Quatre anys i quatre mesos. Aquest és el temps de mitjana que viuen les persones sense llar als carrers de Barcelona, segons un estudi de la Fundació Arrels. Aquesta primera anàlisi de les dades mostra que, més de dos anys després de l'inici de la pandèmia, la mitjana de temps que fa que viuen al carrer encara és superior als 4 anys i alerta que el 52% de les persones fa menys de dos anys que es troben en aquesta situació. La passada nit del 15 de juny Arrels va recórrer els carrers de Barcelona per conèixer la situació de les persones que dormen al ras. Van detectar que hi ha, com a mínim, 1.231 persones que viuen actualment al carrer a la ciutat. D'aquestes, en total, n'han entrevistat 354, gairebé un terç.
Més de 4 anys vivint al carrer
La pandèmia de la covid-19 ha empitjorat la situació de les persones que viuen al ras. Estadísticament, es va fer visible, entre d'altres, amb un fort increment del temps de vida al carrer. Les persones que van ser enquestades per la Fundació Arrels el novembre de l'any 2020, en el context del toc de queda, es trobaven en general en una situació molt cronificada i feia cinc anys i mig, de mitjana, que vivien al carrer. Per primera vegada, s'havia superat un topall de més de quatre anys vivint al carrer que no havien observat fins ara (la mitjana més baixa és de l'any 2018: 3 anys i 3 mesos).
La situació de les persones que dormen al ras no recupera les xifres prèvies a la pandèmia: 4 anys i 4 mesos de mitjana que viuen a la intempèrie. El temps s'ha reduït notablement des del 2020, però encara està lluny de la situació prèvia. La cronificació és especialment greu entre les persones nascudes a l'Estat espanyol i l'Europa comunitària. “Com més temps es triga a oferir una alternativa a una persona que viu al carrer, més es deteriora la seva situació i més difícil és que en pugui sortir. Ens preocupa que, de mitjana, faci més de 4 anys que les persones viuen al carrer a Barcelona perquè vol dir que, en tot aquest temps, no hem sabut trobar una solució”, ha afirmat Ferran Busquets, director d'Arrels.
Posar el focus en la prevenció
Les dades mostren que actualment un 40% de les persones que viuen al ras fa més de dos anys que estan en aquesta situació. Un 26% de les persones fa menys de sis mesos que dorm al carrer i un altre 26% entre sis mesos i dos anys. En aquest sentit, “és important posar el focus a la prevenció”, ha dit Ferran Busquets. “Una cosa està fallant si una de cada quatre persones que viuen al carrer a Barcelona fa menys de sis mesos que es troba en aquesta situació i un total del 52% fa menys de dos anys. Passat aquest temps, quan vius al carrer, els riscos augmenten exponencialment i la teva situació es deteriora greument”, ha afegit.
Edat i sexe dels sensesostre
Nou de cada deu persones que viuen al carrer a Barcelona són homes. De fet, les dones representen el 8% del total: acostumen a viure altres formes de sensellarisme i quan estan dormint al carrer la seva situació tendeix a ser pitjor. Més de la meitat de les persones que viuen al carrer tenen entre 36 i 55 anys, i en general 44 anys de mitjana. Abans de la pandèmia observem un increment del nombre de persones molt joves que vivien al carrer que es va reduir durant la pandèmia i ara es manté estable. Les persones de menys de 25 anys que viuen a ras representen el 5% del total.
El temps de mitjana dels homes sensellar és de quatre anys i sis mesos. Mentre que el de les dones que dormen als carrers de la capital és de tres anys i tres mesos. Pel que fa a la procedència dels sensellar, si són persones nascudes a l'Estat espanyol, és un temps de cinc anys i set mesos, però aquesta xifra puja a cinc anys i deu mesos si són persones nascudes a altres països de la Unió Europea. La xifra baixa a la meitat, dos anys i nou mesos, si l'origen dels sensesostre és de països extracomunitaris.