Berga ja bull amb les festes de la Patum, que aquest dijous, dia de Corpus Christi, va viure la primera Patum Completa, una de les més emotives i reivindicatives dels darrers anys. Milers de persones van omplir la plaça de Sant Pere per viure un dels moments més esperats de les festes, marcat pels gestos simbòlics contra la corona i el sentit homenatge en record de Josep Maria Isanta, el jove berguedà assassinat fa dues dècades durant les festes de la Patum, a la matinada del 28 de maig de 2005. La celebració, com és habitual, va arrencar amb la interpretació d'"Els Segadors" per part de la Cobla Pirineu, que era l’encarregada de posar música a la festa, i el desplegament de la gran estelada gegant amb el lema de "República Catalana", sortint de les escales de l’Església de Santa Eulàlia, però la gran sorpresa va ser l’aparició de la figura del rei Felip VI cap per avall en una gran lona que es va penjar d’un dels balcons de la plaça entre crits d’independència i onejar d’estelades. La jornada es va desenvolupar sense incidents greus, tot i que de manera preventiva es va haver d’aturar el primer salt de plens a causa de dues caigudes massives i la presència de molta gent inexperta.
Homenatge a Isanta
Però per damunt de tot, la Patum d’aquest any està marcada especialment pel 20è aniversari de l’assassinat de Josep Maria Isanta i Caselles, el jove de 22 anys que va ser apunyalat la matinada del dissabte 28 de maig del 2005. Els fets van tenir lloc a la zona del Canal Industrial, on s’organitzava un concert dins del marc de la festa. Un grup de persones amb simbologia feixista va agredir diversos assistents, i Isanta va morir després de rebre tres punyalades mentre defensava el seu germà. La figura de Josep Maria Isanta segueix molt present en la societat berguedana i el seu assassinat va marcar un abans i un després en la història recent de Berga. Tot i el pas del temps, l’onada de solidaritat i l’homenatge a Isanta s’ha mantingut viu, i coincidint amb l’efemèride dels vint anys es va viure un moment molt especial que va arribar durant el segon salt dels nans nous, la que havia estat la seva comparsa, quan el seu germà, el seu cosí i dos amics han saltat vestits amb la roba d’aquella Patum i una imatge del Josep Maria ha presidit tot el ball de turcs i cavallets. L’emoció es va desermar des del primer toc de tabal. Al centre de la plaça, els seus pares —visiblement emocionats— també han saltat el ball. El seu germà, Jordi Isanta, ha explicat a l'ACN que el Josep Maria “era patumaire de cap a peus i, sigui on sigui, segur que ho veurà i estarà molt content”.
Una aturada del primer salt de plens preventiva
Més enllà dels gestos reivindicatius i els homenatges, la Patum va tornar a brillar amb la seva força habitual: salts de plens, música, focs artificials i la participació entusiasta de petits i grans. La jornada es va desenvolupar sense incidents greus i amb un ambient festiu, reafirmant el caràcter únic d'aquesta celebració patrimoni de la humanitat, però sí que es va produir un incident inusual en el moment més destacat de la festa, el salt de plens, on desenes de diables salten i llancen foc en la plaça principal, creant una atmosfera espectacular i participativa de color i olor de pólvora. La plaça es va tornar a omplir de foc aquest dijous a la nit, i només de la comparsa dels plens van saltar gairebé 200 persones, 100 al primer salt i 100 més al segon. Abans del primer salt, però, el cap de colla de la comparsa va decidir aturar el salt abans que petessin 900 fuets que portaven els cent saltadors per evitar que es pogués produir algun incident greu. Era la primera vegada des del dijous de Corpus del 2019 que la comparsa es veia obligada a aturar el salt.
“La plaça estava molt plena de gent inexperta i, a sota el tabal, hi ha hagut dues caigudes massives amb moltes persones implicades”, explica Sala a Aquí Berguedà. La presència de molta gent inexperta i sense portar una vestimenta protectora ha provocat que s’encengués l’alerta. “Hi havia força gent amb pantalons curts, mal vestida, que entenem que no sabien on s’estaven posant ni el que anaven a fer”, ha assenyalat Sala, que ha afegit: “Ho he dit moltes vegades. No tothom està preparat per assumir un salt de plens, siguis d’aquí o siguis de fora, has de saber què has de fer”. El cap de colla ha lamentat haver d’aturar el salt, però ha defensat el protocol: “Prefereixo aturar el salt per caigudes repetitives amb molta gent involucrada, que no parar-lo i acabar tenint una víctima. El salt de plens té un component de risc, però si podem detectar aquestes situacions és la nostra obligació aturar-lo”. Els plens són diables de foc que es protegeixen amb una roba gruixuda que no crema, amb herbes que tenen propietats ignífugues —la vidalba— i una màscara. Cada ple porta tres fuets a la cua i sis al cap (tres fuets a cada banya) i van acompanyats d'una persona que els guia enmig de la multitud a la plaça. Només aquest dijous s'han cremat 131 quilos de pólvora dels 400 previstos durant els cinc dies de festa.