La companyia Tucycle Bikesharing ha interposat un recurs contenciós-administratiu contra la resolució de l'Ajuntament de Barcelona que augmenta en més de 3.000 el nombre de llicències municipals per a motos elèctriques compartides i demana la seva suspensió, per entendre que s'ha fet sense presentar un nou concurs ni obligar al compliment de la llei que fixava un nombre determinat de motos per operador que no s'ha respectat.

En el recurs interposat davant del Jutjat Degà del Contenciós Administratiu de Barcelona s'argumenta que "l'Ajuntament sap positivament que determinats operadors (Cooltra i altres), que ja operaven més de 3.000 vehicles anteriorment al decret de regulació, han mantingut part de la seva flota original a Barcelona, sense retirar bona part dels vehicles que excedien del nombre de llicències atorgades després de les resolucions de 21 de maig i 28 d'agost de 2020".

I afegeix que "aquest és un fet públic i notori, tal com consta acreditat als documents aportats amb aquest escrit" i que "l'excés de vehicles d'alguns operadors, derivat de la situació prèvia a la regulació, havia d'haver estat objecte de comís per part de l'Ajuntament o simplement retirats voluntàriament pels esmentats subjectes llicenciataris".

Denúncia que les empreses que desenvolupaven aquesta activitat "de manera irregular" abans del procediment d'adjudicació han seguit utilitzant moltes de les motocicletes que tenien en servei, "en un nombre molt superior al de llicències atorgades".

Segons informa El Confidencial aquest dimarts, aquesta decisió unilateral del consistori només beneficiaria les empreses que ja estaven operant a la ciutat i que disposaven dels vehicles. Es tracta, diu, dels grans operadors Cooltra, Acciona, Yego i Movo, per la qual cosa davant d'aquesta situació l'empresa Tucycle Bikesharing, petita start up adjudicatària del concurs que inicialment va convocar l'Ajuntament, va denunciar aquesta pràctica davant d'Antifrau per "connivència municipal amb la conducta infractora reiterada" d'empreses que venien prestant el servei, controlades, indica El Confidencial, per grans fons de capital risc.

El recurs sosté que "l'actuació municipal resulta encara més mereixedora de la suspensió suplicada si es té en compte que el vertiginós procediment d'adjudicació barreja de manera sorprenent les llicències de nova creació amb les ja existents i renunciades per l'abandonament d'uns operadors ja adjudicataris".

Així mateix, afirma que "sembla evident que l'increment d'un 46% en el nombre de llicències hauria d'haver seguit un procediment autònom respecte al de la seva adjudicació. Tot indica que l'Administració hauria d'haver sotmès la decisió d'ampliar en 3.042 a un procés de consulta amb els operadors existents, amb la finalitat de conèixer la seva opinió sobre aquest fet, opinió certament rellevant, ja que es tractava d'una mesura dirigida a ells precisament, que alterava les condicions del procés de concurs convocat només uns mesos abans".

El Confidencial assenyala que la responsabilitat en matèria de mobilitat dins de l'Ajuntament de Barcelona recau en Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat, i el gerent de l'àrea, Manuel Valdés, que té oberta una altra investigació davant d'Antifrau per l'adjudicació d'un contracte.

Així mateix, diu que la gestió de Valdés com a gerent de Mobilitat també es veu qüestionada en la demanda presentada, ja que ell mateix ha assegurat a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública que "actualment ni els mateixos serveis municipals poden tenir de forma fiable l'accés en temps real" al nombre de motos compartides operant a Barcelona, ni tampoc la seva ubicació exacta, aspecte que assenyala que era clau quan es van concedir i van limitar les llicències de motos compartides, indica el diari.