La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, acompanyada de l’adjunt general, Jaume Saura, ha lliurat a la presidenta del Parlament, Anna Erra, l'Informe anual de la institució. El text recull l'activitat del Síndic durant el 2023, però també ha fet una anàlisi dels principals problemes dels ciutadans de Catalunya i de la capacitat de les administracions per donar-hi resposta. Durant el 2023, s'han adreçat al Síndic 17.992 persones i s'han iniciat 21.938 actuacions, entre queixes, consultes i actuacions d'ofici. Les polítiques socials representen el 43,8% del volum total —destaquen les queixes d’educació, de serveis socials i de salut— i continuen sent el principal àmbit d'intervenció. Un fet que evidència la dificultat de les administracions públiques per donar resposta de manera adequada a les necessitats de la població. En el camp de les polítiques territorials, s'han disparat les denúncies per la freqüència i qualitat del bus interurbà (32,5%) i per la gestió poc homogènia de les tarifes (29,2%).

Canvis socials de Catalunya

L'informe d'enguany està destinat a abordar els cinc principals canvis socials que afecten Catalunya i que posen en qüestió la tasca de les polítiques públiques. El Síndic destaca el creixement demogràfic de Catalunya8 milions de persones— que ha provocat un augment de la pressió assistencial. Des del 2000 ha augmentat la seva població en gairebé 2 milions de persones. Un altre dels canvis és el flux migratori, gran part del creixement poblacional és producte de l'arribada de migrants, de fet, actualment, el 16,3 % de la població catalana té nacionalitat estrangera, per sobre de la mitjana estatal (11,7 %) i europea (8,4 %). Sobre aquest fet, el Síndic denuncia que el model d'integració actual "no garanteix l'equitat i cohesió social" que provoca que la població d’origen migrant té un accés desigual a les oportunitats de benestar social. Les dades apunten que aquest sector de la població té el triple de possibilitat de patir risc de pobresa, més del doble de taxa d'atur i més del doble de dificultat d'accedir a l'habitatge. En canvi, té menys accés als serveis públics i es beneficia menys de les ajudes de l'administració. 

Un altre dels canvis socials importants que destaca la institució és l'empobriment de la població, a conseqüència de les crisis econòmiques de 2008 i de la pandèmia. En quart lloc, destaca l’envelliment de la població, que augmenta les necessitats d’atenció a les quals ha de fer front l’Administració i redueix el pes de la població que contribueix a finançar les prestacions socials. I per últim, assenyala que el creixement demogràfic també ha generat un augment de la producció i el consum, que ha contribuït al canvi climàtic. 

Mancances de l'administració pública

L'informe denúncia que l'administració pública, davant d'aquest nou context social, no s'ha adaptat a les necessitats socials actuals i detalla un seguit de mancances que han detectat. La institució determina que tant el creixement demogràfic com l'envelliment de la població porta a augmentar la pressió assistencial sobre els serveis públics, a tall d'exemple situa les llistes d'espera en salut, que no s'han aconseguit reduir durant els darrers anys. Les queixes que el Síndic ha rebut sobre aquest àmbit han augmentat i han passat de 671 el 2018 a 989 el 2023. També es produeixen retards en la tramitació de prestacions econòmiques, com l’RGC o la prestació per dependència. També assenyalen la manca de cobertura de les polítiques públiques, que contribueixen a desatendre les necessitats socials de la població. En aquest sentit, assenyala que només el 18,9 % de la població en situació de privació material severa del col·lectiu activable laboralment ha percebut una RGC l’any 2023. Així com la insuficiència d’habitatge social dificulta l’atenció de les situacions d’emergència social. 

El Síndic remarca que la situació de vulnerabilitat de les persones pot limitar la seva capacitat d'accedir a les prestacions necessàries per donar resposta a les necessitats socials. I assenyalen com a principals obstacles la manca d’habilitats per gestionar l’accés a les prestacions, el caràcter restrictiu dels requisits d’accés o els problemes de funcionament dels serveis o les traves burocràtiques. Un altre de les mancances més destacades és els dèficits d’acompanyament, en especial, les més vulnerables. L'informe apunta que gairebé 100.000 persones a Catalunya estan institucionalitzades en centres de protecció, centres penitenciaris, residències de gent gran, etc. Que respon, en part, per la manca de recursos alternatius, com famílies d’acollida, mesures penals alternatives i atenció domiciliària integral. Per últim, també destaca la manca de planificació del Govern per fer front a la situació de canvi climàtic. Davant l'actual situació de sequera, el Síndic denuncia que les inversions de la Generalitat per garantir el servei d’aigua a la població han estat insuficients i les mesures de control del consum no s’han implementat arreu. A més, ha detectat mancances en el ple desplegament de les energies renovables.

Transformació de l’administració

Per concloure, l'informe aporta una sèrie de recomanacions per contribuir a la transformació de l'administració. En primer lloc, un pla d’actuació orientat a la desinstitucionalització de les persones, així com un sistema integrat de polítiques de suport i acompanyament a les famílies amb infants a càrrec. La creació d'un parc d’habitatges socials suficient, estable, permanent i en règim de lloguer, adreçat a les persones que tenen més dificultats per accedir a l’habitatge. Desenvolupar estratègies per situar les necessitats de les persones i els pacients en el centre del sistema, mitjançant la integració dels serveis que conformen el sistema de salut. També establir un pla de millora de l’èxit educatiu, així com fer una planificació de les ciutats tenint en compte la importància de la planificació urbanística d’entorns habitables i sostenibles. Una estratègia nacional per al foment de la cohesió social que consolidi un model d’acollida de la població migrant i posi l’accent en les garanties d’ascensor social. I per últim, promoure el desenvolupament sostenible i facilitar les pràctiques que ajudin a mitigar el canvi climàtic i els seus efectes i una estratègia de transformació de l’organització i el funcionament dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!