Dilluns a dos quarts d'una, en menys de cinc segons, tota la xarxa elèctrica del país i de l'Estat va col·lapsar. Per causes que encara no s'han fet públiques, tot i la gesticulació del govern espanyol, l'electricitat va deixar d'arribar a les indústries i a les llars, deixant tota la península en "zero". Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, qui s'encarrega de monitorar i gestionar les emergències al nostre país, des del primer moment, sota la batuta de la sotsdirectora Imma Solé, va fer comprovacions des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per saber exactament què estava passant i tenir una fotografia, al moment, de la situació arreu del país. Els esdeveniments van anar molt de pressa.
L'apagada va comprometre les comunicacions però, tot i que en precari, des del CECAT es va poder contactar amb els diversos operadors per confirmar que els serveis d'emergències rebien els avisos, que el 112 rebia trucades de ciutadans i que els plans de contingència de les infraestructures crítiques, com l'aeroport, els trens, les nuclears o el complex químic de Tarragona estaven funcionant. En pocs minuts, amb l'activació de diversos plans, per reforçar la presència i també per estar alerta a possibles activacions, sobretot, pel que té relació amb la crema de producte excedent de les plantes químiques de la zona del Camp de Tarragona per l'aturada sobtada de l'electricitat, es va poder tenir un mapa clar de què estava passant i quina era la situació, si bé, en aquell moment, ningú sabia —tampoc ara— què ho havia provocat. Tenir aquesta fotografia era clau per començar a prendre decisions i facilitar tota aquesta informació al comitè de crisi que a les dues del migdia del dia zero va arrencar al Palau de la Generalitat, amb el president Salvador Illa i la consellera Núria Parlon, titular d'Interior i Seguretat Pública, al capdavant.
El que va passar després ja és història. Però hi ha un dubte que molta gent s'ha fet aquests dies i que Imma Solé ha contestat a ElNacional.cat 48 hores després de l'inici de l'emergència i ara, quan ja s'ha rebaixat el nivell d'alerta i tot plegat ha tornat a la "normalitat" anhelada, o, si més no, a una situació similar a la d'abans d'aquesta apagada general que, de manera col·lateral, a tot l'Estat, ja ha deixat com a mínim cinc persones mortes.
Com és que Protecció Civil no va enviar l'alerta ES-Alert a la població?
La pregunta clau és: com és que Protecció Civil no va enviar l'alerta ES-Alert a la població? Solé ha explicat que evidentment sobre la taula dels responsables de Protecció Civil hi havia la possibilitat d'activar aquesta eina d'informació d'emergència a la ciutadania, una aplicació que fa dos anys que està activa i que, amb algunes proves irregulars, ja s'ha fet servir en altres moments, sobretot, durant l'episodi de la DANA o quan s'han hagut de fer confinaments per incendis amb risc químic, al Vallès o a la zona de Tarragona.
L'opció de publicar aquesta alerta, que suposadament haurien rebut tots els mòbils amb cobertura de la seva companyia, es va descartar. Per Solé, es treballa amb la idea que aquesta eina de difusió en situacions d'emergència es faci servir per donar informació concreta, amb instruccions clares, i durant l'episodi de la gran apagada d'aquesta setmana no hi havia cap ordre clara i enfocada a prevenir situacions de risc per a la vida. La situació, tot i que era molt complexa, per a Protecció Civil no implicava un risc directe contra la salut de les persones i, per tant, es va creure que no era el canal més idoni per enviar informació a la ciutadania. Imma Solé defensa que aquest enviament d'alertes, que es reben amb un gran soroll d'avís, s'ha de fer servir per donar instruccions concretes a la població i que haver enviat l'alerta, sense cap ordre a la ciutadania, hauria estat, fins i tot, defensen des de Protecció Civil, contraproduent i hauria obert una finestra d'usos de l'aplicació que no és la volguda. "Tenim altres vies de comunicació amb la ciutadania per informar sobre la situació, aquesta alerta té una funció molt clara", defensa a ElNacional.cat la sotsdirectora de Protecció Civil.
Però també hi ha dos motius més pels quals no es va activar aquest enviament d'alertes a tot el país. El primer és la sospita que es tenia en aquell moment, quan les comunicacions començaven a fallar, que l'alerta no hagués funcionat correctament i que no hagués arribat a tothom. També, el segon era la sobresaturació de la xarxa. Protecció Civil va decidir que, tenint en compte que la situació de cobertura de les antenes ja era precària, haver fet un enviament massiu a tots els terminals actius hauria pogut ajudar a col·lapsar el sistema. No era una certesa —com cap de les que hi havia en aquell moment—, però des de Protecció Civil es va optar per la contenció per no generar més desajustos dels que ja estaven en marxa i que ningú sabia com seguirien. Els responsables de les emergències del país van decidir guardar la carta per si calia, al llarg de l'apagada, donar missatges concrets si, en algun moment, hagués perillat la vida de la ciutadania.
I si hi hagués hagut perill real per a la vida?
Aquesta contenció per no saturar la xarxa i la incertesa de si es rebria o no l'alerta ES-Alert als mòbils dels ciutadans obre un altre debat. En el cas d'una apagada com aquesta, si s'hagués hagut d'enviar un missatge a la població, l'avís hauria funcionat? No ho sabrem fins que passi. Però Imma Solé ha explicat que no només es disposa d'aquest sistema per posar-se en contacte amb la població. Hi ha altres mètodes, des dels més bàsics, com la difusió de missatges amb altaveus pels carrers, amb treballadors municipals o cossos policials, o també un porta a porta amb voluntaris de Protecció Civil, o també amb altres missatges per xarxes o per ràdio i també, si cal, per alertes per satèl·lit. "Ho volem tenir tot a l'abast, sabem que algun dels canals sempre ens pot fallar", apunta en una conversa Solé amb ElNacional.cat.
Protecció Civil va informar en dues direccions durant l'emergència, després d'anar recollint tota la informació, en directe, de la situació. Als tècnics d'altres departaments i polítics que conformaven el comitè de crisi i als diferents centres de coordinació territorials, formals o informals, que es van anar organitzant per fer front als esdeveniments inesperats al llarg del dia sense llum.
Problemes de comunicació del Govern
L'oposició en bloc ha criticat al Govern de Salvador Illa per com van gestionar, també comunicativament, la crisi: la seva falta de reacció, d'informació i de resposta. El president s'ha defensat i ha demanat comparèixer al Parlament per donar explicacions. Els partits l'han acusat d'haver-se amagat durant l'apagada i d'haver estat només pendent de les informacions que arribaven de la Moncloa per anar-hi a remolc. Després de les reunions dels comitès de crisi, la consellera de l'Interior, Núria Parlon, va donar novetats en compareixences exprés i sense preguntes des del mateix Palau de la Generalitat. El president Illa va sortir en roda de premsa, amb tres preguntes, al voltant de dos quarts de nou del vespre, gairebé vuit hores després de l'inici de la gran apagada i quan el president espanyol, Pedro Sánchez, ja havia comparegut des de Madrid.