"La democràcia és aquell sistema polític en què, quan algú truca a la porta a les sis del matí, se sap que és el lleter", va dir en una ocasió Winston Churchill. La detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, a primera hora del matí, ha tornat a posar d'actualitat una vella cançó de Maria del Mar Bonet, del 1968: Què volen aquesta gent? Aquesta va ser una de les cançons més combatives contra el franquisme i la censura va prohibir que es cantés en recitals o que fos emesa per la ràdio. En realitat, la cançó composta per Maria del Mar Bonet i el poeta Lluís Serrahima no es referia tant al fet que es realitzés una detenció de matinada, sinó que es tractava d'una denúncia per l'assassinat de Rafael Guijarro per forces policials.

El cas Guijarro

Rafael Guijarro Moreno era un estudiant de 23 anys que militava en un grup maoista. Va ser detingut per la policia per motius polítics i la policia es va dirigir a casa seva, de matinada, per fer-hi un escorcoll. Quan eren a casa seva, en presència de la seva mare, Guijarro va precipitar-se per la finestra, des d'un sisè pis i va morir. La policia va al·legar que s'havia intentat escapar tirant-se al buit, però l'oposició al franquisme va assegurar que havia estat un assassinat i que els agents l'havien llançat per la finestra per ocultar les marques que li havien deixat els maltractes policials.

La cançó

Els mitjans de comunicació només van publicar un breu en referència al cas, en què donaven per bona la versió policial. Per això, Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima van decidir fer aquesta cançó, i  per intentar esquivar la censura van donar-li un aire de romanço tradicional. La peça va tenir molt d'impacte, perquè poc després de sortir editada en disc, un altre estudiant, Enrique Ruano, va morir en circumstàncies similars a Guijarro, mentre era detingut. D'aquesta cançó se n'han fet desenes de versions. La mateixa Maria del Mar Bonet l'ha interpretat sola, amb la Companyia Elèctrica Dharma, amb el grup de protesta xilè Quilapayún, amb Borja Penalba... En català l'han cantat músics d'estils molts diferents: Sabor de Gràcia, l'Orfeó Català, Joan Manuel Serrat, La Gossa Sorda, Mesclat, Malsujeto, Coetus, el grup flamenc Los de la Curva... En castellà l'ha interpretat Elisa Serna, i fins i tot hi ha una versió polonesa d'Edyta Geppert.

La lletra

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?",
"N'és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l'asfalt, d'una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells —potser el que mana—
que s'inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
—la llei una hora assenyala—
ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?