Salvador Alsius (Barcelona, 1948) representa una de les figures clau del panorama audiovisual català, i més encara si es fa referència als orígens i a la posada en marxa de TV3, en ser el primer editor i director del Telenotícies Migdia. Alsius, amb un grup reduït de professionals liderats per Alfons Quintà, van posar en marxa els primers informatius des del carrer Numància de Barcelona el 1983, “una època de felicitat plena, acompanyada d’un cansament absolutament inexplicable, perquè ens hi deixàvem la pell a diari”, recorda el veterà periodista, que acaba de publicar Com TV3 no hi ha(via) res (Pòrtic).

En una conversa amb els subscriptors d'El Nacional, Alsius fa memòria de com van ser aquells orígens, la relació personal i professional que va establir amb Quintà, i de l’evolució i el futur del panorama dels mitjans de comunicació que tenim a casa nostra. Una entrevista elaborada a partir dels lectors i lectores d’aquest mitjà, que es van interessar per la posada en funcionament d’una televisió que ha aconseguit esdevenir líder d’audiència en un moment on la fragmentació i l’aparició de noves plataformes s’imposen al nou panorama audiovisual.

portada com tv3 no hi havia res salvador alsius 202012241340
'Com TV3 no hi ha(via) res'

El va fer feliç viure els orígens de TV3?
Com a agent actiu d'aquella època, sens dubte que em va fer feliç TV3. L'oportunitat de formar part del projecte inicial i de contribuir a donar-li forma és d'aquelles coses que només et passen un cop a la vida. Recordo que ja vaig ser feliç quan Josep Pernau em va proposar l'any 1971 anar a fer pràctiques al Diari de Barcelona, on recordo que entrava per la porta amb cert orgull. Res comparable, però, amb l'orgull d'estar després en una televisió que es va convertir molt ràpidament en un referent per al nostre poble. Això sí, era un estrès immens, un risc d'atac de cor quotidià fer els TN que fèiem en aquelles condicions tan precàries, a causa de l'hostilitat en la qual vam néixer.

I l’actual televisió pública catalana, li agrada?
De la televisió d'ara en puc parlar com a espectador. No em fa especialment feliç, però no perquè sigui crític respecte al que fan, sinó perquè com a espectador m'interessen molt poques coses de la televisió. Soc un seguidor dels informatius o dels programes de contingut informatiu, que m'agraden molt i són impecables, molt millors dels que fèiem en aquella època. La resta de programes, en general, no els segueixo gaire.

Quina seria la primera decisió que prendria Alsius, com a director de la TV3 actual?
Parlar amb el comitè d'empresa i saludar-los. Glosar la importància del factor humà en qualsevol organització. De resultes d'algunes manifestacions que jo he fet i que han estat tretes de context, s'ha dit que seria partidari de fer fora el 50% de la plantilla de la tele. Abans que em vinguessin a cremar el despatx, els convocaria i els diria que estiguessin tranquils, que jo no els faria fora [somriu].

El que no té sentit és que el 60% llarg del pressupost es dediqui a pagar el personal, i que et quedi un 40% per pagar altres coses que són caríssimes

Sí que estic convençut que la corporació, tota ella, necessita una clara reestructuració empresarial, segurament en el sentit de tornar a acostar-se als orígens, quan la relació del personal contractat i d'obra realitzada era una determinada, i aquesta ràtio s'ha perdut. Una altra manera de reequilibrar això seria que hi hagués 500 milions suplementaris cada any per fer Merlins i molts més programes. El que no té sentit és que el 60% llarg es dediqui a pagar el personal, i que et quedi un 40% per pagar altres coses que són caríssimes. La ficció és molt cara. Ja es veu que és una empresa mal enfocada i els del comitè d'empresa haurien de ser els primers que ho haurien de fer.

Sempre endavant   promo TV3

‘Sempre endavant’ és el darrer espot publicitari de la temporada 2020-2021 de TV3

En fer el llibre, explica les dues possibles hipòtesis que planen sobre el nomenament d’Alfons Quintà a la direcció dels inicis de TV3. Va intentar parlar amb Jordi Pujol per aclarir els fets?
No he parlat amb Jordi Pujol ni amb cap altra persona. És un llibre basat en la memòria en què m'he ajudat d’un parell de capses que tenia per casa o buscant alguna dada concreta, però bàsicament és un llibre vestit a partir dels meus records. Si hagués fet 30 entrevistes per recordar la memòria d'aquell temps, hauria sortit una massa de records contraposats —no necessàriament tots correctes—, dels quals no m'hauria pogut responsabilitzar.

Amb quina hipòtesi es queda Alsius, respecte al nomenament de Quintà al capdavant de la direcció de TV3?
Vaig tenir una llarga conversa amb Jordi Amat —l’autor d'El fill del xofer, que tracta sobre el Quintà— i vam coincidir en el fet que, en aquella època, el que predominava a l'ambient periodístic i polític era la teoria o la hipòtesi del xantatge o la pressió. Pujol estava espantat amb Quintà, tant si era pel xantatge explícit d'ell o per posar-lo en la seva defensa i dir: "Escolta, et dono un premi, què vols? Una direcció general o la d'aquest nou projecte?". Això és el que predominava. A poc a poc, crec que s'ha anat obrint camí una hipòtesi contrària a aquesta i és que Pujol va pensar que aquella era la persona que necessitava per sortir del marc mental que llavors s'havia de tenir per fer una cosa de nova planta. Naturalment, les dues hipòtesis són conciliables. 

Al capítol “El monstre”, el que vaig fer va ser explicar el Quintà com llavors el patíem, no com després hem vist que va evolucionar i el trist final que va tenir. Vaig recollir prop d’un centenar d'insults que s’havia merescut arran de la publicació del llibre de l'Amat, i els transcric i els subscric tots. Era un fill de puta, com a resum, però a partir d'aquí, deixeu-me tranquil per explicar com vivíem, dia a dia, aquella figura als anys 83 i 84.

Si Quintà fos viu, què creu que li diria en llegir el llibre?
El que m'havia de fer, ja ho va fer al cap de poc temps després d'haver marxat de la tele. Tots vivíem amb una certa temença a les seves reaccions, però jo gaudia d'una estranya confiança professional, on —no en soc l'únic, també ho deien altres companys— ens respectava. Recordem que Quintà només va estar cinc mesos amb la tele a ple funcionament diari. Ell era el caos, era genial organitzant-ho tot, però igual de genial desorganitzant-ho. Una font d'entropia absoluta. Jo estava convençut que no podia durar ni un dia més i recordo que el dia que el van defenestrar, jo estava fent el TN. Per la redacció circulava una carta per firmar-la els càrrecs de la casa, defensant-lo i demanant que no el fessin fora, i me la van portar i em van dir que la trobaria sobre la meva taula, donant per descomptat que la firmaria. En acabar el TN, no vaig passar ni per maquillatge, em vaig escapar del plató i per una escala d'incendis em vaig plantar al carrer, vestit amb l'uniforme, i me'n vaig anar. No la vaig voler firmar.

No sé si per aquest motiu o què, temps més tard, me'l vaig trobar en dues ocasions i en la primera, que vam quedar-nos de cara, ostensiblement es va girar d'esquenes i em va negar la paraula. La segona, passejant per Sant Jordi, es va ajuntar amb un grup que érem, però va evitar parlar amb mi. Si ara passés, després d'haver publicat el llibre, no sé si tindria alguna reacció més dura que la de negar-me la paraula...

"Discs sol·licitats" és un dels capítols on tracta les pressions polítiques i detalla alguns casos “comptats” que va viure en primera persona. Sap si són recurrents les trucades o veure com el director general baixa a picar els textos des de les sales de muntatge?
TV3 i Catalunya Ràdio són emissores públiques que si volen ser fidels a la seva missió fundacional, han d'observar un pluralisme exquisit, sent conseqüents amb el mandat que tenen. Els telenotícies ho fan molt dignament, trobo admirable com presenten ara els TN els meus col·legues.

El que predomina a la redacció de TV3 són els periodistes amb voluntat d'actuar amb total independència professional

xavi coral i raquel sans

Xavi Coral i Raquel Sans, actuals presentadors del TN Migdia

El que predomina a la redacció de TV3 i, n'estic íntimament convençut, són els periodistes amb voluntat d'actuar amb total independència professional. Naturalment, n'hi haurà uns quants que votaran X i uns altres Y, però fan passar pel davant la voluntat de l'objectivitat, entenent per objectivitat una adequació a la realitat. A cada edició del TN hi entren 20, 25 o 30 notícies, i s'han de jerarquitzar pensant en molts criteris; hi haurà qui no voldrà informacions internacionals o d’altres que els esports els seran igual. Pel que fa a la marca política, també hi haurà opinions per a tots els gustos, però la voluntat de tots els periodistes que sempre han fet les escaletes dels TN és la de fer les coses rectament i sense obeir. 

Ara es diu que TV3 està impregnada per ERC, com si hi hagués uns tentacles... Aquesta obsessió que tenen els polítics de col·locar els directius en llocs concrets penso que queda superada per la voluntat que tenen els periodistes que es reuneixen al consell de redacció per decidir què posen i què no als TN, superant això en qualsevol intent, sospita o qualsevol presumpció de manipulació política. Els tics o clixés que es posen sobre els mitjans de comunicació sempre o habitualment superen la realitat del que són les redaccions.

Què en pensa del futur de TV3?
TV3 ho té molt difícil per subsistir. Al capítol "De Dallas a la torradora" faig una mica de diagnòstic sobre com està el panorama ara i dic que no es pot parlar en termes d'un canal de televisió, sinó en termes del sector audiovisual a Catalunya; això inclou cinema, doblatge, les plataformes, fins i tot els assistents de veu —per això la torradora—, entre d’altres. En aquest capítol defenso la importància que hi hagi decisió política i empresarial, i no només decisió, sinó audàcia a l'hora d'articular aquest sector audiovisual amb una perspectiva totalment nova.

TV3 ho té molt difícil per subsistir

De la mateixa manera que l'any 1983 la ideació de TV3 va tenir molt d'innovador i de trencador amb els marcs mentals del moment, ara cal que sorgeixin professionals que trenquin amb aquests marcs mentals i que compleixin amb uns pressupostos mentals completament nous.  

Estudis TV3   Google Maps

Estudis de TV3 a Sant Joan Despí

A Catalunya hi ha dos grups audiovisuals comunicatius importants, un privat, el Grup Godó, i l’altre públic, el de la Corporació. Quina anàlisi en fa?  
En el cas del Grup Godó és molt curiós que amb la ràdio ensopeguessin amb una fórmula d'èxit i que no passés el mateix amb la televisió. Recordo que, quan es va estrenar RAC 1 i Ona Catalana, era en un sopar inaugural i algun savi va profetitzar el següent: "Hi ha espai per a una d'aquestes emissores, pastís publicitari per a una emissora privada". Tenint en compte que ja hi havia Catalunya Ràdio i Ràdio 4, semblava que aquell profeta digués que seria Ona Catalana la que triomfaria i no RAC1. I va ser al revés. En un moment de debilitat i negativa gestió a Catalunya Ràdio, RAC1 es va beneficiar d’un seguit de periodistes rellevants que van fer el salt a RAC1, com en Basté, en Clapés... Des d'aquell moment, es va crear una diferència considerable d'audiència entre les dues emissores.

I per què la televisió no els va funcionar?
Suposo que per un seguit de decisions desencertades. El que és lamentable és que s'hagi venut de pressa i corrent. No només és 8TV, és el grup de quatre canals. Catalunya podria tenir el privilegi de tenir dos grups importants de quatre canals. Un el té la CCMA, i l'altre va ser concedit al Grup Godó. És un tresor tenir quatre canals que permetin cobrir tot el territori català. El Grup Godó ho ha malaguanyat i s'ho ha venut a una gent que ja veurem què en fan, són una caixa de sorpreses pel que fa a la línia editorial. 

Sempre he trobat a faltar algun grup empresarial català que es prengués seriosament la necessitat de tenir una televisió privada en català potent. En el cas de la ràdio, existeix; en el cas de la televisió, no existeix, i crec que, a la llarga, Catalunya ho pagarà molt car, perquè els mitjans públics tenen molt difícil poder competir al mercat on es troben i en canvi, a la llarga, l'absència d'una televisió privada de qualitat que defensi valors nacionals, d'aquí a no sé quant de temps, fills i nets ho trobaran a faltar.

Es diu que fer televisió és quelcom molt car...
Jo defenso i em quedo molts cops sol, defensant la idea que és possible una televisió low cost que sigui digna. Una televisió feta amb pocs recursos econòmics no fa Joc de trons, i tampoc sèries dramàtiques o Merlí. He subratllat amb polítics amb qui he pogut parlar la necessitat de preocupar-se per això, però veig que és un tema que queda en un segon pla. 

Salvador Alsius via zoom

Alsius, en un moment de la connexió amb els lectors d''El Nacional'

Abans d’acabar, Salvador, quin mitjà li queda per anar a parlar del llibre?
[Somriu] D'entrevistes arran del llibre me n'han fet moltes, certament. Si el nombre de vendes del llibre fos proporcional a les entrevistes, seria un fet espectacular! [riu]

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat