La falta d'aigua als embassaments a Catalunya està tenint conseqüències en els preus de la fruita i les hortalisses, que han pujat substancialment per les condicions meteorològiques i la conseqüent escassetat d'aigua.

La pujada en els preus de productes agrícoles a Catalunya i especialment en el conjunt de l'Estat respon a la llei de l'oferta i la demanda. A mida que es redueix l'aigua disponible, hi ha menys producció agrícola, el que acaba provocant inevitablement una pujada dels preus. Productes com la mongeta tendra, el pebrot i el tomàquet han patit un augment considerable dels seus preus recentment.

Tot i que el començament de la caiguda de les reserves d'aigua als embassaments comença a mitjans de juny, esdevé més abrupta a partir de finals de setembre i l'entrada del mes d'octubre, el darrer mes amb dades disponibles. Justament en aquell moment es detecta una pujada dels preus de la fruita i les hortalisses fresques. 

Si es compara amb l'octubre de 2016, s'experimenten pujades substancials: en tot l'Estat el preu de les hortalisses augmenta un 7,6% anual, mentre que en el cas de la fruita aquesta augment arriba al 10,2% anual. Si posem l'objectiu a Catalunya, la pujada va menor encara que destacable: del 6,2% i el 4,9%, respectivament.

A falta de dades de l'IPC corresponents a aquest mes de novembre, els indicadors del Ministeri d'Agricultura i Pesca corresponents a la setmana passada mostren una tendència creixen arreu de l'Estat. El preu de la mongeta tendra se situa un 55% per sobre dels preus de la un any, passant d'1,85€ a 2,87€ el preu del quilogram. El tomàquet és un altre dels aliments afectats, amb una pujada que passa dels 0,43€ als 0,62€ el quilogram, amb un pujada del 44%. La mateixa tendència s'experimenta en altres productes com el pebrot verd (25%) o el blat (13,7%). 

Reserves baixes

La pujada dels preus s'ha produït la mateixa setmana en la qual les reserves dels embassaments a Catalunya han tocat fons: s'han situat per sota del 50% per primer cop en quatre anys. El sistema Ter-Llobregat, que és el que abasteix a 5,5 milions de persones residents a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, se situa en les mateixes xifres preocupants.

En el cas espanyol, les perspectives són encara pitjors. Avui s'ha assolit un récord històric: s'ha arribat al 36,7% de la seva capacitat, la pitjor dada del segle pel que fa a la reserva hidràulica.

"Cal que plogui"

El responsable d'horta de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i gerent de la Cooperativa Progrés-Garbí, Xavier Castells, explica que "l'única solució" davant la falta d'aigua és que plogui, ja que l'administració "només podrà retardar el problema unes setmanes".

El responsable de la cooperativa maresmenca sosté que la pujada dels preus no només dependrà de la falta d'aigua però també d'altres factors, com l'aturada puntual de determinats cultius per altres motius meteorològics o bé si es produeix un pic de demanda, un fet que es podria ocórrer en el cas del mercat en què treballa Castells, el Maresme, on hi ha un sector turístic important i, per tant, més persones a les quals s'ha d'abastir. "Ens hem d'imaginar una bassa. Podem arribar fins on podem arribar. Si tothom va xuclant, els primers exposats a la falta d’aigua serem nosaltres, perquè tenim més captació".

Malgrat la preocupant falta d'aigua, Castells es mostra prudent i assegura no haver notat els efectes de l'escassetat. Ara bé, adverteix que si la situació segueix, la situació podria ser límit "en el proper cicle", és a dir, la propera primavera.