Carregant...

Les tensions geopolítiques dels últims mesos han tornat a situar la seguretat de subministrament de combustibles en el centre del debat. Quan els conflictes bèl·lics o les restriccions al transport marítim dificulten l'arribada de dièsel i querosè a Europa, comptar amb refineries pròpies cobra especial rellevància per a Espanya. Aquesta infraestructura permet transformar el cru en els combustibles que necessita l'economia i respondre amb flexibilitat davant possibles problemes de subministrament.

Espanya parteix, a més, d'una situació particular: importa tot el cru que consumeix. Aquesta dependència exterior es compensa, en part, amb un subministrament diversificat, que procedeix de més de 20 països, i amb una extensa xarxa de ports, dipòsits i oleoductes que connecta els punts d'entrada amb les refineries. A això se suma la capacitat de transformar el cru dins del mateix país, un factor que reforça l'autonomia estratègica i la seguretat de subministrament.

Dos empleats del complex industrial de Repsol a Tarragona.

Importar petroli és només la meitat de l'equació

Per a un país, rebre cru no serveix de gaire si després no pot transformar-se en els productes que necessita. Entre ells destaquen els combustibles líquids, que cobreixen al voltant del 95% de les necessitats del transport a Espanya, d'acord amb les estimacions de l'IDAE. Les refineries són el punt de la cadena en el qual el cru es converteix en allò que utilitzen cotxes, camions, avions i vaixells, però també llars i indústries.

Perquè d'una refineria surt molt més que gasolina. També es produeixen gasoil, querosè per a avions, combustibles marítims, olis lubricants, butà, propà i betums per a les carreteres. A ells s'afegeixen la majoria de les matèries primeres que utilitza la indústria química a Espanya, amb les quals es fabriquen productes essencials com plàstics, pintures, fibres tèxtils, cables, canonades o material sanitari.

Europa tanca refineries; Espanya manté i millora les seves

La importància de conservar aquesta infraestructura s'entén millor en observar el que ha passat a la resta d'Europa. En les últimes dues dècades, el continent ha perdut al voltant del 20% de la seva capacitat de refinament i des del 2009 s'han tancat o reconvertit 35 refineries, segons FuelsEurope, l'associació de la indústria europea dels combustibles. La conseqüència és més dependència exterior per a abastir-se de determinats productes refinats i una exposició més elevada a disrupcions logístiques o restriccions d'oferta en els mercats internacionals.

Espanya ha recorregut un camí diferent. Manté vuit grans refineries en funcionament i concentra al voltant del 13% de tota la capacitat de refinament de la Unió Europea, d'acord amb la mateixa font, cosa que la situa en tercer lloc. Darrere d'aquesta posició hi ha anys d'inversions destinades a modernitzar les instal·lacions i millorar la seva eficiència.

Una capacitat de refinament construïda durant anys

Cinc d'aquests complexos industrials amb activitat de refinament pertanyen a Repsol: Tarragona, A Coruña, Bilbao, Puertollano i Cartagena. En conjunt representen al voltant del 60% de la capacitat de refinament d'Espanya i poden processar 916.000 barrils al dia. Mantenir aquesta infraestructura exigeix una inversió continuada: durant l'última dècada, la companyia ha destinat una mitjana propera a 1.000 milions d'euros anuals al seu manteniment i modernització.

Instal·lacions del complex industrial de Repsol a Tarragona

En una crisi de subministrament, no n'hi ha prou amb tenir una elevada capacitat de refinament: també resulta clau poder processar crus de diferents tipus i procedències. Les refineries de Repsol disposen de sistemes de conversió profunda que poden processar més de 100 tipus diferents de cru. Això permet obtenir el màxim rendiment de cada barril i, sobretot, adaptar la producció de combustibles al que el mercat necessita en cada moment.

Produir els combustibles que el mercat necessita

Els últims mesos ofereixen un exemple concret de com funciona aquesta capacitat de resposta. Entre gener i setembre de 2026, Repsol va destinar prop de 3.700 milions d'euros a augmentar les seves existències de cru i productes refinats en un context de restriccions en l'oferta internacional de combustibles. Al mateix temps, les seves refineries van adaptar la producció per a respondre a l'augment de la demanda de productes estratègics com el dièsel i el querosè.

El querosè ofereix un exemple molt gràfic. Les refineries de Repsol han incrementat la seva producció enguany per elevar-la un 20% de cara a l'estiu, coincidint amb l'augment de la demanda del transport aeri, una activitat estretament vinculada al turisme i, per tant, molt rellevant per a l'economia.

Imatge aèria del complex industrial de Repsol a Tarragona.

Conservar aquesta infraestructura industrial no significa mantenir-la intacta. Fins al 2030, Repsol preveu desenvolupar projectes per valor de 7.000 milions d'euros al voltant dels seus grans centres industrials, prop del 60% dels 11.500 milions previstos a Espanya durant aquest període. Aquests projectes permetran continuar modernitzant les seves instal·lacions i, al mateix temps, avançar en la seva transformació per fabricar nous productes de baixa petjada de carboni.

Les crisis energètiques solen posar el focus en on es troba el petroli. Però entre un barril de cru i el dipòsit d'un cotxe o d'un avió hi ha una altra qüestió igual de rellevant: qui pot transformar-lo en combustibles. En un mercat internacional cada vegada més incert, conservar aquesta capacitat dins del país continua sent clau per reforçar la seguretat del subministrament.