La papallona Xerces Blue és considerada pels biòlegs una icona de l'extinció causada pels humans. Ara, un equip d'investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona han aconseguit seqüenciar per primera vegada el genoma d'aquest insecte, fet que obre la porta a intentar reviure l'espècie mitjançant enginyeria genètica i a identificar altres insectes en perill d'extinció, segons ha explicat l'investigador de l'IBE Roger Vila.

La papallona Xerces Blue, amb unes ales de color blau iridescent intens, era originària de les dunes costaneres de San Francisco (Estats Units), però el seu hàbitat natural va quedar destruït a causa del creixement de la ciutat. Així, es va veure obligada a viure al parc nacional del Golden Gate. Els darrers exemplars van ser trobats el 1941 per l'entomòleg W. Harry Lange i la seva desaparició l'ha convertit en una icona mundial de l'extinció induïda pels humans. Però, en un estudi publicat aquest dimarts a la revista eLife, investigadors de l'IBE-CSIC-UPF i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona expliquen com han pogut seqüenciar el genoma de quatre d'aquestes papallones i el de set exemplars de Silvery Blue (Glaucopsyche lygdamus) d'entre 80 i 100 anys d'antiguitat.

Què provoca aquest descobriment?

Els resultats de la investigació mostren com la Xerces Blue va experimentar un gran declivi demogràfic durant desenes de milers d'anys, probablement causat per canvis en els factors climàtics que no van afectar la Silvery Blue. Així mateix, la comparació del genoma de les dues espècies ha revelat que l'ADN de la papallona extingida contenia una alta incidència d'endogàmia, un senyal de disminució de la població que es podria utilitzar per identificar altres espècies d'insectes amenaçades per l'activitat humana i patrons d'extinció, els quals actualment encara no es coneixen. A la vegada, haver seqüenciat aquest genoma també aplana el camí per trobar tècniques que permetin reproduir un exemplar similar o, fins i tot, reviure l'espècie d'aquesta papallona.

"Detectar mamífers en perill d'extinció és més fàcil, perquè en molts casos és possible comptar els individus, però hi ha molts insectes en perill d'extinció la situació dels quals passa desapercebuda perquè és difícil censar les seves poblacions, que en general semblen abundants, encara que poden ser molt sensibles al clima i l'acció humana, per exemple, els pesticides", ha apuntat l'investigador de l'IBE Vila. "Per això, creiem que els trets genòmics que assenyalen la reducció de la població de la papallona Xerces Blue podrien servir d'alerta actualment i ajudar a detectar insectes vulnerables", ha afegit.

En aquesta línia, Vila ha recordat que la desaparició d'insectes, especialment els pol·linitzadors, és un problema ecològic molt greu i, per això, poder reviure espècies com la papallona Xerces Blue té un gran interès per a la comunitat científica. "La papallona Xerces Blue és una excel·lent candidata a la desextinció perquè és un insecte que va desaparèixer fa relativament poc, i per això es redueix l'impacte ecològic de la seva reaparició", ha destacat el director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Carles Lalueza- Fox, que ha codirigit l'estudi.