Memòria històrica. El rei Guillem Alexandre dels Països Baixos ha demanat disculpes aquest dissabte pel paper de la Casa Reial en l'esclavatge i el comerç transatlàntic d'esclaus. Ho ha fet en un acte de commemoració a Amsterdam del 150è aniversari de l'alliberament dels esclaus a les colònies neerlandeses. Milers de descendents d'esclaus de territoris com Surinam --l'antiga Guaiana Neerlandesa-- i les illes caribenyes d'Aruba, Bonaire i Curaçao han assistit a aquesta tradicional cerimònia anual del 'Keti Koti', que significa "trencar les cadenes" en sranan tongo, una de les llengües de Surinam. El seu discurs ha rebut els aplaudiments del públic, i també hi ha hagut llàgrimes de gran part dels assistents.
És el primer cop que la Casa Reial del país es pronuncia contra aquesta pràctica que durant anys va contribuir àmpliament a acumular la fortuna de la família Orange-Nassau, de la qual Guillem Alexandre n'és descendent. Hi havia dubtes sobre si el monarca aprofitaria aquesta ocasió per denunciar l'esclavatge, i finalment la pressió de les organitzacions de descendents d'esclaus l'ha obligat a fer el pas. De fet, el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ja va fer una declaració institucional en què va pronunciar una disculpa formal en nom del seu país per la contribució històrica de la nació en el tràfic d'esclaus, que va qualificar de "crim contra la humanitat".
En el seu discurs, Guillem Alexandre s'ha pronunciat en termes similars. "Avui em presento davant vosaltres. Com el vostre rei i membre del Govern, em disculpo jo mateix. I sento el pes d'aquestes paraules en el meu cor i en la meva ànima", ha començat. "L'esclavatge i el tràfic d'esclaus es reconeixen com un crim de lesa humanitat. I els stadhouder i reis de la Casa d'Orange-Nassau no van fer res per aturar-ho", ha reconegut. El monarca també ha qualificat d'"horror" la pràctica, i ha afirmat que --si bé no pot parlar per tota la nació--, "la gran majoria de ciutadans neerlandesos donen suport a la lluita per la igualtat de totes les persones, sense tenir en compte el seu color o herència cultural". "Després del reconeixement i de les disculpes, podem treballar conjuntament per a les cures, la reconciliació i la restauració", ha conclòs.
El "segle d'or" neerlandès
Segons un recent informe sol·licitat pel ministeri neerlandès de l'Interior, les colònies, on l'economia esclavista estava àmpliament implantada, van aportar entre 1675 i 1770 a la família reial l'equivalent a uns 545 milions d'euros. Els reis Guillem I, Guillem III i Guillem IV d'Orange-Nassau, ancestres de l'actual monarca, figuren entre els principals beneficiaris.
El tràfic d'esclaus va contribuir en particular a finançar el "segle d'or" neerlandès, un període de prosperitat erigit sobre el comerç d'ultramar els segles XVI i XVII. S'avalua que el tràfic neerlandès va desplaçar forçosament uns 600.000 africans a les colònies neerlandeses de Sud-amèrica i el Carib. L'abolició oficial de l'esclavitud va tenir lloc fa 160 anys, si bé l'aplicació real d'aquesta mesura no es va aconseguir fins a deu anys després.