Sala Coordinadora de Delictes contra l'Administració Pública, Belén Martínez, va explicar les funcions d’aquesta nova secció per aturar la corrupció, en aquest cas més vinculada amb la política.
Blanqueig de capitals i tràfic de persones
En la inauguració de la jornada, ell director d’Antifrau, Josep Tomàs Salàs Darrocha, va assegurar que el crim organitzat és un "fenomen polièdric" on costa la investigació de la corrupció perquè "no hi ha xifres" i va defensar que cal treballar plegats des de la prevenció, els cossos policials, la Fiscalia i l’acadèmia.
Certament, actualment les xifres són disperses i no hi ha cap organisme que les unifiqui i interpreti. Per exemple, la Fiscalia de Barcelona informa en la seva memòria (que acaba de difondre) que ha incoat 12 procediments per delictes de tràfic de persones el 2025: 10 amb finalitats d’explotació sexual; un per treballs forçats o esclavitud i un per matrimoni forçat.
La Secció de Cooperació Internacional de la Fiscalia de Barcelona també aporta dades destacades, i que es pot interpretar que el crim organitzat no té fronteres. Indica que van incoar un total de 1.255 expedients d'auxili judicial, un 14% més que el 2024. Hi afegeix que en les ordres europees d'investigació, la major part de la tipologia criminal en aquestes sol·licituds són patrimonials (499 sol·licituds), de les quals destaquen les emeses amb relació a delictes d'estafa (281 sol·licituds). Hi afirma que aquest any hi ha un "rellevant" nombre de sol·licituds emeses en procediments estrangers seguits per delicte de blanqueig (100 expedients) —un dels elements instrumentals usats per les organitzacions criminals, segons Giménez-Salinas, juntament amb la capacitat de corrupció policial i política, i l'ús de la violència— i per delictes contra la salut pública (116 expedients).
La majoria de les peticions ha estat de Països Baixos, Alemanya, Àustria, França i Itàlia. En la memòria, les dues fiscals responsables de la secció precisen que habitualment en l'auxili internacional no es demana una única diligència (habitualment, subministrament d'informació bancària o preses de declaració personal), sinó que cada cop "les sol·licituds són de complexitat més alta i laboriositat", on es demana l'execució de diligències de distinta naturalesa, com ara, mesures limitatives de drets fonamentals al costat de complexes recerques patrimonials, preses de declaració, seguiment i vigilàncies policials, etc.
Més dades. En el primer trimestre de 2026, els jutges i jutgesses espanyols van concloure 5 procediments per delictes de corrupció, en els quals es va dictar l'obertura de judici oral o de processament contra un total de 20 persones (16 físiques, la majora d’Andalusia i una de Catalunya i 4 jurídiques), que seran jutjades. Són dades facilitades pel Consell Genera del Poder Judicial (CGPJ) sense explicar els casos. Únicament que les persones encausades són funcionaris públics, governants i polítics en l'exercici dels seus càrrecs, i com un dels elements del tipus, l'afectació de diners públics, abastant així tant la corrupció administrativa com la corrupció política. Els delictes recollits són: prevaricació urbanística i contra el patrimoni històric, suborn, tràfic d'influències, malversació, fraus i exaccions il·legals, negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i abusos en l'exercici de la seva funció i propietat intel·lectual i industrial, mercat i consumidors (corrupció en els negocis).
Falta de transparència
En el debat, la periodista especialitzada en informació judicial i policial Fàtima Llambrich va advocar per fer investigacions conjuntes entre mitjans de comunicació per destapar aquestes organitzacions criminals. Sense pèls a la llengua —habitual en ella— va alertar que en el Port de Barcelona, on periòdicament hi ha casos de tràfic de drogues i implicació de treballadors o funcionaris policials, tenen dificultats per poder fer-hi investigacions. També va explicar mesures de Bèlgica per no caure en un narcoestat. La falta de transparència de la direcció dels ports també passa en altres països, va indicar el director de Prevenció d’Antifrau, Òscar Roca, que havien compartit amb ell investigadors europeus.
El cas Caruana
Finalment, la vivència més humana i valenta de la jornada la va donar el periodista d'investigació maltès Matthew Caruana Galizia, director de la Fundació Daphne Caruana Galizia, que porta el nom de la seva mare, la periodista d’investigació assassinada fa nou anys després de denunciar la corrupció a Malta. Matthew Caruana va guanyar el Premi Pulitzer per la tasca periodística del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació sobre els Papers de Panamà. Caruana va confessar que la recent absolució de l'empresari, acusat de ser l'autor intel·lectual del crim —amb cotxe bomba— de la seva mare, ha estat "inesperat, i va reclamar "enfortir totes les autoritats, especialment les europees" i "treballar junts" per fer front al crim organitzat.