Quants centres de protecció de menors hi ha a Catalunya? La resposta la podem trobar en el segon estudi dels centres d'acolliment residencial en l'àmbit de la protecció a la infància a l'estat espanyol —elaborat per l'associació Nuevo Futuro i la Càtedra de Drets del Nen de la Universitat Pontifícia Comillas, amb el finançament del Ministeri de Drets Socials—, segons el qual Catalunya és la comunitat amb la xifra més alta de centres i places: 260 centres, el 18,9% de tots els que existeixen a l'Estat; i 4.651 places, una de cada quatre places estatals (24,4%).
❓ Quants nens i joves migrants sols acull Catalunya?
D'altra banda, Catalunya també ha patit el descens més alt de places per a nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats. Concretament, n'ha perdut 399 respecte del 2021, el que es tradueix en una reducció del 25,3%. L'estudi assenyala que, en aquest cas, els joves s'han anat integrant en centres "no específics".
La situació a la resta de l'Estat
Segons l'informe, després de Catalunya, les autonomies amb més centres són les següents: Andalusia, amb 224 centres (el 16,3% del total); el País Basc, amb 122 centres (el 8,9% del total); el País Valencià, amb 117 centres (el 8,5% del total); la Comunitat de Madrid, amb 102 centres (el 7,4%); i les Canàries, amb 92 centres (el 6,7%). Si ens atenim a les places, la Comunitat de Madrid és la tercera, amb 1.894 (el 9,9% del total), per davant del País Valencià, el País Basc i les Canàries. És a dir, que Catalunya, Andalusia, el País Basc, el País Valencià, la Comunitat de Madrid i les Canàries concentren dos de cada tres centres de protecció a l'Estat i més del 70% de les places. Així mateix, de les dades se'n desprèn que gairebé el 60% dels centres són llars amb menys de deu places.
Com a Catalunya, la xifra de centres específics per a nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats s'ha reduït respecte del 2021: de 260 a 236, un 9,2% menys. El mateix amb les places: se n'han perdut 231, passant de 3.999 a 3.768 (un 5,8% menys). Navarra ha estat la segona comunitat amb un descens més notable, de 140 places, un 38,9% menys. Galícia, Múrcia i La Rioja no en tenen, "la qual cosa no exclou que hi pugui haver, conjunturalment, centres fets servir de forma majoritària o exclusiva per a aquesta població". En canvi, les Balears ha passat de dos a vuit centres i de 30 a 87 places; l'Aragó ha sumat sis centres (de 35 a 41) i 99 places (de 75 a 174); el País Basc, quatre centres (de 13 a 17) i 69 places; Madrid, cinc centres (de 19 a 24) i 51 places més; i Castella i Lleó, tres centres i 27 places.