L’Institut Català de Recerca per a la Governança de la Mar (ICATMAR), òrgan depenent del Departament d’Acció Climàtica, ha quantificat i caracteritzat l’impacte de la brossa marina als caladors de pesca de Catalunya. A partir de les dades obtingudes, s’observa la important presència de la fracció de plàstics de la brossa marina a la zona centre de Catalunya, amb una densitat de 13,7 kg/km2Aquesta acumulació coincideix amb les zones d’alta concentració d’habitants, i es troba principalment en el fons marí pròxim a la costa, entre 75-200 metres de fondària. Entre aquest residu plàstic destaquen sobretot les tovalloletes d’un sol ús, fetes de teixit no degradable que inclou plàstic com el polietilè (PET) o el polipropilè (PP), i que representen el 59,3% del residu plàstic a la zona centre de Catalunya.

Carbó cremat, fusta, vidre i plàstic

Els resultats també indiquen que, a escala global de Catalunya, la major part de brossa marina pescada correspon (en pes) a escòria, carbó cremat dels vaixells de vapor precipitat al fons marí, que representa un 36% del total de brossa; seguida de la fusta tractada, objectes o restes d’objectes manufacturats amb fusta, amb una presència del 25%; del vidre, que en representa el 19%, i finalment del plàstic, que en representa el 9%. Aquests resultats ens indiquen la petjada històrica de les rutes comercials i de navegació del Mediterrani, que roman als nostres fons marins.

grafic plastics

Gràfic elaborat pel Departament d'Acció Climàtica sobre la densitat dels residus 

Aquest estudi s’ha fet a partir de mostrejos mensuals, duts a terme en el període que va de setembre de 2020 a agost de 2021, amb embarcacions de pesca d’arrossegament en tres zones del litoral: a la zona nord, les mostres són dels ports de Roses, Palamós, Blanes i Arenys de Mar; a la costa central, les mostres corresponen als ports de Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Tarragona; i a la zona sud, les mostres són dels ports de l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita. Les mostres obtingudes de brossa marina corresponen a diferents fondàries i han estat analitzades posteriorment al laboratori.

Impacte ecològic de la pandèmia 

La pandèmia de la covid-19 també ha provocat un gran augment dels residus, que un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha xifrat en desenes de milers de tones. Concretament, l'OMS parla de 87.000 tones de brossa de productes sanitaris relacionals amb la covid. Es tracta d'una estimació, ja que només calculen els equips de protecció individuals (EPI) que ells mateixos van adquirir entre el març de 2020 i el novembre del 2021 per enviar a diversos països del món. En altres paraules hi ha bona part de l'equip sanitari fet servir en el dia a dia que queda fora d'aquesta estimació, que per si sola és alarmant. L'OMS adverteix de l'impacte en els ecosistemes que està tenint aquesta generació de residus extra.